Juli Ausoni

Plantilla:Infotaula personaJuli Ausoni
Biografia
Naixement287 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort378 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (90/91 anys)
Activitat
Ocupaciómetge Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAemilia Melania, Julia Dryadia, Avitià, Dècim Magne Ausoni Modifica el valor a Wikidata
GermansJulia Cataphronia Modifica el valor a Wikidata

Juli Ausoni (en llatí Julius Ausonius) va ser un metge romà molt eminent, però és més conegut per ser el pare del poeta Dècim Magne Ausoni. Va viure entre els segles II i III.

Va néixer a Cossio Vasatum (moderna Vasats), però es va traslladar a Burdígala, avui Bordeus. Es va casar amb Emília Eònia (Aemilia Aeonia), amb qui va viure 36 anys i amb la que va tenir 4 fills: els dos fills Dècim Magne Ausoni (Decius Magnus Ausonius) i Avitià (Avitianus); i dues filles Emília Melània (Aemilia Melania) i Júlia Driàdia (Julia Dryadia).[1]

Juli Ausoni va gaudir d'una brillant carrera com a metge i magistrat municipal abans de dedicar-se a la política a la cort, gràcies al suport del seu fill, Dècim Magne Ausoni tutor del cèsar Gracià i qüestor de palau el 374.[2][3] Al mateix temps, un dels seus associats, un altre metge de Bordeus, Siburi, va ascendir al rang de mestre dels oficis el 376 a la cort del nou emperador Gracià (r. 368-383).[4] Cap al 377, va ser nomenat prefecte del pretori d'Il·líria. Va morir als 88 o 89 anys, després d'haver gaudit, segons Ausoni, d'una perfecta salut de cos i ment.[5][6] El seu fill el va descriure com un home de notable caràcter moral i intel·lectual, seguidor de les doctrines dels filòsofs pagans.[7] Va ser autor de diversos tractats mèdics, cap dels quals ha sobreviscut.[8] Marcel·li Empíric, un metge nascut a Bordeus cap a mitjans del segle IV, el cita al seu De medicamentis com una de les seves fonts.[9]

Referències

  1. ↑ Johann Albert Fabricius, Bibliotheca Graeca vol. xiii. p. 96, ed. vet.
  2. ↑ Ausone (trad. Hugh G. Evelyn White), , Londres, William Heinemann, 1919, viii
  3. ↑ Sivan 1993, p. 49.
  4. ↑ Sivan 1993, p. 134.
  5. ↑ Joseph Justus Scaliger, Vita Auson.
  6. ↑ Ausonius, Parentalia 1.4
  7. ↑ Emmanuelle Valette-Cagnac, «  », Collection de l'Institut des Sciences et Techniques de l'Antiquité, vol. 1362, no 1, 2016, p. 213
  8. ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 445-446.
  9. ↑ Marcellus Empiricus : De la médecine

Bibliografia

  • Arnold Hugh Martin Jones (dir.), John Robert Martindale (dir.) et John Morris (dir.), , vol. I : A.D. 260-395, Cambridge, Cambridge University Press, 1971 ISBN 978-0521072335, p. 139
  • Ausone (trad. Hugh G. Evelyn White), , Londres, William Heinemann, 1919.
  • Hagith Sivan, Ausonius of Bordeaux : Genesis of a Gallic Aristocracy, London and New York, Routledge, 1993
Precedit per:
Sext Claudi Petroni Probe		 Prefecte del Pretori d'Il·líria
376		 Succeït per:
Quint Clodi Hermogenià Olibri
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.