Joseph Wolstenholme
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 setembre 1829  Eccles (Anglaterra) | ||
| Mort | 18 novembre 1891 (62 anys) Maida Vale, Londres (Anglaterra) | ||
| Formació | St John's College, Cambridge (1846–1850) Wesley College, Sheffield (–1846) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teoria de nombres, matemàtiques, àlgebra, càlcul diferencial, càlcul integral, geometria, solid geometry (en)  i sòlid geomètric | ||
| Lloc de treball | Cambridge | ||
| Ocupació | matemàtic, professor universitari | ||
| Ocupador | Royal Indian Engineering College (1871–1889) Christ's College (1852–1869) | ||
| Professors | Percival Frost | ||
| Company professional | Leslie Stephen | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Therese Wolstenholme (nascuda Kraus) | ||
| Germans | Elizabeth Wolstenholme | ||
Joseph Wolstenholme (Eccles, 30 de setembre de 1829 - Maida Vale, Londres, 18 de novembre de 1891) va ser un matemàtic anglès.
Vida i obra
Wolstenholme va ingressar al Saint John's College de la universitat de Cambridge el 1846[1] on es va graduar tercer wrangler[2] el 1850. El 1852 va ser escollit fellow del Saint John's College i del Christ College i va preferir aquest segon. El 1869, en casar-se amb la suïssa Thérèse Kraus, va haver de deixar el seu lloc en el College ja que els fellows no podien ser casats. El 1871 va ser nomenat professor de matemàtiques del Royal Indian Engineering College a Cooper's Hill (prop de Londres), càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació, més aviat forçada,[3] el 1889, essent substituït per Alfred Lodge. Va morir dos anys més tard.[4]
Les seves obres matemàtiques li van donar una bona reputació, però sembla que va ser un intel·lectual incapaç de mantenir una carrera acadèmica important.[5] Va publicar 23 articles de matemàtiques, entre els quals destaca un de 1862 en que enuncia el teorema de Wolstenholme;[6] però l'obra que el va fer més famós va ser una col·lecció de problemes matemàtics per al exercici d'estudiants universitaris que es va reeditar diverses vegades (1867, 1878 i 1891).[7] També va fer alguns treballs notables sobre geometria dels sòlids, en particular del tetraedre.[8]
La seva germana era la sufragista i feminista Elizabeth Wolstenholme Elmy. Va mantenir certa amistat amb Leslie Stephen i se suposa que la filla de Stephen, Virginia Woolf, va utilitzar la figura de Wolstenholme per crear el personatge de Carmichael en la seva novel·la To the Lighthouse (1927).[9]
Referències
- ↑ Wright, 2011, p. 33.
- ↑ Els wranglers eren els alumnes que obtenien les millor qualificacions en el examen de matemàtiques a Cambridge.
- ↑ Barrow-Green, 2011, p. 148-149.
- ↑ Gow, 1995, p. 40.
- ↑ Wright, 2011, p. 53.
- ↑ Mestrovic, 2011, p. 3-6.
- ↑ Gow, 1995, p. 41-42.
- ↑ Rudenko, 2024, p. 1-6.
- ↑ Gow, 1995, p. 45.
Bibliografia
- Barrow-Green, June. «Wranglers in exile». A: Raymond Flood, Adrian Rice, Robin Wilson. Mathematics in Victorian Britain (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 121-154. ISBN 978-0-19-960139-4.
- Gow, Rod «Joseph Wolstenholme, Leslie Stephen and "to the lighthouse"» (en anglès). Bulletin of the Irish Mathematical Society, Vol. 34, 1995, p. 40-46. ISSN: 0791-5578.
- Mestrovic, Romeo «Wolstenholme's theorem: Its Generalizations and Extensions in the last hundred and fifty years (1862--2012)» (en anglès). arXiv, 2011, p. 1-31. DOI: 10.48550/arXiv.1111.3057. ISSN: 2331-8422.
- Rudenko, Daniil «Joseph Wolstenholme and the Trigonometry of Tetrahedra» (en anglès). arXiv, 2024, p. 1-6. DOI: 10.48550/arXiv.2401.13188. ISSN: 2331-8422.
- Wright, Maureen. Elizabeth Wolstenholme Elmy and the Victorian Feminist Movement (en anglès). Manchester University Press, 2011. ISBN 978-0-7190-8109-5.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Joseph Wolstenholme» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Barrow-Green, June. «Wolstenholme, Joseph» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2020. [Consulta: 17 octubre 2025].