Juli Constantí

Plantilla:Infotaula personaJuli Constantí
Biografia
Naixementc. 293 Modifica el valor a Wikidata
Mort337 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà i antiguitat tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia constantiniana Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGal·la (esposa de Juli Constantí)
Basilina Modifica el valor a Wikidata
FillsInnominada
 () Gal·la (esposa de Juli Constantí)
Julia Galla
 () Gal·la (esposa de Juli Constantí)
Constanci Gal
 () Gal·la (esposa de Juli Constantí)
Julià l'Apòstata
 () Basilina Modifica el valor a Wikidata
ParesConstanci I Clor Modifica el valor a Wikidata  i Flàvia Maximiana Teodora Modifica el valor a Wikidata
GermansConstantí I el Gran
Eutròpia
Anastàsia
Flàvia Valèria Constància
Flavi Dalmaci
Flavi Hannibalià Modifica el valor a Wikidata

Juli Constantí (en llatí Julius Constantinus) o Juli Constanci (Julius Constantius) era el segon fill de Constanci I Clor i la seva segona dona Flàvia Maximiana Teodora, segons Zonaràs.[1] Tenia dos germans, Dalmaci Flavi Annibalià i Flavi Annibalià, i tres germanes, Flàvia Valèria Constància, Anastàsia i Eutròpia, i era germanastre de Constantí I el Gran.

A la mort del seu pare, el 25 de juliol del 306 era jove encara i va passar uns anys sota un arrest virtual a Tolosa per ordre de son germanastre Constantí el Gran.

Es va casar amb Gal·la, germana de Vulcaci Rufí i de Neratius Cerealis, amb la que va tenir tres fills: un de nom desconegut que va ser assassinat el 337 (a la mort de Constantí el Gran), Constanci Gal i una filla, que després va ser emperadriu consort per enllaç amb el seu nebot Constanci II.

En segones noces es va casar amb Basilina, filla de Juli Julià i va tenir un fill conegut, l'emperador Flavi Claudi Julià o Julià l'Apòstata.

Constantí el Gran el va nominar patrici i el va fer cònsol l'any 335. A la mort de Constantí el Gran (22 de maig del 337) i com a possible aspirant al tron, va ser ràpidament eliminat junt amb molts altres mascles de la família. Només cinc membres de la família van sobreviure després de la mort de Constantí: els dos fills de Juli Constantí mencionats, que eren molt joves, i els nebots i nous emperadors Constantí II, Constanci II i Constant.[2]

Referències

  1. ↑ Zonaràs. Ἐπιτομὴ Ἱστοριῶν, en llatí: Epitome Historiarum XII, 33
  2. ↑ ConstantinusSmith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 830.