Joseph Lawton Collins
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Joseph Lawton Collins 1r maig 1896 Nova Orleans (Louisiana) |
| Mort | 12 setembre 1987 Washington DC |
| Sepultura | Cementiri nacional d'Arlington, Section 30, grave 422-LH 38° 53′ 01″ N, 77° 04′ 08″ O / 38.883748°N,77.068904°O |
| Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit dels Estats Units | |
| 16 agost 1949 – 14 agost 1953 | |
| Vicecap de Gabinet de l'Exèrcit dels Estats Units | |
| 1947 – 1949 | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Lightning Joe |
| Formació | United States Army Command and General Staff College United States Army War College Acadèmia Militar dels Estats Units Universitat Estatal de Louisiana |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Activitat | 1917 – 1956 |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | |
| Branca militar | |
| Grau militar | |
| Comandant de (OBSOLET) | 25a Divisió d'Infanteria VII Cos |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial: |
| Participà en | |
| 28 juliol 1914 | Primera Guerra Mundial |
| Premis | |
Joseph "Lightning Joe" Lawton Collins (1 de maig de 1896 - 12 de setembre de 1987) va ser un General de l'Exèrcit dels Estats Units. Durant la Segona Guerra Mundial va servir tant al Teatre d'Operacions del Pacífic com a l'Europeu.[1] El seu germà gran, James Lawton Collins, també era Major General de l'Exèrcit, i el seu nebot, Michael Collins, esdevindria famós per ser el pilot del mòdul de comandament de la missió Apolo 11 al 1969 que posà els dos primers homes a la Lluna.
Va servir com a Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit dels Estats Units durant la Guerra de Corea.
Biografia
Collins va néixer a Nova Orleans, Louisiana 1 de maig de 1896. Es graduà a l'Acadèmia Militar dels Estats Units el 1917, rebent el despatx de tinent de 2a i sent assignat al 22è Regiment d'Infanteria a l'abril. Al maig va ser promogut a Tinent de 1a, i temporalment, capità a l'agost. Assistí a l'Acadèmia d'Infanteria d'Armes i serví en diversos llocs entre 1917 i 1919.
Va ser promogut definitivament a capità al juny de 1918 i, temporalment, major al setembre de 1918, comandant el 3r batalló del 22è d'infanteria a França el 1919, sent assistent al cap d'Estat Major de les Forces estatunidenques a Alemanya entre 1920 i 1921[2]
Collins es casà amb Gladys Easterbrook el 1921[3], tornà al seu rang de capità el 1920 i serví com instructor de química a West Point entre 1921 i 1925, graduant-se al curs d'oficial de companyia a l'Acadèmia d'Infanteria de Fort Benning el 1926, i el 1927 realitzaria el curs avançat a l'Acadèmia d'Artilleria de Camp a Fort Sill.
Va exercir d'instructor en armament i tàctica a l'Acadèmia d'Infanteria entre 1927 i 1931, va ser promogut a major a l'agost de 1932; oficial executiu de la 23a Brigada a Manila i assistent del Cap d'Estat Major de la Divisió Filipina entre 1933 i 1934.
Va graduar-se a l'Acadèmia Industrial de l'Exèrcit el 1937 i a l'Acadèmia de Guerra de l'Exèrcit de 1938, on serví d'instructor entre 1938 i 1940. El juny de 1940 va ser promogut a tinent coronel al juny de 1940, sent cap de l'estat major del VII Cos el 1941.

Collins va ser promogut de manera temporal a coronel el gener de 1941, general de brigada al febrer de 1941 i major general al maig de 1942. Va ser cap d'estat major del Departament de Hawaii entre 1941 i 1942, i comandant general de la 25a Divisió d'Infanteria a Oahu i a operacions contra els japonesos a Guadalcanal entre 1942 i 1943.
Transferit a Europa, comandà el VII Cos a la invasió de Normandia i a les campanyes de l'Europa Occidental fins a la rendició alemanya. El VII Cos és sobretot conegut pel seu paper al capdavant de l'Operació Cobra (si bé és menys coneguda la contribució de Collins al pla). Entre les campanyes de 1944-45, el VII Cos tendia a encapçalar els esforços més importants del 1r Exèrcit. Collins va ser considerat per molts com el millor comandant de cos americà del teatre.
Collins va ser promogut temporalment a tinent general (abril) i a general de brigada permanent al juny de 1945. va ser adjunt al comandant general i cap de l'estat major de les Forces de l'Exèrcit de Terra entre agost i desembre de 1945; director d'informació (posteriorment cap d'informació pública) de l'Exèrcit entre 1945 i 1947; adjunt del cap de l'Estat Major de l'Exèrcit dels Estats Units (1947-1949); sent promogut a general (interí) i a major general (permanent) el gener de 1948.
Collins va ser Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit dels Estats Units entre el 16 d'agost de 1949 i el 15 d'agost de 1953, i com a tal, va ser l'oficial superior de l'Exèrcit durant la Guerra de Corea.[4]
Va ser el representant dels Estats Units al Comitè Militar de l'OTAN entre 1953 i 1954; representant especial dels Estats Units al Vietnam amb rang d'ambaixador (1954-1955), i retornà al seu destí a l'OTAN, retirant-se del servei actiu al març de 1956.[4]
Collins va morir a Washington DC el 12 de setembre de 1987[4], i està enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington.[5]
Dates de promoció
Tinent de 2a – 1917
Tinent
Capità – juny de 1918
Major – agost de 1932
Tinent Coronel – 25 de juny de 1940
Coronel – 15 de gener de 1941
Brigadier General – 14 de febrer de 1942
Major General – 26 de maig de 1942
Tinent General – 16 d'abril de 1945
General – 24 de gener de 1948
Condecoracions
Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit
Estrella de Plata
Legió del Mèrit
Estrella de Bronze
Medalla de la Victòria a la I Guerra Mundial
Medalla del Servei de Defensa Americana
Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitjà
Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial
Legió d'Honor (França)
Creu de Guerra 1939-1945 (França)
Referències
- ↑ , <http://archive.org/details/gov.dod.dimoc.30141>
- ↑ Historical Dictionary of the Korean War. Scarecrow Press, 2010-06-10. ISBN 978-0-8108-7461-9.
- ↑ Collins, 1979, p. 41.
- 1 2 3 Taaffe, 2013, p. 333.
- ↑ «Burial Detail - Collins, Joseph L.». ancexplorer.army.mil. United States Army. [Consulta: 30 agost 2024].
Bibliografia
- Bell, William Gardner. Commanding Generals and Chiefs of Staff 1775-2022: Portraits & Biographical Sketches of the United States Army's Senior Officer. Washington, D.C.: Center of Military History, United States Army, 2022.
- Collins, J. Lawton. Lightning Joe: An Autobiography. Novato, California: Presidio Press, 1979. ISBN 0-89141-530-0. OCLC 31601796.
- Cullum, George W. Biographical Register of the Officers and Graduates of the US Military Academy at West Point New York since its Establishment in 1802: Supplement Volume VI 1910–1920. Chicago, Illinois: R. R. Donnelly and Sons, The Lakeside Press, 1920.
- Cullum, George W. Biographical Register of the Officers and Graduates of the US Military Academy at West Point New York since its Establishment in 1802: Supplement Volume VII 1920–1930. Chicago, Illinois: R. R. Donnelly and Sons, The Lakeside Press, 1930.
- Cullum, George W. Biographical Register of the Officers and Graduates of the US Military Academy at West Point New York since its Establishment in 1802: Supplement Volume VIII 1930–1940. Chicago, Illinois: R. R. Donnelly and Sons, The Lakeside Press, 1940.
- Cullum, George W. Biographical Register of the Officers and Graduates of the US Military Academy at West Point New York since its Establishment in 1802: Supplement Volume IX 1940–1950. Chicago, Illinois: R. R. Donnelly and Sons, The Lakeside Press, 1950.
- Jeffers, H. Paul. Taking Command: General J. Lawton Collins From Guadalcanal to Utah Beach and Victory in Europe. New American Library, 2009. ISBN 978-0-451-22687-7. OCLC 268795491.
- Moore, Theo K. The Crux Of The Fight: General Joseph Lawton Collins' Command Style. Fort Leavenworth, Kansas: US Army Command and General Staff College, 2011. ISBN 978-1-249-41359-2. OCLC 744197620.
- Taaffe, Stephen R. Marshall and His Generals: U.S. Army Commanders in World War II. Lawrence, Kansas: University Press of Kansas, 2013. ISBN 978-0-7006-1942-9. OCLC 840162019.
