Juli Delpont

Plantilla:Infotaula personaJuli Delpont
Biografia
Naixement1865 Modifica el valor a Wikidata
Ceret (Vallespir) Modifica el valor a Wikidata
Mort1924 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, traductor, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Juli Delpont (Ceret, 1865 - Perpinyà, 1924) fou un linguïsta, considerat un dels més actius de la Catalunya Nord. Poeta, traductor i activista cultural, va tenir un paper rellevant a la vida literària i cultural catalana, especialment al Rosselló, a les darreries del s. XIX i principis del s. XX. Exponent de la Renaixença en els territoris del nord, Juli Delpont  reuní diversos poemes que exalçaven la germanor dels Països Catalans, a Les terres de llengua catalana (1905),[1] evocant paisatges i tradicions comuns. Encara que fou un decidit opositor de les normes unificadores de Pompeu Fabra, va  col·laborar amb mossèn Antoni Maria Alcover en l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear, amb aportacions del Vallespir i el Rossellonés fins que s'hi enemistà, el 1915, en esclatar la guerra europea.[2] Aquesta dualitat entre els plantejaments partisants d'un federaliste territorial i l'agermanament històric d'una llengua comuna sovint estudiada en l'entorn lingüístic rossellonès,[3] és plenament present a la Renaixença catalana que es construeix sobra la identitat lingüística.[4]

Delpont va estar sempre vinculat a la tradició i la publicació de textos, i va traduir al francès el Dietari d'un pelegrí a terra santa de Jacint Verdaguer, publicat com a En terre sainte el 1896[5]a Perpinyà en la impremta de Joseph Payret [traduit per Jules Delport- Text imprimé].

Fou autor de les antologies Flors rosselloneses (1902) i Refilets (1904), amb una forta variació dialectal, de la qual en feia bandera. Va fundar i dirigir la revista Muntanyes Regalades, publicada en català i en francès a Perpinyà entre 1915 i 1923.[6] A través d’aquesta revista, Juli Delpont es mostrà també relativament obert a les veus de poetesses i autores femenines dels diversos territoris de parla catalana, donant a conèixer escriptores de Mallorca, de la Provença i de la Catalunya del sud, entre d'altres.

Juli Delpont estigué vinculat a Lluís Pastre, conegut gramàtic i escritor occità, en els anys inicials de la Revue Catalane (1907–1921) a Perpinyà, tot i que més endavant s'enfrontà durament tant a Pastre com a d'altres partidaris de les normes ortogràfiques fabrianes, i intensificà els seus atacs polèmics des de les pàgines de Muntanyes Regalades a partir del 1917.[7]

Referències

  1. ↑ «Juli Delpont | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 maig 2026].
  2. ↑ Piera, Ramon. «Delpont, Juli», 04-01-2022. [Consulta: 31 maig 2026].
  3. ↑ Alcover, Antoni Maria «Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. El publica Moss. Antoni M.ª Alcover per promoure i dur a cap la formació del Lèxic d’aquexa llengua. TOM VI. (1910-1911)». BDLC VI (1910 1911). Editat per MariaPilar Perea l'any 2011., 31-12-2011, p.17 i seg. "Quina gramàtica catalana cal a nels rossellonesos (p.17-20)". "Com cal tractar el rossellonés (20-21)". https://alcover.iec.cat/documents/6BDLC_06.pdf.
  4. ↑ «L’invention d’une Méditerranée. Patrimoine, création, identité en Roussillon de la fin du xviiie siècle à l’entre-deux-guerre» (en francès). OpenEdition Books, 31-12-2016. [Consulta: 31 maig 2026].
  5. ↑ Verdaguer, Jacint; Verdaguer, Jacint. En Terre sainte, par Jacinto Verdaguer. Traduit du catalan par Jules Delpont. Perpignan: impr. de J. Payret, 1896.
  6. ↑ «Juli Delpont» (en català). Vista, 2008. [Consulta: 31 maig 2026].
  7. ↑ Bonet, Lluc «Lluís Pastre (1863-1927) : un mestre d'escola gavatx, laic i catalanista a Rosselló». Llengua i literatura, 19-06-2012, p. 13–38. ISSN: 2013-9527.

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.