John Hemingway

Plantilla:Infotaula personaJohn Hemingway
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juliol 1919 Modifica el valor a Wikidata
Dublín (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 2025 Modifica el valor a Wikidata (105 anys)
Dublín (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt Andrew's College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaviador de combat Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarRoyal Air Force Modifica el valor a Wikidata
Grau militarCapità de Grup Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

El capità de grup John Hemingway (Dublín, 17 de juliol de 1919 - Dublín, 17 de març de 2025), conegut com a Paddy Hemingway, va ser un pilot de caça irlandès que va servir a la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial a la Batalla de Dunkerque, la Batalla d'Anglaterra, la invasió aliada d'Itàlia i la invasió de Normandia. Va ser abatut quatre vegades durant la guerra. Hemingway va ser l'últim aviador supervivent de la Batalla d'Anglaterra.[1]

Vida primerenca

Hemingway va néixer a Dublín el 17 de juliol de 1919. La seva família era membre de l'Església d'Irlanda, pertanyents a la comunió anglicana.[2][3] Va assistir a lescola de la Catedral de Sant Patrici i al St Andrew's College.[4]

Carrera a la Royal Air Force (RAF)

Hemingway va ser acceptat per servir a la Royal Air Force i se li va concedir una comissió de servei curta el 7 de març de 1938.[5] El gener de 1939, Hemingway va començar a entrenar a Brough, East Riding de Yorkshire, Anglaterra.[4] El 7 de març de 1939, va ser nomenat com a oficial pilot en servei. A principis de 1940, després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, pilotava avions del tipus Hawker Hurricane[6] amb l'esquadró número 85 de la RAF a França. Va abatre un Heinkel He 111 el 10 de maig. L'endemà, Hemingway va abatre un Dornier Do 17 i es va veure obligat a fer un aterratge prop de Maastricht després que el seu avió resultés danyat. El 15 de maig, l'exèrcit britànic el va dur a Seclin i va tornar a Anglaterra dos dies després.[7][8] Durant la Batalla de Dunkerque va realitzar vols de suport sobre el Canal de la Mànega.[4]

Hemingway va servir a Anglaterra amb l'esquadró número 253 de la RAF abans de tornar a l'esquadró número 85 el 15 de juny de 1940. Hemingway va lluitar a la Batalla d'Anglaterra, de juliol a octubre de 1940. El seu Hurricane va ser danyat el 18 d'agost mentre es trobava sobre l'estuari del Tàmesi. Va ser abatut de nou sobre Eastchurch el 26 d'agost,[7][9] fent de Hemingway la primera víctima de l'esquadró 85 en combat oficial sobre Gran Bretanya.[10] Cinc dies després, va danyar un Messerschmitt Bf 109.[7][9] El 3 de setembre de 1940, va ser ascendit a oficial de vol,[11] i el 22 de setembre va fer un aterratge forçat a causa del mal temps prop de Church Fenton.[7][9]

El 1941, l'esquadró 85 va començar a executar tasques de caça nocturn amb l'avió Douglas A-20 Havoc II. Hemingway volava un avió d'aquest tipus el 13 de maig de 1941 quan els seus instruments van fallar amb mal temps. Va saltar amb paracaigudes de l'avió a baixa altura, intentant evitar la cua de l'avió, però la seva mà dreta la va colpejar, trencant-se dos dits. Va poder estirar el cordó del paracaigudes amb l'altra mà, però el paracaigudes no es va obrir completament. La seva caiguda va ser esmorteïda per un arbre i va aterrar en un sambaqui i va sobreviure, malgrat que amb els turmells ferits. Aleshores va ser esmentat en despatxos i va ser guardonat amb la Creu dels Vols Distingits.[12][13]

Esgotat, Hemingway va rebre ordres d'executar tasques generalment lleugeres al llarg de diversos mesos.[4] El 7 de juliol de 1941, va començar a servir amb el vol número 1452 de la RAF a West Malling.[7] Va exercir com a controlador de trànsit aeri durant la invasió de Normandia.[4] D'abril a desembre de 1945 va comandar l'esquadró número 43 de la RAF, pilotant avions del tipus Supermarine Spitfire.[7] L'esquadró va servir a Itàlia i Hemingway va ser abatut per quarta vegada.[4]

Acabada la Segona Guerra Mundial, Hemingway va ser enviat a l'Orient Mitjà. Va ser ascendit a tinent de vol el 23 de gener de 1946,[14] i el 6 de març de 1946 va ser nomenat cap d'esquadró substantiu de guerra.[15] El 15 de juliol de 1948, Hemingway va ser ascendit a cap d'esquadró,[16] i l'1 de juliol de 1954 a comandant d'ala.[17] Hemingway va servir més tard com a comandant de l'estació de la RAF Leconfield, va ser oficial d'estat major de l'OTAN a França i finalment va servir al Ministeri de l'Aire.[4] Ascendit a capità de grup l'1 de gener de 1969,[18] es va retirar el 12 de setembre d'aquell any.[7]

Vida personal i mort

Hemingway es va casar amb Bridget i van tenir tres fills. Bridget va morir el 1998. Hemingway va viure uns anys al Canadà, però va tornar a Irlanda el 2011.[4] El juliol de 2018 era un dels nou membres supervivents de The Few.[19] El 2019, vivia en una residència d'avis prop de Dublín.[9] Després de la mort de William Clark el 2020, Hemingway es va convertir en l'últim aviador supervivent de la Batalla d'Anglaterra.[20][21]

El 2024, Hemingway va presentar una sèrie de cinc retrats de l'artista Dan Llywelyn Hall, titulada The Last of the Few, a l'ambaixada britànica a Dublín, commemorant el seu 105è aniversari.[22] El juny de 2024, Hemingway es va reunir amb la filla de la jove que, segons ell, l'havia salvat dels alemanys després de ser abatut a prop de la ciutat de Ferrara, Itàlia, el 1945. La trobada a Dublín es va produir després que Hemingway i la seva família fessin una crida per conèixer la noia que l'havia amagat i li va salvar la vida.[23][24]

Hemingway va morir el 17 de març de 2025, a 105 anys.[6] La Royal Air Force ho va anomenar "la fi d'una era", amb el primer ministre britànic Keir Starmer i el príncep de Gal·les retent-li homenatge.[25]

Referències

  1. ↑ «John Hemingway: Last surviving Battle of Britain pilot dies aged 105» (en (anglès)). BBC, 18-03-2025. [Consulta: 19 març 2025].
  2. ↑ «Church of Ireland Gazette's» (en (anglès)). Church of Ireland, 09-06-2020. Arxivat de l'original el 1-10-2020.
  3. ↑ «Church of Ireland/Anglican Communion» (en (anglès)). Health Service Executive.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Battle of Britain pilot at 100: 'The only advice I can give to people is be Irish'» (en (anglès)). The Irish Times [Consulta: 9 maig 2020].
  5. ↑ «The London Gazette, 24 May 1938». The London Gazette, 24-05-1938, p. 3357.
  6. 1 2 «The last surviving Battle of Britain Pilot, John 'Paddy' Hemingway DFC, passes away». , 17-03-2025 [Consulta: 17 març 2025].
  7. 1 2 3 4 5 6 7 «F/O J A Hemingway» (en (anglès)). Battle of Britain London Monument. [Consulta: 31 gener 2020].
  8. ↑ «The London Gazette, 14 March, 1939» (en (anglès)). The London Gazette, 14-03-1939.
  9. 1 2 3 4 Brent, Harry. «Irish war veteran is one of just six surviving pilots who fought in the Battle of Britain». The Irish Post. [Consulta: 9 maig 2020].
  10. ↑ Mackay, Ron. «RAF Fighter Command: Defence of the Realm 1936–1945» (en (anglès)). Fonthill Media, 03-11-2019.
  11. ↑ «The London Gazette, 20 September, 1940» (en (anglès)). The London Gazette, 20-09-1940.
  12. ↑ «The London Gazette, 1 July, 1941» (en (anglès)). The London Gazette, 01-07-1941.
  13. ↑ Cracknell, Jonny. «Battle of Britain at 80: Luck of the Irish» (en (anglès)). Key.Aero, 01-09-2020.
  14. ↑ «The London Gazette,19 July, 1946. Supplement 37659» (en (anglès)). The London Gazette, 19-07-1946, p. 3779.
  15. ↑ «The London Gazette, 25 October, 1946. Supplement 37770» (en (anglès)). The London Gazette, 25-10-1946, p. 5302.
  16. ↑ «The London Gazette, 22 October 1948. Supplement 38441» (en (anglès)). The London Gazette, 22-10-1948, p. 5677.
  17. ↑ «The London Gazette, 29 June 1954. Supplement 40220» (en (anglès)). The London Gazettte, 29-06-1954, p. 3869.
  18. ↑ «The London Gazette, 3 January 1969. Supplement 44760» (en (anglès)). The London Gazette, 03-01-1969, p. 203.
  19. ↑ Campion, Garry. The Battle of Britain in the Modern Age, 1965–2020: The State's Retreat and Popular Enchantment (en (anglès)). Springer Nature, 26-09-2019, p. 84. ISBN 978-3-030-26110-8.
  20. ↑ «One of the last surviving pilots of 'The Few' who fought during Battle of Britain dies, aged 101» (en anglès). , 9 desembre 2019.
  21. ↑ «VE Day: I've the luck of the Irish, says last survivor of The Few» (en anglès). , 8 maig 2020.
  22. ↑ «Irish RAF pilot John 'Paddy' Hemingway celebrates 105th birthday». , 24 juliol 2024.
  23. ↑ «L'abbraccio col pilota 80 anni dopo. John, l'ultimo eroe della Raf: "Mia madre gli salvò la vita"» (en italià). , 22 juny 2024.
  24. ↑ «The last of Churchill's Few returns to Dublin school 86 years after he left» (en anglès). , 13 setembre 2023.
  25. ↑ «John Hemingway: Last surviving Battle of Britain pilot dies aged 105». BBC News, 17 març 2025. [Consulta: 18 març 2025].

Vegeu també