Julia Steinberger

Plantilla:Infotaula personaJulia Steinberger
Imatge
(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1974 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtica Universitat de Lausana
2020 –
Catedràtica Universitat de Leeds
2011 – 2020 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut de Tecnologia de Massachusetts - Philosophiæ doctor (–2004)
Universitat Brown - Graduat en Ciències (–1996) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEcologia social, economia ecològica i canvi climàtic antropogènic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinvestigadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lausana (2020–)
Universitat de Leeds (2019–)
Universitat de Leeds, professora agregada (2014–2018)
Universitat de Leeds (2011–2014)
Universitat de Klagenfurt (2007–2010)
Universitat de Zúric (2006–2007)
Universitat de Lausana (2006–2007) Modifica el valor a Wikidata
PartitEnsemble à gauche (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralEffrosyni Papargyropoulou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJack Steinberger Modifica el valor a Wikidata


X: jksteinberger Bluesky: jksteinberger.bsky.social Mastodon: jks@kolektiva.social Modifica el valor a Wikidata

Julia Steinberger (Ginebra, 1974) és una professora d'economia ecològica a la Universitat de Lausana. Estudia les relacions entre l'ús dels recursos i el funcionament de les societats. És autora del 6è Informe d'Avaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), i contribueix a l'informe sobre la mitigació del canvi climàtic.[1]

Steinberger, filla del premi Nobel de física Jack Steinberger, va estudiar ciències al Collège de Saussure a Suïssa, on va rebre el premi de Saussure el 1993. Steinberger es va traslladar als Estats Units per obtenir el seu postgrau, treballant a la Universitat Brown sobre el fons còsmic de microones.[2] Va obtenir el seu doctorat estudiant àtoms ultrafreds al Massachusetts Institute of Technology.[3] Va treballar al centre d' àtoms ultrafreds amb Thomas Greytak i Daniel Kleppner,[3] desenvolupant noves maneres d'atrapar hidrogen i deuteri ultrafreds.[4][5] La comparació de la divisió hiperfina en l'estat fonamental i excitat s'espera que posi a prova l'electrodinàmica quàntica. Durant els estudis de postgrau, Steinberger va ser membre de la MIT Social Justice Cooperative.[6][7][8]

Recerca i carrera professional

Steinberger va ser investigadora postdoctoral a la Universitat de Lausana i després a la Universitat de Zuric, treballant amb Claudia R. Binder .[3][9] Steinberger va ser nomenada investigadora sènior a l'Institut d'Ecologia Social de la Universitat de Klagenfurt el 2007.[10] La seva recerca considera les relacions entre l'ús de recursos (energia, materials i emissió de gasos d'efecte hivernacle) i el funcionament de les societats en termes de benestar i producció econòmica.[11][12] Està interessada en identificar noves vies de desenvolupament cap a una societat baixa en carboni .[13] Es va incorporar a la Universitat de Leeds com a professora associada d'economia ecològica el 2011.[14] És membre del Centre d'Economia i Política del Canvi Climàtic (CCCEP).[15] L'1 d'agost de 2020, Steinberger es va incorporar a la Universitat de Lausana com a professora titular sobre l'impacte social del canvi climàtic .[16]

Steinberger va demostrar que les emissions de gasos d'efecte hivernacle de les ciutats globals depenen de la relació entre factors geofísics i tècnics.[17] També ha investigat la cadena tèxtil, el malbaratament d'aliments i l'ús de materials.[18][19][20][21] Steinberger és membre de l'iBUILD ( Models de negoci d' infraestructures, valoració i innovació per al lliurament local) del Consell de Recerca en Enginyeria i Ciències Físiques (EPSRC).[22][23]

Steinberger ha sigut la investigadora principal del projecte "Viure bé dins dels límits" del Leverhulme Trust .[24] El projecte investiga quins són els requisits biofísics per al benestar humà i la influència de la provisió social en els nivells de recursos associats a això.[24] El projecte també vol entendre com es podrien utilitzar els recursos limitats del món per preservar el benestar humà.[24] Per aconseguir-ho, Steinberger creu que cal definir què és una "bona vida", entendre quins són els requisits per al benestar i el context que envolta la desigualtat internacional.[25]

També es investigadora principal del projecte ERC synergy REAL "A post-growth deal" conjuntament amb Jason Hickel and Giorgos Kallis de la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest projecte, exploren possibles futurs de postcreixement. REAL investiga les polítiques, els mecanismes i els sistemes de provisió necessaris per a una transició justa de postcreixement que permeti el benestar per a tothom dins dels límits planetaris.

Steinberger ha estudiat com la humanitat pot mantenir una bona qualitat de vida sense danyar el planeta.[26] Argumenta que per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (ONU), el món ha d'allunyar-se del creixement i cap a un model econòmic que promogui la sostenibilitat i l'equitat.[26] Steinberger i els seus col·legues van visualitzar la relació entre el rendiment nacional en diversos indicadors de sostenibilitat ambiental i els llindars socials per a una "bona vida".[27][28]

El 2020, el periodista ambiental Roger Harrabin va informar sobre la seva investigació sobre la responsabilitat dels rics en el canvi climàtic.[29]

Steinberger dóna suport a la tasca de Greta Thunberg i a la vaga escolar d'activistes climàtics .[30] Va ser una dels 238 acadèmics que van demanar a la Unió Europea que limités el creixement econòmic i, en canvi, promogués l'estabilitat i el benestar.[31] Steinberger ha estat l'autora principal del 6è Informe d'Avaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic per al Grup de Treball 3.[32] També va ser l'autora principal del mòdul de coneixement d'urbanització de l'Avaluació Energètica Global de l' Institut Internacional d'Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA).[33] Forma part del Comitè Directiu de Future Earth .[34]

L'octubre de 2022, Steinberger va participar en un bloqueig de carretera a Berna amb el moviment ecologista suís Renovate Switzerland i va enganxar la mà a la vorera juntament amb cinc persones més.[35]

Deu setmanes després de l'inici de la segona presidència de Trump, Steinberger escriu a The Guardian que la humanitat s'enfronta a amenaces sense precedents i que "necessitem un nom adequat per a aquesta nova era de combustibles fòssils i tecnològics que acceleren els atacs contra la democràcia i el planeta: capitalisme cataclístic".[36] Argumenta que aquesta nova fase es basa en el neoliberalisme però és indiferent a una economia en deteriorament. Steinberger descriu tres pilars per a una resistència reeixida, tot observant que:[36]  

Vida personal

Steinberger és filla de Jack Steinberger i Cynthia Steinberger.[37] És germanastra del dissenyador industrial i d'instruments musicals Ned Steinberger .

Referències

  1. ↑ «How to spot and respond to climate deniers» (en anglès). The Independent, 12-08-2020. [Consulta: 7 maig 2021].
  2. ↑ «TFBCON2003 (Students): Julia Steinberger '97». www.math.brown.edu. Arxivat de l'original el 7 April 2019. [Consulta: 7 abril 2019].
  3. 1 2 3 Steinberger, Julia K. Progress towards high precision measurements on ultracold metastable hydrogen and trapping deuterium (Tesi) (en anglès americà). Massachusetts Institute of Technology, 2004.
  4. ↑ «Ultracold Hydrogen Group Personal». web.mit.edu. [Consulta: 7 abril 2019].
  5. ↑ Johnson, Cort; Matos, Lia; Newman, Bonna; Steinberger, Julia; vant, Kendra APS Division of Atomic, 34, 2003, p. D1.067. Bibcode: 2003APS..DMP.D1067J.
  6. ↑ «Volume 122, Issue 1 - The Tech». tech.mit.edu. Arxivat de l'original el 19 November 2021. [Consulta: 7 abril 2019].
  7. ↑ «Michelle Povinelli: Adventures in Activism». web.mit.edu. [Consulta: 7 abril 2019].
  8. ↑ «Commencement Day Crackdown». www.mit.edu. Arxivat de l'original el 7 April 2019. [Consulta: 7 abril 2019].
  9. ↑ «Julia K. Steinberger Homepage». public.julias.promessage.com. [Consulta: 7 abril 2019].
  10. ↑ «Social Ecology Vienna | www.sume.at». www.sume.at. [Consulta: 7 abril 2019].
  11. ↑ «Julia K Steinberger, Author at World Social Science Blog» (en anglès americà). World Social Science Blog. Arxivat de l'original el 23 January 2020. [Consulta: 7 abril 2019].
  12. ↑ «Growth and sustainability: When can enough be enough?». lancaster.ac.uk, 31-01-2014. Arxivat de l'original el 7 April 2019. [Consulta: 7 abril 2019].
  13. ↑ «LIDA Seminar: The answer to life, the universe and everything?» (en anglès). cdrc.ac.uk. [Consulta: 7 abril 2019].
  14. ↑ «Julia Steinberger» (en anglès). Bluedot Festival. [Consulta: 7 abril 2019].
  15. ↑ «Julia Steinberger» (en anglès americà). cccep.ac.uk. Centre for Climate Change Economics and Policy. [Consulta: 7 abril 2019].
  16. ↑ «Julia Steinberger, professeure ordinaire» (en francès suís). unil.ch/gse/home/. University of Lausanne, Faculty of Geosciences and Environment. [Consulta: 19 novembre 2020].
  17. ↑ Kennedy, Christopher; Steinberger, Julia; Gasson, Barrie; Hansen, Yvonne; Hillman, Timothy Environmental Science & Technology, 43, 19, 2009, p. 7297–7302. Bibcode: 2009EnST...43.7297K. DOI: 10.1021/es900213p. ISSN: 0013-936X. PMID: 19848137 [Consulta: free].
  18. ↑ Papargyropoulou, Effie; Lozano, Rodrigo; K. Steinberger, Julia; Wright, Nigel; Ujang, Zaini bin Journal of Cleaner Production, 76, 2014, p. 106–115. Bibcode: 2014JCPro..76..106P. DOI: 10.1016/j.jclepro.2014.04.020. ISSN: 0959-6526. accés tancat
  19. ↑ Steinberger, Julia K.; Krausmann, Fridolin; Eisenmenger, Nina Ecological Economics, 69, 5, 2010, p. 1148–1158. DOI: 10.1016/j.ecolecon.2009.12.009. ISSN: 0921-8009. accés tancat
  20. ↑ Weisz, Helga; Steinberger, Julia K Current Opinion in Environmental Sustainability, 2, 3, 2010, p. 185–192. Bibcode: 2010COES....2..185W. DOI: 10.1016/j.cosust.2010.05.010. ISSN: 1877-3435 [Consulta: 4 desembre 2019]. accés tancat
  21. ↑ Steinberger, Julia; Friot, Damien; Jolliet, Olivier; Erkman, Suren The International Journal of Life Cycle Assessment, 14, 5, 2009, p. 443–455. Bibcode: 2009IJLCA..14..443S. DOI: 10.1007/s11367-009-0078-4. ISSN: 0948-3349.
  22. ↑ «iBUILD - Newcastle University» (en anglès). research.ncl.ac.uk. [Consulta: 7 abril 2019].
  23. ↑ University of Leeds. «Valuing Infrastructure Conference 2017 - Julia Steinberger». youtube.com, 19-05-2017. [Consulta: 7 abril 2019].
  24. 1 2 3 «Living Well Within Limits [LiLi : Homepage of the LiLi Leverhulme Research Leadership Award Project]». lili.leeds.ac.uk. [Consulta: 7 abril 2019].
  25. ↑ «EESS talk on "Well-being and climate change mitigation: the Living Well Within Limits approach"». memento.epfl.ch. [Consulta: 7 abril 2019].
  26. 1 2 Steinberger, Julia K.; William F. Lamb; Fanning, Andrew L.; O’Neill, Daniel W. (en anglès) Nature Sustainability, 1, 2, 2018, p. 88–95. Bibcode: 2018NatSu...1...88O. DOI: 10.1038/s41893-018-0021-4. ISSN: 2398-9629. accés tancat
  27. ↑ «Home» (en anglès britànic). A Good Life For All Within Planetary Boundaries. [Consulta: 7 abril 2019].
  28. ↑ «About» (en anglès britànic). A Good Life For All Within Planetary Boundaries. [Consulta: 7 abril 2019].
  29. ↑ Harrabin, Roger. «Climate change: The rich are to blame, international study finds». BBC News, 16-03-2020. [Consulta: 13 gener 2021].
  30. ↑ Steinberger, Julia. «Gaslighting the climate-striking students». medium.com, 17-02-2019. [Consulta: 7 abril 2019].
  31. ↑ Letters «The EU needs a stability and wellbeing pact, not more growth» (en anglès). , 16-09-2018.
  32. ↑ «IPCC Authors (beta)». archive.ipcc.ch. [Consulta: 7 abril 2019].
  33. ↑ «Urban Energy Systems». iiasa.ac.at. [Consulta: 7 abril 2019].
  34. ↑ «Steering Committee» (en anglès). futureearth.org. Future Earth. [Consulta: 7 abril 2019].
  35. ↑ Ongweso Jr, Edward. «'We don't have much time left': co-author of UN climate report detained at climate protest». Vice, 12-10-2022. [Consulta: 2 abril 2025].
  36. 1 2 «Trump and Musk have ushered in the era of cataclysm capitalism. But I have a plan to counter it». , 02-04-2025.
  37. ↑ «The Nobel Prize in Physics 1988» (en anglès americà). nobelprize.org. [Consulta: 7 abril 2019].

Enllaços externs