Joves Letons
Els Nous Letons (letó: jaunlatvieši) és el nom d'un grup d'intel·lectuals del primer despertar nacional letó,[1] actiu entre la dècada del 1850 i 1880. El moviment es va inspirar en la Jove Alemanya, un moviment dirigit per Heinrich Heine. Originalment va ser un epítet despectiu aplicat a aquests intel·lectuals nacionalistes pels seus adversaris, sobretot des de l'ambient germanobàltics.[2] El terme «Jove Letònia» (alemany: "ein junges Lettland") va ser utilitzat per primer cop per Gustav Wilhelm Sigmund Brasche, pastor de Nīca, en una crítica publicada el 1856 en el diari Das Inland sobre un recull de cançons traduïdes al letó de Juris Alunāns.[3] El llibre d'Alunāns va ser la primera traducció important de poesia estrangera clàssica al letó. Brasche es demanava qui podria apreciar tal literatura en letóva advertir que qui gosés somiar «una Jove Letònia» coneixeria el mateix destí tràgic del barquer del poema «Die Lorelei», de Heine, també present en l'antologia d'Alunāns. Els Nous Letons també van rebre el malnom de «letòfils» o «tibantībnieki» («etnicistes»).[4]
Referències
- ↑ Plakans, Andrejs «The Latvian national awakening: Modernization of an intellectual milieu» (en anglès). Bulletin of Baltic Studies, 2, 2, 6-1971, p. 9–13. DOI: 10.1080/01629777100000131. ISSN: 0007-4772.
- ↑ Ijabs, Ivars «Another Baltic Postcolonialism: Young Latvians, Baltic Germans, and the emergence of Latvian National Movement» (en anglès). Nationalities Papers, 42, 1, 1-2014, p. 88–107. DOI: 10.1080/00905992.2013.823391. ISSN: 0090-5992.
- ↑ Cimdiņa, Ausma «Latvian Postmodern Poetry: Signs of Time» (en anglès). Interlitteraria, IV, 4, 1999, p. 215–224. ISSN: 1406-0701.
- ↑ Aitamurto, Kaarina; Simpson, Scott. Modern Pagan and Native Faith Movements in Central and Eastern Europe (en anglès). Routledge, 2014-10-20, p. 96. ISBN 978-1-317-54462-3.
Bibliografia
- Arnolds Spekke: History of Latvia: An Outline. Stockholm: M. Goppers/Zelta Ābele, 1951.
- Alfred Bilmanis: A History of Latvia. Princeton: Princeton University Press, 1951.
- Arveds Švābe: Latvijas vēsture 1800-1914. Uppsala: Daugava, 1958.
- Arveds Švābe, ed.: Latvju enciklopēdija. Stockholm: Trīs Zvaigznes, 1952-1953.
- Uldis Ģērmanis: Latviešu tautas piedzīvojumi. Ann Arbor: Ceļinieks, 1974.
- Agnis Balodis: Latvijas un latviešu tautas vēsture. Rīga: Kabata, 1991.
- Teodors Zeiferts: Latviešu rakstniecības vēsture. Rīga: 1922 -- available at http://www.ailab.lv/Teksti/Senie/Zeiferts/zeifsat.htm
- Ernests Blanks: Latvju tautas ceļš uz neatkarīgu valsti. Västerås: Ziemeļbāzma, 1970.
- Ilga Apine: Latvija 19. gadsimta otrajā pusē Arxivat 2004-10-28 a Wayback Machine. Retrieved 23. VI. 2005. (archived at)
- Maksim Kirčanov, Zemnieki, latvieši, pilsoņi: identičnost, nacionalizm i modernizacija v Latvii (Voronezh, 2009. 204 s.)ISBN 978-5-98222-461-3 // http://ejournals.pp.net.ua/_ld/1/135_kirchanavs_book.pdf
- Jānis A. Krēsliņš: Recent Publications on Baltic History. Retrieved 23. VI. 2005.
- Arturs Priedītis: Latvijas kultūras vēsture. Daugavpils: A.K.A., 2000. ISBN 9984-582-11-6 (Includes summaries in Russian and English.)
- Viktors Hausmanis, ed.: Latviešu rakstniecība biogrāfijās. Rīga: LZA, 1992.
- Jānis Rozenbergs: "Fricis Brīvzemnieks -- latviešu folkloristikas pamatlicējs." Arxivat 2006-10-10 a Wayback Machine. (Includes a brief summary in English.) Retrieved 25. VI. 2005.
- The Latvian Education Informatization System Arxivat 2005-02-05 a Wayback Machine. offers extensive information on the Young Latvians and their contributions to linguistics, e.g. "Jaunlatvieši un latviešu valodas attīstība," Arxivat 2012-07-16 a Wayback Machine. ("The Young Latvians and the Development of the Latvian Language"). Retrieved 25. VI. 2005.
Enllaços externs
- Enciklopēdija Internetā. Arxivat 2004-01-08 a Wayback Machine. Consulta: 23 de juny de 2005.