John Scott Russell

Plantilla:Infotaula personaJohn Scott Russell
Imatge
Fotografia, vers 1847. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 maig 1808 Modifica el valor a Wikidata
Glasgow (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juny 1882 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Londres (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Ventnor, 902 50° 35′ 47″ N, 1° 13′ 01″ O / 50.596365°N,1.216893°O / 50.596365; -1.216893 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Glasgow (–1825)
Universitat de St Andrews Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer civil, constructor naval, físic, enginyer militar, enginyer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Edimburg (1832–dècada del 1840) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeHarriette Osborne
ParesDavid Russell  i Agnes Clarke Scott Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 216387819Modifica el valor a Wikidata

John Scott Russell (Glasgow, 9 de maig de 1808 - Ventnor, 8 de juny de 1882) va ser un enginyer naval escocès que construí el vaixell Great Eastern en col·laboració amb Isambard Kingdom Brunel,[1] i va fer els descobriments que van donar origen a l'estudi modern dels solitons.

Biografia

John Scott Russell va néixer a Parkhead, Glasgow; va estudiar a la Universitat St. Andrews i després a la de Glasgow.[2] El 1825 va passar a ensenyar matemàtiques a la Universitat d'Edinburgh, mentre es començava a fer un nom com constructor de vaixells.[3]

El 1844 es va traslladar a Londres, abandonant la seva carrera acadèmica,[4] per esdevenir enginyer naval. A partir dels 1850's va dirigir, juntament amb Isambard Kingdom Brunel, la construcció del gran vaixell de vapor Great Eastern.[5] A partir de mitjans de la dècada de 1860, va patir una sèrie d'entrebancs, que van malmetre la seva reputació.[6] El 1865 va publicar la seva obra més notable:The Modern System of Naval Architecture, en tres volums.[7]

L'ona de translació

El 1834, en determinar el disseny més eficient per als vaixells que naveguen en canals, descobrí el fenomen que ell va descriure com l'ona de translació. En la mecànica de fluids, aquesta ona actualment s'anomena ona solitària[8] o solitó.

Ona solitària en un canal d'ones al laboratori

El treball experimental de Scott Russell semblava contrastar amb les teories hidrodinàmiques d'Isaac Newton i Daniel Bernoulli. Fins al 1871, no se'n va poder proporcionar una explicació.

Lord Rayleigh va publicar en el Philosophical Magazine, el 1876, un escrit en què donava suport matemàtic a les observacions experimentals de Russell.

Efecte Doppler

Scott Russell va fer el 1848 una de les primeres observacions experimentals de l'efecte Doppler.[9]

Va ser escollit membre de la Royal Society el juny de 1849 per la seva obra Memoirs on "The great Solitary Wave of the First Order, or the Wave of Translation", publicada en Transactions of the Royal Society of Edinburgh.[10]

Referències

  1. ↑ Walker, 2010, p. 92-93.
  2. ↑ Petroski, 1998, p. 18.
  3. ↑ Emmerson, 1977, p. 8-9.
  4. ↑ Emmerson, 1977, p. 27.
  5. ↑ Mortimer, 2005, p. 273 i ss.
  6. ↑ Lambert, 2011, p. 60 i ss.
  7. ↑ Petroski, 1998, p. 20.
  8. ↑ Emmerson, 1977, p. 16.
  9. ↑ Petrescu, 2012, p. 12.
  10. ↑ Emmerson, 1977, p. 15-17.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Scott Russell» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Brown, David K. «Russell, John Scott Russell» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biohraphy, 2004. [Consulta: 14 juliol 2025].
  • Eilbeck, Chris. «John Scott Russell and the solitary wave» (en anglès). Heriot-Watt University, 1995. Arxivat de l'original el 25 de maig 2013. [Consulta: 14 juliol 2025].