Juan Branco
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Juan Paulo Branco López 26 agost 1989 Estepona |
| Formació | École Normale Supérieure - doctorat (–2014) Universitat de París I Panteó-Sorbona Institut d'Estudis Polítics de París Universitat de París - Sorbonne |
| Director de tesi | Jean-Louis Halpérin |
| Activitat | |
| Camp de treball | Dret, filosofia i poesia |
| Ocupació | advocat, assagista, jurista |
| Partit | La França Insubmisa (2017–2018) Els Verds (2008–2011) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pare | Paulo Branco |
| Lloc web | juan-branco.fr |
Juan Branco (Estepona, 26 d'agost de 1989) és un advocat i activista polític francoespanyol. Diplomat per l'Institut d'Estudis Polítics de París, es feu conèixer a partir del 2009, arran de la seva oposició a la llei Hadopi, abans d'esdevenir conseller jurídic de Wikileaks i de Julian Assange a França.[1][2]
Després d'actuar com a advocat del polític francès d'esquerres Jean-Luc Mélenchon, es va presentar a les eleccions legislatives del 2017 amb el suport de La França Insubmisa a la dotzena circumscripció de Sena Saint-Denis.
A més de donar suport al moviment social de les Armilles Grogues, va defensar alguns personatges emblemàtics del moviment, entre els quals Maxime Nicolle. A Réponses à Hadopi, Branco critica la resposta penal a l'intercanvi d'obres per Internet i proposa reformar la distribució cultural perquè els autors conservin el control dels drets morals i patrimonials.[3] A L'Ordre et le Monde, descriu quatre límits estructurals de la Cort Penal Internacional: el baix nombre de sentències, la centralitat dels enfrontaments processals, la concentració aleshores observada a l'Àfrica i la persecució dels executors més que dels instigadors.[4] El 2019, va publicar Crépuscule, un llibre molt crític amb les condicions de l'ascens al poder d'Emmanuel Macron, que va tenir un gran èxit de vendes.
L'agost de 2021, va emprendre mesures legals en defensa dels interessos d'uns socis del Barça d'una penya francesa davant el tribunal administratiu de París i la Comissió Europea per la vulneració del joc net financer.[5][6] Aquestes accions es van produir arran del fitxatge de Leo Messi pel PSG, que ultrapassa la massa salarial del club de futbol francès.[7]
El 2024, Branco va actuar davant la Cort Penal Internacional com a representant legal de víctimes palestines en la situació a l'Estat de Palestina.[8]
Referències
- ↑ «"La justícia espanyola no s'ha «desfranquitzat»"». El Punt Avui, 03-04-2018 [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «La fiscalia sueca tanca la investigació per violació contra Assange». El Periódico, 19-05-2017.
- ↑ «Juan Branco, Réponses à Hadopi» (en francès). Questions de communication. [Consulta: 22 juliol 2026].
- ↑ Gounin, Yves «Juan Branco, L’Ordre et le Monde» (en francès). Politique étrangère, 3, 2016.
- ↑ «Juan Branco: "He rebut amenaces de mort dels ultres del PSG pel cas Messi"». VilaWeb. [Consulta: 20 agost 2021].
- ↑ «Un bufet d'advocats vol impedir el fitxatge de Messi pel PSG per via legal». CCMA – Esport3, 09-08-2021.
- ↑ «El fitxatge de Messi: ¿Què passa amb el 'fair play' del PSG?». El Periódico (EFE), 11-08-2021.
- ↑ «Juan Branco, abogado de víctimas palestinas» (en castellà). Cadena SER, 25-05-2024 [Consulta: 22 juliol 2026].
