Julio de la Rosa

Plantilla:Infotaula personaJulio de la Rosa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 agost 1972 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Jerez de la Frontera (província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, cantant, compositor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereIndie rock Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1943704 TMDB (persona): 6526 Spotify: 1TlayDixkhMb8CbDXwKcyP Last.fm: Julio+de+la+Rosa Musicbrainz: 733a0f21-236b-4ab0-82aa-0d35ebeccbed Discogs: 1508010 Allmusic: mn0003068045
Facebook: Julio-de-la-Rosa-47661253899 X: juliodelarrosa Instagram: juliodelarrosa Youtube (canal): UCwHJSCc92IpcD51JR9bTOqw Modifica el valor a Wikidata

Julio de la Rosa (Jerez de la Frontera (Cadis), 18 d'agost de 1972) és un músic, cantant i compositor espanyol de pop rock. Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat de Sevilla. En l'actualitat resideix a Madrid.[1]

Es va donar a conèixer com a cantant i guitarrista del grup El Hombre Burbuja, actiu entre 1995 i 2002.[2] Posteriorment ha desenvolupat una carrera en solitari, amb el seu nom, Juliol de la Rosa, o simplement De la Rosa. També ha participat en el projecte Fantasma #3 juntament amb Sergio Vinadé, de Tachenko, i Pau Roca, de La Habitación Roja.[3]

Ha compost bandes sonores per a diverses pel·lículas espanyoles: 7 vírgenes[4] i After,[5] d'Alberto Rodríguez, Una palabra tuya,[6] d'Ángeles González-Sinde, per a la qual va adaptar el cèlebre tema Corazón contento, El hombre de las mil caras[7] i Tenemos que hablar, ambdues del 2016, i Modelo 77.

Com a escriptor ha publicat dues obres de narrativa: Tanto rojo bajo los párpados i Diez años foca en un circo; a més del llibre de poesia Vacaciones juntament amb la poetessa Adriana Schlittler Kausch, de la Editorial Ultramarina

Discografia

Amb El Hombre Burbuja

  • El Hombre Burbuja
  • Nadando a crol[8] (2000)
  • La paz está en las matemáticas
  • Tú ves ovnis (recopilatori)

En solitari

  • M.O.S.[9] (2004)
  • Las leyes del equilibrio (2006)
  • El espectador[10] (2008)
  • La Herida Universal (2010)
  • Pequeños Trastornos sin Importancia (2013)
  • Hoy se celebra todo[11] (2017)

amb Fantasma #3

  • Los amores ridículos[12] (2006)

Guardons

Premis Goya
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2016Millor música originalEl hombre de las mil carasNominat
2014La isla mínimaGuanyador
Premis Platino
Año Any Categoria Pel·lícula Resultat Ref.
2015 Millor música original La isla mínimaNominat [13]
  • Trofeu ALCINE 2012 a la millor música original per "Bendito simulacro".

Referències

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.