Josep Carbonell Alsina
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 març 1873 Reus (Baix Camp) |
| Mort | abril 1945 Pontevedra (Espanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor, periodista, assagista |
Josep Carbonell Alsina (Reus, Baix Camp, 1873[1]- Pontevedra Galícia, fi d'abril de 1945[2]) va ser un escriptor i periodista català.
Era fill de Josep Carbonell Bras, pagès, i de Josepa Alsina Llaberia, tots dos de Reus. En la primera joventut formava part de la Societat de Lliurepensadors de Reus. Va publicar poemes en català, encara ben jove, a La Autonomía i a La Correspondencia de Reus, i també a les revistes del Grup Modernista de Reus Foc Nou i Reus literari, publicació que va dirigir. Va escriure lletres per a peces corals i musicals. Obligat al servei militar, anà a Cuba, des d'allà enviava col·laboracions al Diari de Reus, Les Circumstàncies i Lo Somatent. Tornat a Reus, va ser director del Semanario Católico de Reus i del també catòlic conservador diari La Cruz, de Tarragona.[1]
L'any 1906 va publicar a Reus el recull de versos De l'amor: poesies i el 1910 va estrenar a la mateixa ciutat l'obra teatral Crim i redempció, que no va ser publicada. Va anar a Galícia, on va publicar a Pontevedra, El Progreso, periòdic del qual va ser redactor en cap. Va fer amistat amb Castelao. Desterrat a Lleida durant la dictadura de Primo de Rivera, feia de corresponsal a Catalunya de diversos diaris gallecs. D'idees conservadores, va fer d'enllaç entre la Lliga i partits de dretes galleguistes, i va militar al partit Radical de Lerroux.[1]
És conegut per haver publicat a Reus el 1898 el primer llibre en català sobre la guerra de Cuba, en la qual va participar. La seva obra, Del cuartel y la manigua: impresións d'un soldat[3] és, segons l'historiador de la cultura reusenca Joaquim Santasusagna, «la visió d'un soldat català i un document de l'època, escrit amb la impressió fresca d'allò que va presenciar-se». Afegeix que no va produir una novel·la sobre l'escenari cubà durant la guerra, ni va traçar una descripció dels episodis bèl·lics que va veure. L'obra és més aviat una explicació de la seva vida militar a la caserna i en campanya, i es podria qualificar de reportatge, un conjunt de capítols lligats dèbilment per la presència de l'autor. I Santasusagna explica que el mèrit de l'obra és la visió d'un català en una de les tragèdies espanyoles de final dels anys vuit-cents.[4]
Un nebot seu, Josep Maria Carbonell Barberà, va ser també escriptor i traductor.[1]
Referències
- 1 2 3 4 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 173-174.
- ↑ El Pueblo Gallego, 13 de novembre de 1934, pàg. 14.
- ↑ «Del cuartel y la manigua». [Consulta: 17-III-2014].
- ↑ Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 359.