Julian Sacasa

Plantilla:Infotaula personaJulian Sacasa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Julien Étienne Léopold Sacaze Modifica el valor a Wikidata
24 setembre 1847 Modifica el valor a Wikidata
Sent Gaudenç (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1889 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Tolosa de Llenguadoc (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióepigrafista, bâtonnier, advocat, arqueòleg, historiador Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Julian Sacasa (Sent Gaudenç, 24 de setembre de 1847 - Tolosa de Llenguadoc, 20 de novembre de 1889),[1] conegut pel seu nom francès, Julien Sacaze, va ser un advocat, historiador i arqueòleg occità conegut per les seves investigacions epigràfiques de la regió dels Pirineus.

Biografia

Va estudiar filosofia i teologia al seminari d'Issy-les-Moulineaux i dret a Tolosa de Llenguadoc. El 1872 va exercir com a advocat a la seva ciutat natal, Sent Gaudenç, on el 1877 va obtenir distincions com a secretari del Conseil de l'Ordre i el 1888 com a bâtonnier –una mena de degà del Col·legi d'Advocats.[2] Va estudiar paleografia antiga a Roma i en va impartir un curs especial com a professor lliure a la Facultat de Lletres de Tolosa.[3] El 1885 va ser membre fundador de la Société des études du Comminges i de la Revue des Pyrénées.[3]

Julien Sacaze es va morir sobtadament de malaltia el 1889, a 42 anys.[1] El 1922 es va fundar una societat científica a Banhèras de Luishon anomenada Académie Julien Sacaze en honor seu.[4]

Contribucions

Arqueologia

Juntament amb l'historiador Édouard Piette, va dur a terme diverses excavacions arqueològiques als Pirineus. El 1875, tots dos van descobrir cromlecs al mont Espiau (a la vall del Larbost, prop de Vilhèra) i més tard van descobrir túmuls a l'altiplà de Lanamesa (1877–78), així com unes tombes d'incineració de principis de l'edat del ferro a la plana de la Rivière, al sud-oest de Sent Gaudenç. El 1879, tots dos van excavar un cementiri gal·loromà a Garin (Comenge).[4]

Epigrafia

Al llarg de la seva vida va publicar diverses obres històriques i epigràfiques relacionades amb els Pirineus, entre les quals L'épigraphie de Luchon (1880) i Les anciens dieux des Pyrénées (1885). Un cop mort, el 1892 es van publicar de forma pòstuma dues obres recopilatòries: Inscriptions antiques du Couserans i la considerada obra magna sobre el tema, Les inscriptions antiques des Pyrénées.

Enquesta Sacaze

En el camp de la lingüística, com a corresponsal del Ministeri d'Educació Pública francès, el 1887 endegà el projecte d'una extensa enquesta lingüística, anomenada Enquête de linguistique et de toponymie des Pyrénées i coneguda popularment com a "Enquesta Sacaze", en què demanà als mestres de cada poble de tots els departaments francesos pirinencs, des d'Iparralde fins a la Catalunya Nord, de traduir dos textos francesos (les llegendes gascones de Tantugou i Barbazan) i la llista dels topònims més importants de la seva localitat al parlar local.[5][6] Els milers de respostes que va obtenir, juntament amb l'estudi que en va publicar, es conserven a la Biblioteca de Tolosa.[1]

Obres

  • Atlas linguistique Basque-Français, 73 mapes
  • La Montagne d'Espiaup, amb Édouard Piette. Extracte del Bulletin de la Société d'Anthropologie de Paris, 1877
  • Le culte des pierres dans le pays de Luchon, 1879
  • Épigraphie de Luchon, 1880
  • Les Anciens dieux des Pyrénées, nomenclature et distribution géographique. Extracte de la Revue de Comminges, 1885
  • Quelques faux dieux des Pyrénées, lectura feta a l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres el 1884. Extracte de la Revue de Comminges, 1885
  • Histoire ancienne de Luchon : Luchon préhistorique et Luchon romain. Le Culte des pierres dans le pays de Luchon. Extracte de la Revue de Comminges, 1887
  • Inscriptions antiques des Pyrénées. Obra pòstuma (1892). Llegiu-lo en línia a Gallica: BnF  PDF
  • Inscriptions antiques du Couserans. Obra pòstuma (1892)
  • Les Tertres funéraires d'Avezac-Prat (Hautes-Pyrénées), amb Édouard Piette. Obra pòstuma (1899)

Referències

  1. 1 2 3 «Sacaze, Julien (1847-1889)». vidas.occitanica.eu. [Consulta: 29 juny 2026].
  2. ↑ «Sacaze, Julien-Etienne-Léopold» (en francès). cths.fr. Comité des travaux historiques et scientifiques.
  3. 1 2 «Sacaze, Julien Etienne Léopold» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 maig 2026].
  4. 1 2 «Académie Julien Sacaze» (en francès). cths.fr. Comité des travaux historiques et scientifiques.
  5. ↑ Carrera, Aitor «Cap a la recuperació i la restitució de la toponímia occitana. Els noms de lloc de Mèles (Alta Garona) a partir de les dades de l’enquesta de Sacaze». XXXV Col∙loqui de la Societat d’Onomàstica l’Alguer. Universitat de Lleida, 5-2008, p. 94-98.
  6. ↑ Sacaze, Julien «Le dieu Tantugou, légende du pays de Luchon» (en occità i francès). Revue de Comminges, Tom III, 1887, p. 116-118.

Vegeu també