John Archibald Wheeler
 | (1985)  |
|
|
| Naixement | 9 juliol 1911  Jacksonville (Florida)  |
|---|
| Mort | 13 abril 2008 (96 anys) Hightstown (Nova Jersey)  |
|---|
| Causa de mort | pneumònia  |
|---|
|
| Catedràtic Universitat de Princeton |
|---|
1947 –  |
|
|
|
| Formació | Universitat Johns Hopkins - física (–1933) Universitat de Nova York Rayen High School (en)  |
|---|
| Director de tesi | Karl Herzfeld  |
|---|
|
| Camp de treball | Física  |
|---|
| Ocupació | físic, professor universitari, escriptor de no-ficció, físic teòric, físic nuclear, astrofísic  |
|---|
| Ocupador | Universitat de Texas a Austin (1976–) Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1965–) Universitat de Princeton (1938–1976) Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (1935–1938) Universitat de Leiden  |
|---|
| Membre de | |
|---|
| Interessat en | Física teòrica  |
|---|
| Professors | Niels Bohr  |
|---|
| Alumnes | Jacob Bekenstein, Masami Wakano, Richard Feynman, Hugh Everett, Kip S. Thorne, William Unruh i Christopher Alan Fuchs  |
|---|
|
|
| 1939 | Projecte Manhattan  |
|
|
|
Obres destacables |
| Estudiant doctoral | Jacob Bekenstein, Arthur Wightman, Richard Feynman, Hugh Everett, Kip S. Thorne, Demetrios Christodoulou, Katharine Way, Robert Geroch, Fred Singer, B. Kent Harrison, Robert Wald, Dieter R. Brill, Bei-Lok Hu (en) , Lawrence Charles Shepley, Lawrence Howard Ford, Arkady Kheyfets, Warner Allen Miller, Jayme Tiomno, Sergio Andrés Hojman, Arthur Elliott Fischer (en) , William Unruh, David L. Hill, Charles W. Misner, John R. Klauder, Richard W. Lindquist (en) i Kenneth W. Ford  |
|---|
|
| Pare | Joseph L. Wheeler  |
|---|
|
|
|
 |
John Archibald Wheeler (Jacksonville, Florida, 9 de juliol de 1911 - 13 d'abril de 2008) fou un físic teòric nord-americà. Es va doctorar a la Universitat Johns Hopkins. Va fer importants avanços en física teòrica.[1]
Entre els seus treballs importants hi apareixen la introducció de la matriu S que és indispensable en física de partícules. A més va ser un dels pioners en la teoria de fissió nuclear.[2]
Juntament amb Gregory Breit, Wheeler va desenvolupar el concepte del procés Breit–Wheeler per a descriure teòricament la producció d'un parell electró-positró en la fusió de dos fotons: γγ→e+e-