Juan Rubio de la Serna

Juan Rubio de la Serna

Biografia
Naixement	1834 Vélez-Rubio (província d'Almeria)
Mort	1917 (82/83 anys) Barcelona
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (Medalla 12)
6 març 1904 – 1907 ← Ramon Arabia i Solanas – Ferran Valls i Taberner →
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	Advocat i arqueòleg
Membre de	Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1904–)

Juan Rubio de la Serna de Falces Pelegero (Vélez-Rubio, 1834 - Barcelona, 1917) fou un advocat i arqueòleg andalús, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Fill d'un jutge, a causa dels trasllats del seu pare va estudiar a les universitats de València, Granada, Madrid i Barcelona. Ell mateix va aprovar les oposicions de jutge i fou destinat primer a Totana i en 1862 a Barcelona, on s'hi establí definitivament.

Va adquirir una finca a Cabrera de Mar el 1877, on arran d'una troballa de restes romàniques es va interessar per l'arqueologia i la conservació i divulgació de les troballes en articles a La España Regional, el Boletín de la Asociación Catalana de Excursionismo, i al Butlletí de la Reial Acadèmia de la Història.

El 1904 va ingressar a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, mantenint una forta amistat amb Fidel Fita i Colomer. També va criticar l'abandó i l'espoli que patia al castell de Vélez Blanco. Va guardar la seva col·lecció de troballes a Sant Andreu de Llavaneres, i es van perdre uns anys després de la seva mort.^[1]

• Noticia de una necrópolis anterromana descubierta en Cabrera de Mataró
• Monografía de Vélez Rubio y su comarca (Barcelona, 1900)
• Ensayo crítico-histórico-arqueológico sobre los fenicios, su poder marítimo, colonias e influencias colonizadora, especialmente en relación con España (1912)