Josefa Chaume Aguilar

Plantilla:Infotaula personaJosefa Chaume Aguilar
Imatge
(1932) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1901 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1982 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Activitat
Ocupacióarqueòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorServei d'Investigació Prehistòrica Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1933Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 Modifica el valor a Wikidata

Josefa Chaume Aguilar (València, 17 de març de 1901-1982), arqueòloga, l'única dona que figura vinculada als primers anys del Servei d'Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València, on tots els investigadors eren homes.[1]

Estudià a l'Escola Normal Superior de Mestres, on al 1918 va obtenir el títol de Magisteri i al 1930 es va matricular a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, on es llicencià al 1933.[1][2]

En aquests anys establí contacte amb els arqueòlegs i investigadors del Servei d'Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València, que s'havia creat el 1927. Començà la seua col·laboració en 1931 i ja apareix com a agregada des de 1932 a la Càtedra de Prehistòria de la Universitat de València. Col·laborà entre els anys 1931 i 1935 amb Mariano Jornet en la realització dels calcs i els dibuixos de l'excavació arqueològica de la Bastida dels Alcusses de Moixent, i mantingué la col·laboració fins al 1935. El seu és l'únic nom femení que apareix en els documents del SIP fins als anys cinquanta del segle XX.[1]

Participà en el Creuer Universitari de 1933, promogut pel Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts, que va esdevenir una ambaixada cultural i una experiència singular per als joves estudiants que s'hi van embarcar, entre els quals les primeres alumnes noies de les universitats espanyoles —com les futures historiadores o professores de filosofia Maria Àngels Belda, Luisa María Frías Cañizares i Juliana Izquierdo Moya—, o altres alumnes nois que —com Antonio García Bellido, Gregorio Marañón o Vicens Vives— serien figures representatives de la cultura i la ciència espanyoles. Entre 1934 i 1936 Josefa Chaume cursà estudis de doctorat a Madrid i s'hostatjà a la Residencia de Senyoretes, on impartí classes de Llengua, Literatura i Història per a estrangeres., i es va fer sòcia de l'Ateneo de Madrid. En 1939 va guanyar una càtedra interina de Geografia i Història a l'Institut d'Ensenyament Secundari de Requena i posteriorment en el de Melilla.[1]

La seua breu col·laboració va ser reconeguda en 2006 en l'exposició que va organitzar el Museu de Prehistòria de València sobre els primers 50 anys del SIP,[3] per a la qual els seus familiars van prestar el maletí de viatge que havia utilitzat Josefa Chaume en el creuer universitari de 1933.[4] El maletí es va exposar al costat del salacot de Lluís Pericot i la primera càmera fotogràfica del SIP.[5][6]

Referències

  1. 1 2 3 4 Vizcaíno Estevan, Tono. «Josefa Chaume Aguilar» (en castellà). Projecte Arqueòlogues. Pioneres [Universitat de Barcelona i Govern d'Espanya], 2021. [Consulta: 11 juliol 2022].
  2. ↑ Sánchez Durá, Dolores; Verdugo Martí, Vicenta. El acceso de las mujeres a la Universitat de València (1910‐1960). Valencia: Unitat d´Igualtat, septiembre 2011.
  3. ↑ Bonet et al, 2006, p. 332.
  4. ↑ Gracia Alonso, Francisco; Fullola Pericot, Josep Ma. El sueño de una generación: el crucero universitario por el Mediterráneo de 1933. Barcelona: Publ. i Ed., Universidad de Barcelona, 2006. ISBN 978-84-8338-483-1.
  5. ↑ «En busca de la Prehistoria valenciana», 30 novembre 2006. Arxivat de l'original el 13 de març 2016. [Consulta: 8 març 2016].
  6. ↑ Bonet Rosado, Helena «Mujeres en el Museu de Prehistòria de València». Desmuntant Lara Croft. Dones, Arqueologia i Universitat., 2014 [Consulta: 2015].

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.