John Hellins
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1749  North Tawton, Devon, Anglaterra | ||
| Mort | 5 abril 1827 (77/78 anys) Potterspury, Northamptonshire, Anglaterra | ||
| Sepultura | Cementiri de Potterspury 52° 05′ 09″ N, 0° 53′ 52″ O / 52.0858°N,0.8977°O | ||
| Vicari | |||
| 1790 – 1827 | |||
| Capellà | |||
| 1779 – 1783 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Anglicanisme | ||
| Formació | King's College, Cambridge | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Matemàtiques | ||
| Ocupador | George Fermor, 2on comte de Pomfret, preceptor (1783–1789) Observatori Reial de Greenwich (1773–1779) | ||
| Membre de | Royal Society (1796–) | ||
| Influències | |||
| Premis | |||
John Hellins, (1749-1827), fou un matemàtic i clergue anglès.
Vida
Hellins era fill d'un peó i no va rebre cap mena d'educació en la seva infantesa, sinó que va anar estudiant per si mateix. Va començar la seva carrera donant classes a una petita escola de Taunton (Somerset).[1] Mentre estava en aquesta escola, un col·lega seu el va recomanar a Nevil Maskelyne, l'astrònom reial, que el va prendre com assistent seu a l'Observatori Reial de Greenwich entre 1773 i 1776.[2] Durant la seva estança a l'observatori va aprofitar per estudiar llatí i grec i per ordenar-se sacerdot. Va ser capellà de Constantine (Cornualla) des del 1779.[3]
A partir de 1783 va ser professor particular de matemàtiques dels fills de lord Pomfret a Northamptonshire, fins al 1789 en què va ser admès al Trinity College (Cambridge). El 1794 es va casar amb Anne Brock, amb qui va tenir un fill.[4]
El 1790 va ser nomenat rector de Potterspury, localitat en la que viurà la resta de la seva vida i en la que fundarà una escola que encara perviu avui en dia.[5]
Va ser escollit fellow de la Royal Society el 1796[6] i va rebre la medalla Copley el 1799.
Obra
- 1794 Doctor Halley's Quadrature of the Circle Improved
- 1792 Select parts of Professor Saunderson's Elements of algebra, un text basat en el de Nicholas Saunderson per a estudiants universitaris
- 1801 Analytical Institutions, in Four Books, traducció a l'anglès del llibre de Maria Gaetana Agnesi[7]
i nombrosos articles publicats als Philosophical Transactions des de 1788 fins al 1808.
Referències
- ↑ Clamp, 1992, p. 275.
- ↑ Croarken, 2003, p. 291.
- ↑ Hans, 2001, p. 190.
- ↑ Clamp, 1992, p. 278.
- ↑ Clamp, 1992, p. 281.
- ↑ Clamp, 1992, p. 279.
- ↑ Wardhaugh, 2024, p. 182.
Bibliografia
- Clamp, J.D. «Potterspury's Clerical Mathematician» (en anglès). Northamptonshire Past and Present, Vol. 8, Num. 4, 1992, p. 275-286. ISSN: 0140-9131.
- Croarken, M «Astronomical labourers: Maskelyne's assistants at the Royal Observatory, Greenwich, 1765-1811» (en anglès). Notes & Records of the Royal Society, Vol. 57, Num. 3, 2003, p. 285-298. DOI: 10.1098/rsnr.2003.0215. ISSN: 0035-9149.
- Hans, Nicholas. New Trends in Education in 18th Century (en anglès). Routledge, 2001. ISBN 0-415-17611-5.
- Wardhaugh, Benjamin. «Colection, Use, Dispersal: The Library of Charles Hutton and the Fate of Georgian Mathematics». A: Philip Beeley, Christopher D. Hollings (eds.). Beyond the Learned Academy: The Practice of Mathematics, 1600-1850 (en anglès). Oxford University Press, 2024, p. 158-185. ISBN 978-0-1988-6395-3.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Hellins» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Anderson, R.E.; Rice, Adrian. «John Hellins» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2008. [Consulta: 6 juliol 2015].
- «The Reverend John Hellins FRS, 1749–1827». JOHN HELLINS PRIMARY SCHOOL. [Consulta: 6 juliol 2015].