John Atkinson Grimshaw

Plantilla:Infotaula personaJohn Atkinson Grimshaw
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 setembre 1836 Modifica el valor a Wikidata
Leeds (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 octubre 1893 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Leeds (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortabscés Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt George's Fields (en) Tradueix (1893–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Leeds
Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
GènerePaisatge i pintura mitològica Modifica el valor a Wikidata
MovimentVictorian painting (en) Tradueix i prerafaelitisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
FillsArthur E. Grimshaw Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: ba90f5b6-ac59-4bfd-bd75-a88826040bea Discogs: 2233961 Modifica el valor a Wikidata

John Atkinson Grimshaw (Leeds, 6 de setembre de 1836 - Leeds, 13 d'octubre de 1893) va ser un pintor anglès de l'època victoriana conegut sobretot per les seves escenes nocturnes de paisatges urbans.[1][2] Va ser qualificat de "pintor remarcable i imaginatiu" pel crític i historiador Christopher Wood a Victorian Painting (1999).[3]

Tot i que va ser completament autodidacta, se sap que va utilitzar obertament una càmera obscura o lents per projectar escenes sobre tela, cosa que compensava les seves deficiències com a dibuixant i el seu coneixement imperfecte de la perspectiva. Aquesta tècnica, que se sospitava que Caravaggio i Vermeer també utilitzaven en secret, va ser condemnada per diversos dels seus contemporanis que creien que demostrava menys habilitat que pintar a ull nu, i alguns van dir que les seves pintures semblaven "no mostrar marques de manipulació o pinzellada", mentre que d'altres "dubtaven que es poguessin acceptar com a pintures".[4] No obstant això, molts van reconèixer el seu domini del color, la il·luminació i l'ombra, així com la seva capacitat única per provocar fortes respostes emocionals en l'espectador. James McNeill Whistler, amb qui Grimshaw va treballar als seus estudis de Chelsea, va declarar: "Em considerava l'inventor dels nocturns fins que vaig veure els quadres il·luminats per la lluna de Grimmy".[5]

Les seves primeres pintures estaven signades com a "JAG", "JA Grimshaw" o "John Atkinson Grimshaw", tot i que finalment es va decidir per "Atkinson Grimshaw".

Biografia

La casa d'Atkinson Grimshaw els anys 1866 – 70.
Placa blava del Leeds Civic Trust.
Placa a la paret de l'antiga cripta del camp de St. George que fa referència a l'enterrament proper d'Atkinson Grimshaw.
Una de les seves pintures de Knostrop Old Hall.

Grimshaw va néixer el 6 de setembre de 1836 en una casa adossada a Park Street, Leeds, fill de Mary i David Grimshaw.[6] El 1856 es va casar amb la seva cosina Frances Theodosia (Fanny) Hubbard (1835–1917). El 1861, als 24 anys, per a la consternació dels seus pares, va deixar la seva feina d'empleat del Great Northern Railway per convertir-se en pintor. Va exposar per primera vegada el 1862, principalment pintures d'ocells, fruites i flors, sota el patrocini de la Leeds Philosophical and Literary Society.[7] Ell i la seva dona es van traslladar el 1866 a una vil·la adossada, que ara té el número 56 de Cliff Road a Headingley i té una placa blava del Leeds Civic Trust, i el 1870 a Knostrop Old Hall.[6] Referència de la quadrícula : SE 32125 32100. Va tenir èxit a la dècada de 1870 i va llogar una segona residència, Castle-by-the-Sea a Scarborough . Scarborough es va convertir en un tema predilecte.[8]

No se sap si Grimshaw va fer servir una càmera ell mateix;[9] tanmateix, ell i el seu fill Arthur van ser elegits membres de la Societat Fotogràfica de Leeds a la reunió del 14 de desembre de 1890.[10]

Grimshaw va morir de càncer el 31 d'octubre de 1893 a Knostrop Old Hall . El contingut de la seva casa i estudi es va vendre per recaptar diners per a la seva família.[11] Està enterrat al cementiri de Woodhouse, ara anomenat St George's Field, a Leeds i que forma part del campus de la Universitat de Leeds. La causa de la mort s'indica com a «abscés».[12]

Quatre dels fills de Grimshaw, Arthur E. Grimshaw (1864–1913), Louis H. Grimshaw (1870–1944), Wilfred Grimshaw (1871–1937) i Elaine Grimshaw (1877–1970) també es van convertir en pintors.

Obra artística

Glasgow, Saturday Night

La principal influència de Grimshaw van ser els prerafaelites . Fidel a l'estil prerafaelita, va crear paisatges de color i il·luminació precisos, detalls vius i realisme, sovint tipificant estacions o un tipus de clima. Les vistes il·luminades per la lluna dels carrers de la ciutat i els suburbis i dels molls de Londres, Hull, Liverpool i Glasgow també van figurar en gran manera en la seva obra. La seva pintura acurada i la seva habilitat en els efectes d'il·luminació van fer que captés tant l'aspecte com l'estat d'ànim d'una escena amb tot detall. Les seves "pintures de carrers humits il·luminats per gas i passejos ennuvolats transmetien una calidesa inquietant, així com alienació a l'escena urbana".[13]

Dulce Domum (1885), al revers de la qual Grimshaw va escriure "pintat majoritàriament sota grans dificultats", captura la música retratada en el pianista, atrau la mirada a passejar per l'habitació ricament decorada i a considerar la jove quieta i silenciosa que escolta. Grimshaw va pintar més escenes d'interiors, sobretot a la dècada de 1870, quan va treballar sota la influència de James Tissot i el moviment estètic.[14]

"A Hampstead Hill" es considera una de les millors obres de Grimshaw i un exemple perfecte de la seva habilitat per treballar amb diverses fonts de llum. L'autor aconsegueix capturar magistralment l'atmosfera del pas del crepuscle a la nit. En la seva etapa madura, les escenes urbanes banyades per la penombra o per la càlida llum groguenca de l'enllumenat públic van gaudir d'una gran popularitat entre els seus mecenes de la classe mitjana.[15]

L'obra posterior de Grimshaw va incloure escenes imaginades dels imperis grec i romà, i va pintar temes literaris de Longfellow i Tennyson — com ara Elaine i The Lady of Shalott. Grimshaw va posar als seus fills noms de personatges dels poemes de Tennyson.[16]

A la dècada de 1880, Grimshaw va mantenir un estudi londinenc a Chelsea, no gaire lluny de l'estudi de James Abbott McNeill Whistler . Després de visitar Grimshaw, Whistler va comentar que "em considerava l'inventor dels Nocturns fins que vaig veure els quadres il·luminats per la lluna de Grimmy".[17] A diferència de les escenes nocturnes impressionistes de Whistler, Grimshaw treballava en una línia realista: "nítidament enfocades, gairebé fotogràfiques", les seves imatges van innovar aplicant la tradició de les imatges rurals de llum de lluna a la ciutat victoriana, registrant "la pluja i la boira, els tolls i la boira fumejant de l'Anglaterra industrial victoriana tardana amb gran poesia".[18]

Les pintures de Grimshaw retrataven el món contemporani, però defugien els aspectes més sòrdids i depriments de les ciutats industrials.[19] Shipping on the Clyde, una representació dels molls victorians de Glasgow, és una evocació lírica i d'una gran bellesa de l'era industrial. Grimshaw va saber plasmar la boira i la calitja amb una precisió tal que aconsegueix transmetre la fredor de l'aire humit i la sensació de xafogor que calava la roba feixuga de les poques figures que recorren la boirina matinal.[19]

The Ironbound Shore

Reputació i llegat

Grimshaw no va deixar cartes, diaris ni documents. La seva reputació es basava en els seus paisatges urbans, i el seu llegat es basa en ells. Hi va haver un renaixement de l'interès per l'obra de Grimshaw a la segona meitat del segle XX, amb diverses exposicions importants dedicades a ella. Una exposició retrospectiva "Atkinson Grimshaw - Pintor de la llum de la lluna" es va dur a terme del 16 d'abril – 4 de setembre de 2011 a la Mercer Art Gallery de Harrogate i posteriorment a la Guildhall Art Gallery de Londres.[20]

Galeria

Referències

  1. ↑ Robertson, Alexander. Atkinson Grimshaw. Oxford: Phaidon, 1988. ISBN 978-0-7148-2525-0.
  2. ↑ Dyos, Harold James; Wolff, Michael. The Victorian City: Images and Realities (en anglès). Routledge & Kegan Paul, 1973. ISBN 978-0-7100-7384-6.
  3. ↑ Christopher Wood, Victorian Painting, Boston, Little, Brown & Co., 1999; p. 173
  4. ↑ Dorment, Richard. «John Atkinson Grimshaw, Guildhall and Richard Green Galleries, review». The Daily Telegraph, 20-09-2011. [Consulta: 18 febrer 2026].
  5. ↑ Scott, Dan. «John Atkinson Grimshaw – The Inventor of Nocturnes». Draw Paint Academy, 19-05-2019. [Consulta: 18 febrer 2026].
  6. 1 2 Dyson, Peter. Blue Plaques of Leeds. Leeds Civic Society, 2001, p. 78. ISBN 0905671228.
  7. ↑ Isabella Steer, The History of British Art, Bath: Parragon, 2002; p. 154. ISBN 0-7525-7602-X
  8. ↑ Robertson, p. 35, 62, 67, 70.
  9. ↑ Robertson, p. 116.
  10. ↑ Leeds Photographic Society Minute book 1889-1899 / WYL2064/2/2 / West Yorkshire Archives.
  11. ↑ Robertson, p. 103.
  12. ↑ «Search the Leeds General Cemetery Burial Registers Index – Library | University of Leeds». explore.library.leeds.ac.uk. [Consulta: 6 novembre 2024].
  13. ↑ Waller, P. J.. Town, City, And Nation: England in 1850-1914. Oxford University Press, 1983, p. 99. ISBN 978-0192191762.
  14. ↑ Wood, p. 264–65.
  15. ↑ Steer, p. 154.
  16. ↑ Wood, p. 172.
  17. ↑ Lionel Lambourne, Victorian Painting, London, Phaidon Press, 1999; p. 112.
  18. ↑ Lambourne, p. 112–13.
  19. 1 2 «Shipping on the Clyde». Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, 1881. [Consulta: 18 febrer 2026].
  20. ↑ «Victorian Painter goes on display at Mercer Gallery in Harrogate» (en anglès britànic). Harrogate Informer, 23-04-2011. [Consulta: 8 abril 2022].

Bibliografia

  • Abdy, Jane. Atkinson Grimshaw 1836-1893. Londres: Ferrers Gallery, 1970. 
  • Lew, Henry R. «Chapter 16: George Hyde Pownall and the Grimshaws». A: Imaging the World. Melbourne, Australia: Hybrid Publishers, 2018, p. 251–261. ISBN 9781925272819. 
  • Payne, Sandra K. Atkinson Grimshaw: Knight's Errand. Wokingham: Corporate Link, 1987. ISBN 978-0951262603. 
  • Phillips, Guy Ragland. John Atkinson Grimshaw 1836-1893. Leeds: Lautrec Photo Litho Ltd, 1972. 
  • Robertson, Alexander. Atkinson Grimshaw. Phaidon Press, 1988. ISBN 978-0714825250. 
  • Wade, Chris. The Art of John Atkinson Grimshaw. Wisdom Twins Books, 2024. ISBN 978-1326830434. 
  • «Còpia arxivada». Yorkshire Art Journal [York], 2014. Arxivat de l'original el 2007-10-11 [Consulta: 18 febrer 2026].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.