Juana Pacheco Miranda

Plantilla:Infotaula personaJuana Pacheco Miranda
Imatge
Biografia
Naixement1r juny 1602 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Mort10 agost 1660 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDiego Velázquez (1618–1660), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancisca de Silva Velázquez y Pacheco Modifica el valor a Wikidata
PareFrancisco Pacheco Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 210958894Modifica el valor a Wikidata

Juana Pacheco Miranda, més coneguda com a Juana Pacheco (Sevilla, 1 de juny de 1602 - Madrid, 14 d'agost de 1660)[1] va ser filla del pintor Francisco Pacheco i esposa de Diego Velázquez.[2][3]

Juana Pacheco va ser filla de María del Páramo i del pintor Francisco Pacheco. Amb 15 anys, el 23 d'abril de 1618,[2] es va casar a Sevilla amb Diego Velázquez, alumne del seu pare.[1][3][4] Els detalls de les noces van quedar plasmats en un relat poètic que va escriure Baltasar de Cepeda.[5] La parella va tenir dues filles, Francisca i Ignacia.[6] Francisca es va casar amb Juan Bautista Martínez del Mazo, alumne de Diego Velázquez.[5] Ignacia probablement va morir a Sevilla a tendra edat, ja que no hi ha registres documentals que la situïn a Madrid.

És difícil acreditar quines obres pertanyen a Juana Pacheco com a pintora, ja que com senyalen autores com Merry Wiesner[7] o Silvia Federici,[8] les dones no podían tenir ingressos independents i "només havien de participar en la producció dels marits", per això és més que probable que les seves obres fossin acreditades al seu pare o espòs.[5][6]

Aiguatinta litogràfica d'Enrique Blanco segons Velázquez per a la Col·lecció litogràfica de quadres del rei d'Espanya dirigida per José de Madrazo. 1832. Inscripció: «Retrat que se suposa de la muger de Velázquez. / El quadre original existeix en el R. Museu de Madrid».

S'ha identificat el rostre de Juana Pacheco com a model en diverses obres de Velázquez com la Sibil·la[9][10][11] i en l'Adoració dels Reis Mags,[12] que formen part de la col·lecció del Museu del Prado de Madrid. Per associació i semblança, també podria haver estat la model per al dibuix d'un Cap de nena que es troba a la Biblioteca Nacional d'Espanya,[13] o per a l'obra atribuïda a Velázquez, Cap de noia,[14] exposada en el Museu Lázaro Galdiano de Madrid (durant el segle xx, aquesta obra es va exhibir com a retrat de l'esposa del pintor).[15][16]

Juana Pacheco i Diego Velázquez van romandre junts durant 42 anys i tots dos van morir en 1660. Primer Velázquez el 6 d'agost, i una setmana després, Juana, el 14 d'agost.[17] Possiblement van ser enterrats junts a l'Església de Sant Joan Baptista, però totes dues tombes es van perdre amb la demolició de l'església en 1811.

En 1852, l'escriptor i dramaturg espanyol, Ildefons Antonio Bermejo, va escriure el drama en tres actes per a teatre, Una clau i un barret, els personatges del qual són Juana Pacheco, Diego Velázquez, Felip IV i Bartolomé Murillo,[18] que es va representar el mateix any al Teatre del Príncep de Madrid.[19]

En 2016 es va dedicar una exposició a Francisco Pacheco, en la qual es van exposar les obres Santa Justa i Santa Rufina, que podrien tenir com a model a Juana Pacheco.[15]

Referències

  1. 1 2 «Pacheco, Juana (1602-1660)» (en castellà). datos.bne.es. [Consulta: 29 gener 2021].
  2. 1 2 «Partida de Casamiento de Diego de Silva Velázquez y Juana Pacheco Miranda». https://guiadigital.iaph.es/sys/productos/Velazquez/img/Vel153.gif. Junta de Andalucía. [Consulta: 1 enero 2021].
  3. 1 2 «Semanario pintoresco. Nº 48». hemerotecadigital.bne.es, 26-02-1837. [Consulta: 29 gener 2021].
  4. ↑ Montero, Luis «Hoy se cumplen trescientos treinta años del nacimiento de Velázquez» (pdf). El heraldo de Madrid, 06-06-1929, p. 8 [Consulta: 29 enero 2021].
  5. 1 2 3 Mayordomo, Concha. «Juana Pacheco fue pintora y participó activamente en el taller de su marido: Diego Velázquez» (en espanyol europeu). elobrero.es. [Consulta: 29 gener 2021].
  6. 1 2 «PACHECO JUANA | artehistoria.com». www.artehistoria.com. [Consulta: 29 gener 2021].
  7. ↑ Wiesner, Merry E. «Women and gender in early modern Europe». Cambridge University Press, 1993, p. 83.
  8. ↑ Federici, Silvia. Caliban i la bruixa (en català). Barcelona: Virus, 01-03-2018, p. 194.
  9. ↑
  10. ↑ «Adoración de los Reyes Magos - Colección - Museo Nacional del Prado». www.museodelprado.es. [Consulta: 29 gener 2021].
  11. ↑ «Exposiciones de la Biblioteca Nacional de España».
  12. ↑ «Cabeza de muchacha» (en castellà). Museo de la Fundación Lázaro Galdiano. [Consulta: 29 gener 2021].
  13. ↑ «Red Digital de Colecciones de Museos de España - Museos» (en castellà). ceres.mcu.es. [Consulta: 29 gener 2021].
  14. ↑ bloggerlazarogaldiano21. «José Lázaro, coleccionista de Velázquez» (en espanyol europeu). Blog del Museo Lázaro Galdiano, 17-05-2013. [Consulta: 29 gener 2021].
  15. 1 2 «El Bellas Artes de Sevilla se reivindica con la exposición de Pacheco» (en castellà). ELMUNDO, 15-03-2016. [Consulta: 29 gener 2021].
  16. ↑ «MIS HALLAZGOS EN VELÁZQUEZ». [Consulta: 29 gener 2021].
  17. ↑ «Juana Pacheco» (en espanyol europeu). Concha Mayordomo. [Consulta: 29 gener 2021].
  18. ↑ Bermejo, Ildefonso Antonio. Una Llave y un sombrero. Imprenta de F.R. del Castillo, 1852..
  19. ↑ «La ilustración. Periódico universal». hemerotecadigital.bne.es, 13-03-1852. [Consulta: 29 gener 2021].