Julia Daudet

Plantilla:Infotaula personaJulia Daudet
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Julia Rosalie Céleste Allard Modifica el valor a Wikidata
13 juliol 1844 Modifica el valor a Wikidata
4t districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1940 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Père-Lachaise, 26 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, poetessa, periodista, crítica literària Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEdmond de Goncourt Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMarguerite Tournay
Madeleiney
Karl Steen
Rose-Lise Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAlfons Daudet Modifica el valor a Wikidata
FillsLéon Daudet, Lucien Daudet, Edmée Daudet Modifica el valor a Wikidata
ParesJules Allard Modifica el valor a Wikidata  i Léonide Allard Modifica el valor a Wikidata
GermansLéon Allard Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 191003210Modifica el valor a Wikidata

Julia Rosalie Céleste Allard, coneguda com a Julia Daudet després del seu matrimoni (París, 13 de juliol del 1844 - París, 23 d'abril del 1940), fou una escriptora, poeta i periodista francesa coneguda també pels pseudònims de Marguerite Tournay, Madeleiney, Rose-Lise i Karl Steen.[1][2][3][4][5]

Biografia

Julia Allard fou la filla petita d'una família republicana de Marais que estimava la literatura, conreava la poesia i organitzava un saló literari que freqüentava la poeta Marceline Desbordis-Valmore.[4][6][7]

Als 17 anys publica un recull de poemes amb el pseudònim de Marguerite Tournay. El 1865 coneix Alphonse Daudet. El 29 de gener del 1867 es casen i esdevé la seua col·laboradora, revisant tots els seus textos. Van tenir tres fills, Léon Daudet, Lucien Daudet i Edmée Daudet.[8][4][3][9]

La parella es va allotjar a Vigneux; més tard, a sa casa d'estiu de Champrosay. Allí rebien amics escriptors com ara Émile Zola o Edmond de Goncourt, que arribà a admirar-la malgrat la seua misogínia i del qual fou deixebla.[10][4]

Va ser coneguda per organitzar a París el saló literari Els Dijous, al qual acudien escriptors i poetes com Edmond de Goncourt, Helena Vacarescu, Maurice Barrès, Émile Zola, Édouard Drumont, Rosemonde Gérard-Rostand, Guy de Maupassant, Ernest Renan, Arthur Meyer, Léon Gambetta o Rachilde. Al setembre del 1876, el pintor Pierre-Auguste Renoir rebé la invitació d'Alphonse Daudet perquè passàs un mes en la seua casa de Champrosay. Durant la seua estada, retratà a Julia Alphonso en una de les seues obres més conegudes i que s'inclogué en la col·lecció del Museu d'Orsay de París, titulada Madame Alphonse Daudet.[8][11][12][13]

El 1897 va morir el seu marit, i ella va continuar escrivint, i publicà obres com ara Enfants et Mères…(1889), Poésies (1895) i Reflets sur le sable et sur l'eau (1903).[4]

Fou columnista de Le Musée Universel amb el pseudònim de Madeleiney, i de L'Evenement amb el pseudònim Rose-Lise. Col·labora com a crítica literària amb el pseudònim de Karl Steen en revistes com el Journal Officiel. També formà part d'organitzacions benèfiques com la Creu Roja o Petits llits blancs, i del Comité per a la protecció de monuments del vell París.[4][14][15]

El 1904 funda el premi literari Femina amb les poetes franceses Judith Gautier i Anna de Noailles. Aquest mateix any, Daudet forma part del jurat del premi, compost sol per dones, promogut per la revista La Vie Hereuse, amb direcció d'Anna de Noailles.[16][4][17][18][19]

El 1913, fou una de les primeres lectores del manuscrit d'À la recherche du temps perdu de Marcel Proust, gràcies al seu fill Lucien Daudet, que fou un dels primers amors de Proust. El text la captivà de seguida i va animar l'autor a perseverar, perquè Marcel Proust dubtava molt del seu talent com a escriptor pel fet que la novel·la havia estat rebutjada per tots els editors. Tingué un paper clau en el lliurament del Premi Goncourt a Proust. El seu fill Lucien també va mantenir una relació amb Jean Cocteau, a qui Julia Daudet va acollir com un membre més de la família.[8][20][8]

Va morir a París als 95 anys.

Reconeixements

El 1922, se li atorgà Daudet la Legió d'Honor per la seua implicació en organitzacions com la Creu Roja o el Comité per a la protecció de monuments del vell París.[4][5]

Obres

  • L'enfance d'une Parisienne, 1883[21]
  • Enfants et mères…, Alphonse Lemerre, éditeur, 1889[22]
  • Poésies, Alphonse Lemerre, éditeur, 1895
  • Reflets sur le sabre et sur l'eau, Alphonse Lemerre, éditeur, 1903
  • Miroirs et mirages, Fasquelle, 1905[23]
  • Au bord des terrasses, Lemerre, 1907
  • Souvenirs autour d'un groupe littéraire, Charpentier, 1910
  • Quand Odile saura lire, Crès, 1919
  • Journal de famille et de guerre, 1914–1919, Fasquelle, 1920
  • Lumières et reflets, Lemerre, 1920[24]

Referències

  1. ↑ Daudet.
  2. ↑ Daudet.
  3. 1 2 Robarts - University of Toronto, Alphonse. Les muses françaises; anthologie des femmes-poètes; morceaux choisis, accompagnés de notices biographiques et bibliographiques. Paris L. Michaud, 1908.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 mujeresdeartistas. «Julia Allard» (en espanyol). Mujeres de artistas, 08-03-2015. [Consulta: 27 octubre 2021].
  5. 1 2 «Recherche - Base de données Léonore». www.leonore.archives-nationales.culture.gouv.fr. [Consulta: 27 octubre 2021].
  6. ↑ Alexander Yale Kroff, Jouve & cie, 1936, p. 48.
  7. ↑ «Julia DAUDET» (en francés), 05-04-2012. [Consulta: 27 octubre 2021].
  8. 1 2 3 4 Gaillard, Valèria. «L’ascendent de les dones en l’obra de Proust és tan important com desconegut». Ara.cat, 06-12-2019. [Consulta: 27 octubre 2021].
  9. ↑ Ripoll, Roger (2012). "Julia Daudet collaboratrice de son mari". Le Petit Chose (101), 61–73. ISSN 0183-4681.
  10. ↑ «Alphonse Daudet et Julia». www.peniche.com. [Consulta: 27 octubre 2021].
  11. ↑ George Painter, Marcel Proust, Paris, Mercure de France, tome I, p. 244, 1966.
  12. ↑ «Madame Daudet | artehistoria.com». www.artehistoria.com. Arxivat de l'original el 27 d'octubre de 2021. [Consulta: 27 octubre 2021].
  13. ↑ «Madame Alphonse Daudet-Auguste Renoir | Musée d'Orsay». www.musee-orsay.fr. [Consulta: 27 octubre 2021].
  14. ↑ «Gustave Flaubert - études critiques - Trois contes - Julia Daudet». flaubert.univ-rouen.fr. [Consulta: 24 gener 2020].
  15. ↑ Leclerc, Yvan. "Gustave Flaubert, études critiques - Trois contes - Julia Daudet". flaubert.univ-rouen.fr.
  16. ↑ Usuario, Super. «Anna de Noailles» (en espanyol). Fabrica de la Memoria | Recuperación de la Historia de las Mujeres. [Consulta: 27 octubre 2021].
  17. ↑ Anonyme. Le Prix “Vie heureuse”. Hachette et Cie, 1907, p. 10–11.
  18. ↑ «Alphonse Daudet et Julia». www.peniche.com. [Consulta: 24 gener 2020].
  19. ↑ Irvine, Margot (2012). "Les collaborations littéraires de Julia Daudet". Le Petit Chose (101), 75–87. ISSN 0183-4681.
  20. ↑ François Mauriac, Du Côté de chez Proust, Paris, Gallimard (Pléiade), 1990 (éd. orig. La Table ronde, 1947), pàg. 275.
  21. ↑ Daudet, Julia (1844-1940) Auteur du texte. L'enfance d'une Parisienne / par Mme Alphonse Daudet (en castellà).
  22. ↑ Daudet, Julia (1844-1940) Auteur du texte. Enfants et mères / Mme Alphonse Daudet (en castellà), 1889.
  23. ↑ Daudet, Julia (1844-1940) Auteur du texte. Miroirs et mirages / Mme Alphonse Daudet (en castellà), 1905.
  24. ↑ Daudet, Julia (1844-1940) Auteur du texte. Lumières et reflets / Madame A. Daudet (en castellà), 1920.