Judit Elek
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 novembre 1937 Budapest (Hongria) |
| Mort | 1r octubre 2025 |
| Formació | Universitat de Teatre i Cinematografia de Budapest (1956–1960) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pel·lícula, direcció i guionatge cinematogràfic |
| Ocupació | guionista, guionista de cinema, directora de cinema, realitzadora |
| Participà en | |
| 1996 | 49è Festival Internacional de Cinema de Canes |
| 1984 | 37è Festival Internacional de Cinema de Canes |
| 1969 | 22è Festival Internacional de Cinema de Canes |
| 1968 | 21è Festival Internacional de Cinema de Canes |
| Premis | |
Judit Elek (hongarès: Elek Judit) (Budapest, 10 de novembre de 1937 - 1 d'octubre de 2025) va ser una guionista i directora de cinema hongaresa.[1]
Biografia
Diplomada a l'Acadèmia d'Art Dramàtic i Cinema de Budapest el 1961,[2] Judit Elek forma part, al costat de personalitats com István Szabó, Pál Gábor, Imre Gyöngyössy, Ferenc Kardos o Zsolt Kézdi-Kovács, de la promoció Félix Máriássy de 1956 (deu admesos sobre 700 candidats que es van presentar a la prova d'accés a l'Escola).
Judit Elek resulta ser una de les més importants pioneres del "cinema directe" derivat del documental, que va experimentar primer a l'estudi de Béla Balázs i després a Istenmezeje. La seva primera experiència de «cinema directe» data del 1963 amb Találkozás (Encontre) on va dir:
| « | Volia filmar les meves idees utilitzant la realitat no determinada per mi, sinó per ella mateixa. | » |
A través de les seves primeres produccions, Judit Elek concep el «cinema directe»:
| « | Com un mode d'expressió específic, capaç de comprendre la realitat dels éssers i les coses amb una profunditat que no pot arribar el cinema tradicional a Hongria, aleshores en plena mutació.[3] | » |
El seu primer llargmetratge de ficció data del 1969: Sziget a szárazföldön (La dama de Constantinobla), retrat d'una anciana solitària obligada a abandonar un apartament força car. Després de la realització d' Egyszerű történet (Una simple història) el 1975 va renunciar a l'experiència del "cinema directe" perquè sentia que havia esgotat el seu potencial, però sobretot per escrúpols, perquè la intrusió de la càmera a les vides dels que filma, al final, pot posar-los en perill.
| « | El cinema té un paper en les seves vides mateixes, és una responsabilitat i, de moment, aquesta responsabilitat, ja no la vull | » |
va dir a Françoise Audé per a la revista crítica Positif el gener de 1982.
El 1984 torna a dirigir amb Mária-nap (El dia de Maria), que és un vibrant interrogatori sobre un dels grans noms de la història hongaresa, el poeta i patriota Sándor Petőfi. Aquesta pel·lícula es va presentar a la secció Un Certain Regard al 37è Festival Internacional de Cinema de Canes.[4]
| « | El seu treball, fruit d'un requeriment preocupat, no va acompanyat de concessions de moda o desviacions de la veritat.[3] | » |
Filmografia
- Vásárcsarnok (1962)
- Találkozás-Apróhirdetés (1963)
- Találkozás (1963)
- Kastélyok lakói (1966)
- Meddig él az ember? I-II (1967)
- Sziget a szárazföldön (aka The Lady from Constantinople) (1969)
- Találkozunk 1972-ben (Sötétben-világosban) (1970)
- Egyszerű történet (1974)
- Istenmezején 1972-73-ban (1975)
- Árvácska (1976, screenwriter)
- Vizsgálat Martinovics Ignác szászvári apát és társainak ügyében (1980)
- Majd holnap (1980)
- Mária-nap (1984)
- Tutajosok (1990)
- Ébredés (1995)
- Mondani a mondhatatlant: Elie Wiesel üzenete (1996)
- A hét nyolcadik napja (2006)
- Retrace (2009–2010)
Controvèrsia
Durant el rodatge de la pel·lícula Tutajosok (1990), 14 ovelles foren ruixades amb una substància inflamable, i després van ser cremades vives per ordre de Judit Elek.[5] 69 científics de la Universitat Jagellònica van exigir que les autoritats prohibissin l'entrada de Judit Elek a Polònia.
Referències
- ↑ «In memoriam Judit Elek | Budapest Reporter» (en anglès americà), 01-10-2025. [Consulta: 7 octubre 2025].
- ↑ (hongarès) Elek Judit Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Színház- és Filmművészeti Egyetem
- 1 2 Philippe Haudiquet a Dictionnaire du cinéma, Éditions Larousse.
- ↑ «Festival de Cannes: Maria's Day». festival-cannes.com. [Consulta: 25 juny 2009].
- ↑ Holden, Stephen «Tutajosok: Review/Film; To Be a Jew In 1880s Hungary». NY Times.com, 20-03-1992 [Consulta: 29 abril 2010]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-02-08. [Consulta: 16 març 2021].
