Josep Simó Riera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 novembre 1655 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 7 abril 1726 Reus (Baix Camp) |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | comerciant, polític |
Josep Simó Riera (Reus, 10 de novembre de 1655 - Reus, 7 d'abril de 1726)[1][2] va ser un ciutadà honrat de Barcelona, comerciant i hisendat català.
Era fill de Josep Simó Torroja (Reus, 1632 - 1701), que va aconseguir el títol de ciutadà honrat de Barcelona l'any 1647 de Felip IV de Castella. Va ser l'hereu dels seus pares, que, a més de diners li van deixar diverses propietats en finques rústiques i urbanes. Va estar vinculat a operacions de compravenda relacionades amb una clara especulació de sòl urbà, en el moment de creixement demogràfic de la ciutat de Reus. Es va dedicar al comerç d'aiguardent amb èxit.[3] Com a membre de l'alta burgesia reusenca va ocupar càrrecs a l'ajuntament de la ciutat: Jurat en cap el 1691 i 1705, conseller el 1680, 1681, 1686, 1696, 1701 i 1711, Síndic el 1681, sagristà del Santíssim Sagrament el 1696 i 1701, un títol honorífic, i el 1715, just després de la victòria borbònica sobre Catalunya, nomenat membre del «Ayuntamiento-consejo» dictat per la Reial Ordre del marquès de Castel Rodrigo, i alcalde de Reus el 1721 - 1723.[4] Havia estat un dels organitzadors de la rebuda de l'Arxiduc d'Àustria en la seva visita a Reus el 1705, però va canviar d'opció política i Josep Simó consta en una llista que dona l'arxiver reusenc setcentista Saldoni Vilà: «Any 1713. Noticia dels que protestaren en la vila de Reus contra la casa de Àustria, en poder de Pere Gay, notari de la mateixa vila, consta ab acte fet i firmat, per defensar la casa real de Felip V, nostre llegítim rey».[5] L'historiador reusenc Andreu de Bofarull explica que sota el seu mandat es va retirar la moneda local, coneguda com a pellofa o pellerofa, que havia estat falsificada massivament des de 1719, i que el rei havia suprimit. Davant la quantitat d'austriacistes a Catalunya, una ordre del Capità General José Carrillo de Albornoz, va prohibir l'ús de qualsevol arma sense excepcions, i l'alcalde va recollir els arcabussos, espases i sabres que estaven en poder dels particulars, i va permetre només els espasins que utilitzaven per indicar el seu càrrec els cavallers i els ciutadans honrats.[6] Va ser pare de Gabriel Simó i Miró, també alcalde de Reus uns anys més tard.
Referències
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles del Baix Camp (segle xviii). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2006, p. 84-85. ISBN 8493410845.
- ↑ Morell, Josep. El municipi reusenc en el set-cents. Reus: Centre de Lectura, 1991, p. 200. ISBN 8487873022.
- ↑ Vilà, Saldoni. Amor al Rey y a la Pàtria. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1954, p. 74.
- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. 2a ed. Reus: Imp. de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 184.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pere Puig |
Alcalde de Reus 1721 - 1723 |
Succeït per: Joseph Parés |