Joseph Boussinesq
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Joseph Valentin Boussinesq  13 març 1842 Sant Andrieu de Sangònis (Monarquia de Juliol) | ||
| Mort | 19 febrer 1929 (86 anys) París (Tercera República Francesa) | ||
| Formació | Facultat de Ciències de París - doctor (–1867) Universitat de Montpeller (–1861) | ||
| Tesi acadèmica | Étude sur la propagation de la chaleur dans les milieux homogènes (1867 ) | ||
| Director de tesi | Adhémar Jean Claude Barré de Saint-Venant | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques i física | ||
| Lloc de treball | Gap (1866–1872) Lo Vigan (1865–1866) Agde (1862–1865) Rue Jeanne-d'Arc (Lille) | ||
| Ocupació | matemàtic, professor universitari, mestre d'escola, físic, enginyer hidràulic | ||
| Ocupador | Universitat de París (1886–1918) Universitat de Lilla (1872–1886) Institut industriel du Nord (1872–1886) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | André Charrueau, François Nau i Maurice Paschoud | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Jeanne Giscard de la Roque (1867) Claire Onffroy de Vérez (1895) Jeanne Le Bouteiller (1906) | ||
| Pares | Jacques Boussinesq i Anne Marie Cavalier | ||
| Premis | |||
| |||
Joseph Boussinesq (Sant Andrieu de Sangònis, 13 de març de 1842 - París, 19 de febrer de 1929) va ser un matemàtic i físic francès que es va especialitzar en mecànica dels fluids.
Vida i obra
Fill d'un modest agricultor d'un petit poble entre Besiers i Montpeller, el jove Boussinesq va deixar la casa paterna per aquesta darrera ciutat i poder cursar estudis superiors, en contra del desig del seu pare de que continués explotant la granja familiar. El 1861 va obtenir la seva llicenciatura en ciències a la universitat de Montpeller. Els anys successius va ser professor de secundària a Agde, Lo Vigan i Gap,[1] fins que el 1867 va obtenir el doctorat de la Facultat de Ciències de París.[2]
A partir d'aquesta data, en que Saint-Venant, un reconegut enginyer, es va fixar en ell i el va convertir en el seu protegit, va començar la seva carrera de docència i recerca universitària.[3] Primer obtenint una titulació en física i després essent nomenat professor de càlcul a la universitat de Lilla (1873),[4] càrrec que mantindrà fins al 1886, en que és escollit membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències i es trasllada a París, on ocuparà, a més, diferents càtedres a la Sorbona (Mecànica, Física teòrica i Probabilitat), fins que es va retirar el 1918.[5]
Boussinesq es va casar i enviudar tres vegades. A l'enterrament de la seva tercera esposa tothom va assistir amb paraigües, tot i que lluïa un sol esplèndid, perquè en els dos enterraments anteriors feia molt sol a l'alba, però a la tarda, hora de l'enterrament, va caure pluja a dojo.[6]
La gran majoria d'obres de Boussinesq, i les més notables al mateix temps, versen sobre mecànica,[7] i més específicament sobre dinàmica de fluids i hidràulica. En aquest darrer camp va estudiar i modelitzar els fluxes regulars,[8] els tumultuosos,[9] les capes límit viscoses.[10] i la convecció tèrmica.[11]
Les seves obres majors van ser:
- Cours d'analyse infinitésimale en dos volums (1887, 1890)
- Leçons synthétiques de mécanique générale (1889)
- Cours de physique mathématique en quatre volums (1901-1923)
Inclinat també a la filosofia i a l'especulació va escriure una memòria sobre la conciliació del verdader determinisme mecanicista amb l'existència de la vida i la llibertat moral, que va ser presentat a l'Académie des Sciences Morales et Politiques el 1878 pel filòsof Paul Janet.[12] En ell venia a defensar que la pròpia indeterminació d'algunes equacions diferencials seria el caràcter distintiu de la vida.[13] L'escrit va obtenir cert ressò, essent criticat i defensat, i el 1922 el va publicar novament, convenientment ampliat.
Referències
- ↑ Hager i Raemy, 1997, p. 89.
- ↑ Zerner, 1994, p. 320.
- ↑ Zerner, 1994, p. 321-322.
- ↑ Parreau, 1996, p. Université de Lille.
- ↑ Darrigol, 2017, p. 428.
- ↑ Schwartz, 1997, p. 155-156.
- ↑ Bois, 2007, p. 479.
- ↑ Darrigol, 2017, p. 429.
- ↑ Darrigol, 2017, p. 434.
- ↑ Darrigol, 2017, p. 438.
- ↑ Darrigol, 2017, p. 440.
- ↑ Andler, Fagor-Largeaut i Saint-Sernin, 2011, p. 576.
- ↑ Andler, Fagor-Largeaut i Saint-Sernin, 2011, p. 577.
Bibliografia
- Andler, Daniel; Fagor-Largeaut, Anne; Saint-Sernin, Bertrand. Filosofía de la ciencias (en castellà). Fondo de Cultura Económica, 2011. ISBN 978-607-16-0733-1.
- Bois, Pierre-Antoine «Joseph Boussinesq (1842–1929): a pioneer of mechanical modelling at the end of the 19th Century» (en anglès). Comptes Rendus Mécanique, Vol. 335, Num. 9-10, 2007, p. 479-495. DOI: 10.1016/j.crme.2007.08.002. ISSN: 1631-0721.
- Darrigol, Olivier «Joseph Boussinesq's legacy in fluid mechanics» (en anglès). Comptes Rendus Mécanique, Vol. 345, Num. 7, 2017, p. 427-445. DOI: 10.1016/j.crme.2017.05.008. ISSN: 1631-0721.
- Hager, Willi H.; Raemy, Félix «Joseph Boussinesq (1842-1929) - un hydraulicien mathématicien» (en francès). La Houille Blanche, Vol. 83, Num. 6, 1997, p. 89-93. DOI: 10.1051/lhb/1997056. ISSN: 0018-6368.
- Schwartz, Laurent. Un mathématicien aux prises avec le siècle (en francès). Éditions Odile Jacob, 1997. ISBN 2-7381-0462-2.
- Zerner, Martin. «Origine et réception des articles de Boussinesq sur le déterminisme». A: Santiago Garma, Dominique Flament, Víctor Navarro Brotons (eds.). Contra los titanes de la rutina (en francès). Comunidad de Madrid / CSIC, 1994, p. 319-334. ISBN 84-451-0762-3.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Joseph Boussinesq» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Félix, Lucienne. «Boussinesq, Joseph Valentin» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 setembre 2017].
- Parreau, M. «Joseph Valentin BOUSSINESQ (1842 - 1929)» (en francès). ASA Université de Lille, 1996. Arxivat de l'original el 6 de febrer 2010. [Consulta: 25 setembre 2017].