John Playfair
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 març 1748  Dundee (Regne de la Gran Bretanya) | ||
| Mort | 20 juliol 1819 (71 anys) Burntisland (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Sepultura | Cementiri Old Calton 55° 57′ 12″ N, 3° 11′ 10″ O / 55.95336°N,3.18619°O | ||
| Rector | |||
| 1772 – 1782 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | St Mary's College, St Andrews - teologia (1765–1769) Universitat de St Andrews - matemàtiques (1762–1765) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques | ||
| Ocupació | matemàtic, físic, geòleg, naturalista | ||
| Ocupador | Universitat d'Edimburg (1785–1818) Adam Ferguson, preceptor (1782–1787) | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | John Leslie | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | John Leslie | ||
| Família | |||
| Germans | James Playfair William Playfair | ||
| Premis | |||
  | |||
John Playfair (Dundee, 10 de març de 1748 - Burntisland, 20 de juliol de 1819) fou un científic escocès del segle xviii, germà de William Playfair.
Vida
Era el fill gran del reverend James Playfair, rector de la localitat de Benvie i els seus germans més petits van ser els futurs economista William Playfair i arquitecte James Playfair.
El 1762, amb catorze anys, va ingressar a la universitat de St Andrews amb la intenció de convertir-se en reverend, però també es va interessar per les matemàtiques i va prendre classes de física.[1] El 1766, amb només divuit anys, es va presentar a l'oposició de la càtedra de matemàtiques del Marischal College (Universitat d'Aberdeen) que va ser guanyada per William Trail.[2]
El 1769 es va graduar a St Andrews i, a partir d'aquesta data i fins a la mort del seu pare (1772), va restar la major part del temps a Edimburg, mentre continuava provant d'obtenir alguna plaça acadèmica sense èxit. A la mort del seu pare va ser nomenat rector de la seva parròquia, càrrec que va mantenir fins al 1782. Tot i així, no va abandonar els seus estudis científics i, fins i tot, el 1774 va participar amb Nevil Maskelyne en l'experiment de Schiehallion. A partir d'aleshores els va unir una forta amistat.[2] També va continuar publicant alguns articles als Philosophical Transactions de la Royal Society.
El 1782 va abandonar el ministeri per a convertir-se en el tutor dels fills de la rica família Ferguson de Raith.[2]
Finalment, el 1785, va obtenir una plaça de professor adjunt de matemàtiques a la universitat d'Edimburg, on va establir una sòlida reputació de bon professor, expositor clar i senzill i hàbil físic.[3] El 1805 va esdevenir professor titular de Física (Filosofia Natural) a la mateixa universitat.[4]
A partir de la mort del seu amic James Hutton el 1797, es va convertir en un ferm defensor de les teories geològiques d'aquest, procedint a un estudi sistemàtic de la seva obra de 1795, Teoria de la Terra.[5]
Va ser nomenat fellow de la Royal Society el 1807 i de la Royal Society of Edinburgh el 1783. L'any 1966 va donar nom a la playfairita, un mineral de la classe dels sulfurs.[6]
Obra
Les primeres obres de Playfair són de matemàtiques:
- On the Arithmetic of impossible quantities (1779) on defensa la utilització dels nombres complexos argumentant que l'analogia geomètrica entre el cercle i l'esfera permet el ús dels imaginaris en les expressions de les seves funcions circulars del sinus i el cosinus (idea probablement derivada de la trigonometria de Lambert).[7]
- Elements of Geometry (1795), una posada al dia del sis primers llibres dels Elements d'Euclides, utilitzant notació algebraica moderna i on exposa l'axioma de les paral·leles conegut avui com a axioma de Playfair (tot i que el seu enunciat es pot rastrejar fins a l'antiguitat, essent Procle, potser, el primer a enunciar-lo).[2]
Però les obres per les que és més conegut són les seves obres de Filosofia Natural (Física):
- Outlines of Natural Philosophy (2 vols. 1812-1814) que són les seves classes de Física a la universitat d'Edimburg.
- Illustration on the Huttonian Theory of the Earth (1802), en defensa de les teories actualistes i en el que va estar treballant fins a la seva mort en una segona edició que mai va arribar a ser publicada.[8]
Referències
- ↑ Guicciardini, 2003, p. 99.
- 1 2 3 4 O'Connor & Robertson, McTutor History of Mathematics.
- ↑ Ackerberg-Hastings, 2008, p. 81.
- ↑ Challinor, 2008, p. Dict..
- ↑ Oakes, 2002, p. 593.
- ↑ «Playfairite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ Guiccierdini, 2003, p. 100.
- ↑ Dean, 1983, p. 179.
Bibliografia
- Ackerberg-Hastings, Amy «John Playfair on British decline in mathematics» (en anglès). Journal of the British Society for the History of Mathematics, Vol. 23, Num. 2, 2008, p. 81-95. DOI: 10.1080/17498430802037830. ISSN: 1749-8430.
- Dean, Dennis R. «John Playfair and his books» (en anglès). Annals of Science, Vol. 40, Num. 2, 1983, p. 179-187. DOI: 10.1080/00033798300200181. ISSN: 0003-3790.
- Guicciardini, Niccoló. The Development of Newtonian Calculus in Britain, 1700-1800 (en anglès). Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-36466-3.
- Oakes, Elizabeth H. «Playfair, John». A: Encyclopedia of World Scientists (en anglès). Infobase Publishing, 2002, p. 593. ISBN 978-0-8160-6158-7.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Playfair» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Challinor, John. «Playfair, John» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 juny 2015].
- Morrell, Jack. «Playfair, John» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 10 febrer 2025].