John Richards

Plantilla:Infotaula personaJohn Richards
Biografia
Naixement1669 Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1709 Modifica el valor a Wikidata (39/40 anys)
Batlle d'Alacant
1706 – 1709
← Richard Gorges (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Grau militargeneral major Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJacob Richards Modifica el valor a Wikidata

John Richards (1669 - 3 de març de 1709) va ser un soldat irlandès i comandant d'artilleria. Va servir sobretot al servei portuguès durant la Guerra de Successió Espanyola i va morir a causa de la detonació d'una mina borbònica mentre comandava la defensa al setge d'Alacant.[1][2]

Primers anys de vida

Richards va néixer a Irlanda i va créixer parcialment al Comtat de Wexford, on el seu avi Solomon Richards havia rebut terres arran de la conquesta cromwelliana. Tot i provenir d'una família protestant, ell es convertí al catolicisme, fet que li impedia tenir comissió a l'Exèrcit Reial Irlandès sota les lleis penals; per això inicià la carrera militar a exèrcits continentals, primer amb els venecians contra els turcs i després a l'exèrcit polonès.[1] Els seus germans, el coronel Jacob Richards i el brigadier Michael Richards, serviren a l'exèrcit britànic com a oficials d'artilleria.[3]

Servei exterior i pas a la península Ibèrica

Després de la Pau de Rijswijk (1697), Richards i el seu germà Jacob passaren al servei de la República de Venècia; posteriorment, John serví a l'exèrcit polonès fins a 1703, quan fou cridat per ajudar Portugal en el marc de la Gran Aliança. Tot i que, com a catòlic, no podia tenir comissió anglesa, fou molt ben considerat per Marlborough com a especialista en artilleria, i actuà de fet coordinadament amb els britànics.[1][4][5]

El 1704 participà a l'acció de Monsanto (11 i 12 de juny) i, el 1705, dirigí l'artilleria portuguesa als setges de Valença i Albuquerque. L'agost de 1705 fou coronel i director de l'artilleria sota Peterborough a Barcelona, on contribuí al bombardeig que conduí a la capitulació; parlava castellà amb fluïdesa i fou utilitzat com a agent de confiança per Peterborough.[1][6]

Campanyes a la Corona d'Aragó

Setge de Barcelona de 1705

Comandà bateries d'artilleria durant el setge i acompanyà l'assalt sobre Montjuïc, en el marc de l'ofensiva aliada a Catalunya (1705–1706).[1][5]

Governador d'Alacant i setge (1708–1709)

Després del desembarcament aliat al País Valencià en 1706, va crear el Regiment Ciutat d'Alacant, conegut tant pel lloc de reclutament com perquè la seua bandera mostrava, a l'anvers, l'’escut de la ciutat i, al revers, la imatge de Sant Jordi amb el lema S. Georgius. A l'any següent, en març de 1707, fou nomenat Governador d'Alacant amb el grau de general major i responsable de l'artilleria i de la ciutadella del Castell de Santa Bàrbara.[1][7] En previsió del setge castellà que vindria, Richards reforçà el castell i intentà sostenir l'esforç aliat de Galway i, després, James Stanhope.

El 3 de desembre de 1708, el mariscal d'Asfeld inicià el setge amb un exèrcit combinat de França i Castella. Davant la debilitat de les muralles de la vila i la inferioritat numèrica, Richards capitulà la ciutat amb condicions (sortida amb honors per a les milícies valencianes) i es replegà al castell amb la guarnició, formada per elements anglesos (el regiment d'Hotham), hugonots (Syberg) i el tren d'artilleria anglès.[1]

Incapaços de prendre el castell per assalt, els borbònics optaren per una gran mina a la roca del Benacantil. D'Asfeld convidà Richards a inspeccionar-la i el comminà a rendir-se; Richards, tot i conéixer el risc, declinà capitular. La mina fou finalment detonada, causant la seua mort juntament amb diversos oficials i una part de la guarnició. Les fonts discrepen sobre la data exacta: Algunes situen l'explosió el 28 de febrer de 1709, mentre que d'altres indiquen el 3 de març de 1709.[2][1][8] Malgrat la pèrdua del governador, el castell resistí encara més d'un mes sota el comandament del tinent coronel D'Albon (hugonot), fins a la negociació d'evacuació i embarcament de la guarnició a l'abril.

El 18 d'abril de 1709, la Royal Navy de Byng, amb Stanhope, arribà davant Alacant; la guarnició aliada sortí amb honors de guerra i fou embarcada cap a Maó, juntament amb els soldats supervivents del Regiment Ciutat d'Alacant.[1][3]

Llegat i fonts

La figura de Richards és present tant en la historiografia britànica sobre l'artilleria moderna com en narracions del teatre peninsular de la guerra. Es conserva i fou editat un diari seu de la campanya catalana de 1705 (amb notes de G. M. Trevelyan), font central per a l'estudi de la coordinació anglo-portuguesa i l'assalt a Barcelona.[6]

Notes

Bibliografia

  • Falkner, James. Pen & Sword. The War of the Spanish Succession 1701–1714, 2015. 
  • Dickinson, H. T. «The Richards Brothers: Exponents of the Military Enlightenment». The British Journal for Eighteenth-Century Studies, 1, 2, 1968, p. 99–110.
  • Hugill, J. A. C.. Kensal Press. No Peace Without Spain, 1991. 
  • Lee, Sidney (ed.). Smith, Elder & Co.. Dictionary of National Biography. Article: "Richards, John (1669–1709)" per R. H. Vetch, 1896. 
  • Manning, Roger B. Oxford University Press. Origins of the British Army 1585–1702, 2006. 
  • Ostwald, Jamel. Brill. Vauban Under Siege: Engineering Efficiency and Martial Vigor in the War of the Spanish Succession, 2007. 
  • Richards, John; Trevelyan, G. M. «Peterborough and Barcelona, 1705: Narrative and Diary of Col. John Richards». Cambridge Historical Journal, 3, 3, 1931, p. 253–259. DOI: 10.1017/S1474691300003632. JSTOR: 3020742.