Juli Delpont
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1865 Ceret (Vallespir) |
| Mort | 1924 Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, traductor, escriptor |
Juli Delpont (Ceret, 1865 - Perpinyà, 1924) fou un linguïsta, considerat un dels més actius de la Catalunya Nord. Poeta, traductor i activista cultural, va tenir un paper rellevant a la vida literària i cultural catalana, especialment al Rosselló, a les darreries del s. XIX i principis del s. XX. Exponent de la Renaixença en els territoris del nord, Juli Delpont reuní diversos poemes que exalçaven la germanor dels Països Catalans, a Les terres de llengua catalana (1905),[1] evocant paisatges i tradicions comuns. Encara que fou un decidit opositor de les normes unificadores de Pompeu Fabra, va col·laborar amb mossèn Antoni Maria Alcover en l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear, amb aportacions del Vallespir i el Rossellonés fins que s'hi enemistà, el 1915, en esclatar la guerra europea.[2] Aquesta dualitat entre els plantejaments partisants d'un federaliste territorial i l'agermanament històric d'una llengua comuna sovint estudiada en l'entorn lingüístic rossellonès,[3] és plenament present a la Renaixença catalana que es construeix sobra la identitat lingüística.[4]
Delpont va estar sempre vinculat a la tradició i la publicació de textos, i va traduir al francès el Dietari d'un pelegrí a terra santa de Jacint Verdaguer, publicat com a En terre sainte el 1896[5]a Perpinyà en la impremta de Joseph Payret [traduit per Jules Delport- Text imprimé].
Fou autor de les antologies Flors rosselloneses (1902) i Refilets (1904), amb una forta variació dialectal, de la qual en feia bandera. Va fundar i dirigir la revista Muntanyes Regalades, publicada en català i en francès a Perpinyà entre 1915 i 1923.[6] A través d’aquesta revista, Juli Delpont es mostrà també relativament obert a les veus de poetesses i autores femenines dels diversos territoris de parla catalana, donant a conèixer escriptores de Mallorca, de la Provença i de la Catalunya del sud, entre d'altres.
Juli Delpont estigué vinculat a Lluís Pastre, conegut gramàtic i escritor occità, en els anys inicials de la Revue Catalane (1907–1921) a Perpinyà, tot i que més endavant s'enfrontà durament tant a Pastre com a d'altres partidaris de les normes ortogràfiques fabrianes, i intensificà els seus atacs polèmics des de les pàgines de Muntanyes Regalades a partir del 1917.[7]
Referències
- ↑ «Juli Delpont | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 maig 2026].
- ↑ Piera, Ramon. «Delpont, Juli», 04-01-2022. [Consulta: 31 maig 2026].
- ↑ Alcover, Antoni Maria «Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. El publica Moss. Antoni M.ª Alcover per promoure i dur a cap la formació del Lèxic d’aquexa llengua. TOM VI. (1910-1911)». BDLC VI (1910 1911). Editat per MariaPilar Perea l'any 2011., 31-12-2011, p.17 i seg. "Quina gramàtica catalana cal a nels rossellonesos (p.17-20)". "Com cal tractar el rossellonés (20-21)". https://alcover.iec.cat/documents/6BDLC_06.pdf.
- ↑ «L’invention d’une Méditerranée. Patrimoine, création, identité en Roussillon de la fin du xviiie siècle à l’entre-deux-guerre» (en francès). OpenEdition Books, 31-12-2016. [Consulta: 31 maig 2026].
- ↑ Verdaguer, Jacint; Verdaguer, Jacint. En Terre sainte, par Jacinto Verdaguer. Traduit du catalan par Jules Delpont. Perpignan: impr. de J. Payret, 1896.
- ↑ «Juli Delpont» (en català). Vista, 2008. [Consulta: 31 maig 2026].
- ↑ Bonet, Lluc «Lluís Pastre (1863-1927) : un mestre d'escola gavatx, laic i catalanista a Rosselló». Llengua i literatura, 19-06-2012, p. 13–38. ISSN: 2013-9527.
Bibliografia
- Verdaguer, Pere «Verdaguer, Pere (2002). «Història d’una ruptura nord-catalana greu: la revista “Muntanyes Regalades”», Revista de Catalunya, núm. 176 (set.), p. 112-130». Revista de Catalunya, 30-09-2002, p.120-130.
- Dupont, Jules (1896. traductor). «En Terre sainte, par Jacinto Verdaguer. Traduit du catalan par Jules Delpont [Texte imprimé».]». En Terre sainte, 30 setembre1896, p.1 i seg..
- Bonet, Lluc ««Pastre, Lluís (1863-1927): Un mestre d'scola gavatx, laic i catalanista al Rosselló»». Estudis Occitans. Universitat Paul-Valéry de Montpeller,, 30-09-2012, p.1 i seg..