Julie Manet

Plantilla:Infotaula personaJulie Manet
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Eugénie Julie Manet Modifica el valor a Wikidata
14 novembre 1878 Modifica el valor a Wikidata
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1966 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Passy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDiari personal, pintura, arts visuals i col·leccionisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora, model d'art, model, artista visual, diarista, col·leccionista d'art, autobiògrafa, col·leccionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 1893 Modifica el valor a Wikidata)
Família
CònjugeErnest Rouart (1900–1942) Modifica el valor a Wikidata
FillsJulien Rouart, Denis Rouart, fill Modifica el valor a Wikidata
ParesEugène Manet Modifica el valor a Wikidata  i Berthe Morisot Modifica el valor a Wikidata
ParentsHenri Rouart, sogre
Paule Gobillard, cosina
Édouard Manet, oncle Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 100234116Modifica el valor a Wikidata

Julie Manet (París, 14 de novembre de 1878 - íd., 14 de juliol de 1966) va ser una pintora, model d'art, col·leccionista i mecenes francesa.[1][2]

Biografia

Va ser l'única filla de la pintora Berthe Morisot i el seu marit, Eugène Manet, germà del pintor Édouard Manet. Òrfena des dels setze anys, va viure amb les seves cosines Jeannie i Paule Gobillard, a casa seva, i sota la tutela establerta per la seva mare de Stéphane Mallarmé.[3] Es va casar al 1900 amb Ernest Rouart, artista i fill del pintor Henri Rouart.[4] La cerimònia, que va tenir lloc a Passy, va ser per a un doble casament en la qual Jeannie Gobillard, cosina de Julie, també es va casar amb Paul Valéry. Va tenir tres fills: Julien (1901), Clément (1906) i Denis (1908).[5]

Pintora, col·leccionista, mecenes

Le Château du Mesnil, atribuït a Julie Manet, c. 1910

Ella mateixa també va explorar el seu univers artístic particular en la pintura, una activitat que deixà en casar-se. Són obres seves Pont en un paisatge (1898), Noia jove amb un gos (1898), Pont sobre un riu, o Dona llegint a la finestra (c. 1896), El Castell de Mesnil, (c.1910).[6][3]

Com a col·leccionista i mecenes de les arts, va cedir la col·lecció heretada de Berthe Morisot al Museu Marmotan Manet, i va gastar una considerable fortuna recuperant obra pictòrica a les subhastes, que després donà al Museu del Louvre, per exemple, de Nicolas Poussin, Gauguin, Daumier, Corot o Manet.[7][8][9]

Es va dedicar a defensar i obtenir reconeixement per a les obres dels impressionistes. Durant la dècada del 1930, ella i el seu marit, ajudats per la seva estreta relació amb Paul Jamot, conservador honorari del Louvre, va promocionar les obres impressionistes celebrant els centenaris dels pintors respectius per mitjà d'exposicions monogràfiques, com per exemple la de Manet el 1932 al Musée de l'Orangerie, amb motiu del seu centenari, o la de Degas al 1937.[10][5]

Però sobretot es va esmerçar a divulgar i obtenir reconeixement per a l'art de la seva mare, Berthe Morisot. Segons Marianne Mathieu, directora científica del Museu Marmottan Monet, «Berthe Morisot només va poder entrar a la història de la pintura gràcies a la intervenció i l'altruisme de Julie». Així, per exemple, promogué la primera gran retrospectiva de Berthe Morisot el 1941, al Museu de l'Orangerie, amb motiu del centenari del seu naixement. I, al 1961, Julie Manet va aconseguir publicar el primer catàleg raonat de les obres de Berthe Morisot, que havia començat durant la Gran Guerra. El seu fill, Denis Rouart, historiador de l'art i conservador del Museu de Belles Arts de Nancy, en va escriure el prefaci.[11][12]

Va morir el 1966 al número 40 del carrer de Villejust (actual carrer de Paul-Valéry), a l'edifici que la seva mare havia fet construir, que ella va heretar i on també va viure Paul Valéry. Està enterrada a París, al cementiri de Passy.[2]

El diari

El seu diari, publicat amb el títol Julie Manet. Journal (1893-1899), proporciona informació detallada sobre la vida de pintors francesos, entre els quals Renoir, Degas, Monet i Sisley, així com sobre el cas Dreyfus i la visita d'Estat del tsar Nicolás II el 1896.[13][14]

Model

Al llarg de la seva joventut Julie Manet va modelar sovint per a la seva mare i altres artistes impressionistesː

Reconeixement i memòria

Al 2021 el Museu Marmottan Monet de París li va dedicar una exposicióː «Julie Manet, la mémoire impressionniste», comissariada per Marianne Mathieu.[8][15]

Al 2025 l'exposició «Julie Manet et ses cousines: la liberté de créer au féminin», a Deauville, dirigida per la historiadora de l'art Dominique d'Arnoult, ha recordat, basant-se en el diari, els anys durant els quals Julie Manet va viure amb les seves cosines.[3][6]

Referències

  1. ↑ Mairie du 16e arrondissement de Paris. «Acte de naissance n° 872 du 17/11/1878 photo 5/28 V4E 4682». [Consulta: 2 desembre 2021].
  2. 1 2 «Julie Manet». Find a Grave. [Consulta: maig 2026].
  3. 1 2 3 Santacreu, Élisabeth «Julie Manet, Renoir i els altres». Le journal des arts, 12 març 2025.
  4. ↑ Mairie du 16e arrondissement de Paris. «Acte de mariage n° 434 du 29/05/1900 photo 31/31 V4E 10066». [Consulta: 2 desembre 2021].
  5. 1 2 Sharma, Mahima. «Julie Manet: An Impressionist Surrounded by Impressionists» (en anglès). Simply Kalaa, 25-04-2023. [Consulta: 30 maig 2026].
  6. 1 2 «Julie Manet aux Franciscaines de Deauville | Ministère de la Culture» (en francès), 24-02-2025. [Consulta: 30 maig 2026].
  7. ↑ «En París, la primera exposición sobre Julie Manet, nieta de Édouard» (en castellà). Finestra sull'Arte. [Consulta: 30 maig 2026].
  8. 1 2 Boyer, Guy. «Julie Manet, figure de la mémoire impressionniste au musée Marmottan Monet» (en francès). Connaissance des arts, 21-01-2022. [Consulta: 30 maig 2026].
  9. ↑ Marlowe, Lara. «‘The last Manet’: Julie Manet was the living legacy of impressionism» (en anglès). The Irish Times, 20-11-2021. [Consulta: 30 maig 2026].
  10. ↑ «Julie Manet - La mémoire impressionniste» (en francès). Le blog de Michel, 12 febrer 2022. [Consulta: 30 maig 2026].
  11. ↑ Manca-Kunert, Isabelle. «Julie Manet, l’impressionnisme en héritage» (en francès). Le journal des arts, 20 desembre 2021. [Consulta: 30 maig 2026].
  12. ↑ «Berthe Morisot, 1841-1895: Exposition, Paris, Musée de l'Orangerie, Eté 1941» (en francès). Paris Musées. [Consulta: 30 maig 2026].
  13. ↑ Manet, Julie. Journal: 1893-1899; introduction par Rosalind de Boland Roberts et Jane Roberts (en francès), 1987.
  14. ↑ McCouat, Philip «Julie Manet, Renoir i el caso Dreyfus». Infolio, 6, 6 juliol 2016. ISSN: 2255-4564.
  15. ↑ Caballero, Oscar. «París reivindica la obra tan vasta como ignorada de Julie Manet» (en castellà). La Vanguardia, 25-10-2021. [Consulta: 30 maig 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.