John Thomas Graves
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 desembre 1806  Dublín | ||
| Mort | 29 març 1870 (63 anys) Cheltenham (Anglaterra) | ||
| Formació | Oriel College (1830–1831) Inner Temple - dret (1827–1830) Trinity College, Dublin (1823–1827) Westbury-On-Trym Academy (–1823) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, advocat, professor universitari, funcionari públic | ||
| Ocupador | Govern del Regne Unit, comissionat (1846–1870) University College de Londres (1839–1846) Inner Temple (1831–1839) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Amelia Tooke | ||
| Pares | John Crosbie Graves i Helena Perceval | ||
| Germans | Robert Perceval Graves James Perceval Graves Clarissa Graves Charles Graves Caroline Graves | ||
| Premis | |||
| |||
John Thomas Graves (Dublín, 4 de desembre de 1806 - Cheltenham, 29 de març de 1870) fou un matemàtic i jurista, d'origen irlandès i germà del també conegut bisbe i matemàtic Charles Graves.
Vida i obra
Graves va estudiar al Trinity College (Dublín) on va ser company de William Rowan Hamilton i on va obtenir el primer premi en humanitats en graduar-se. A continuació va obtenir el seu master en lleis a la universitat d'Oxford i va ingressar al col·legi d'advocats de Londres. Entre 1839 i 1843 va ser professor de jurisprudència al University College de Londres. A partir de 1843 va ser successivament comissionat i inspector de la Poor Law (Llei dels pobres, una mena d'institució assistencial).[1]
Com jurista, la seva obra més important són les dotze classes sobre Dret de les Nacions, publicades el 1845 i basades en les classes que havia donat al University College. També va escriure diversos articles i biografies per enciclopèdies i diccionaris.[2]
Però Graves és més conegut per la seva obra matemàtica. La seva amistat amb Hamilton va fer que mantingués una copiosa correspondència discutint temes matemàtics fonamentals. Graves va publicar articles importants en aquest camp, entre els quals sobresurt el publicat el 1845 on planteja per primer cop els octonions.[3][4]
Una altra faceta important de la seva vida va ser la de col·leccionista de manuscrits i llibres matemàtics que va donar, el 1870 després de la seva mort, a la biblioteca del University College.[5]
Referències
- ↑ Dorling, 1976, p. 307.
- ↑ Graves, 1900, p. 430.
- ↑ Kwaśniewski, 2012, p. 91 i ss.
- ↑ Parshall, 2006, p. 349.
- ↑ Dorling, 1976, p. 308 i ss.
Bibliografia
- Dorling, Alison R. «The graves mathematical collection in University College London» (en anglès). Annals of Science, Vol. 33, Num. 3, 1976, p. 307-309. DOI: 10.1080/00033797600200581. ISSN: 0003-3790.
- Graves, Robert Perceval. «Graves, John Thomas». A: Dictionary of National Biography, 1885-1900, Volume 22 (en anglès). Smith, Elder & Co., 1900, p. 430-431.
- Kwaśniewski, Andrzej Krzysztof «Glimpses of the Octonions and Quaternions History and Today’s Applications in Quantum Physics» (en anglès). Advances in Applied Clifford Algebras, Vol. 22, Num. 1, 2012, p. 87-105. DOI: 10.1007/s00006-011-0299-z. ISSN: 0188-7009.
- Parshall, Karen Hunger. James Joseph Sylvester: Jewish Mathematician in a Victorian World (en anglès). The Johns Hopkins University Press, 2006. ISBN 0-8018-8291-5.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Thomas Graves» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Rice, Adrian. «Graves, John Thomas (1806–1870)» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 8 octubre 2016].
- Byrne, Patricia M. «Graves, John Thomas» (en anglès). Dictionary of Irish Biography, 2009. [Consulta: 9 juliol 2025].
- Stead, S. «The Graves Library». University College of London, 2001. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2004. [Consulta: 8 octubre 2016].