Julius Petersen
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (da) Julius Peter Christian Petersen 16 juny 1839 Sorø (Regne de Dinamarca) |
| Mort | 5 agost 1910 Copenhaguen (Regne de Dinamarca) |
| Sepultura | Cementiri de Vestre 55° 39′ 40″ N, 12° 32′ 02″ E / 55.66108333°N,12.53397222°E |
| Formació | Universitat de Copenhaguen - doctor (1862–1871) Universitat Tècnica de Dinamarca (1856–1860) Acadèmia de Soro (1849–1854) |
| Tesi acadèmica | Om Ligninger, der løses ved Kvadratrod, med Anvendelse paa Problemers Løsning ved Passer og Lineal |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de grafs, matemàtiques, geometria, trigonometria, àlgebra, equació algebraica, teoria de grafs algebraica i funció |
| Lloc de treball | Copenhaguen |
| Ocupació | matemàtic, professor universitari, científic |
| Ocupador | Universitat de Copenhaguen (1877–1909) Institut Politècnic (1871–1886) Det von Westenske Institut (1859–1871) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Kirstine Bertelsen |
| Pares | Jens i Anna Cathrina Petersen |
| Premis | |
Julius Petersen (Sorø, 16 de juny de 1839 - Copenhaguen, 5 d'agost de 1910) va ser un matemàtic danès pioner en la teoria de grafs i en l'aplicació de les matemàtiques a l'economia.[1]
Petersen va iniciar els seus estudis secundaris el 1849 a l'acadèmia de Sorǿ, on va fer amistat amb el seu futur col·lega Hieronymus Georg Zeuthen, però, en acabar el 1854, va haver de deixar els estudis perquè la seva família no podia pagar la seva formació universitària.[2] Després de treballar d'aprenent uns anys amb un oncle seu, que tenia una botiga de queviures, va poder tornar als estudis gràcies a que, en morir l'oncle, li va deixar una quantitat suficient de diners.
El 1860 es graduà en enginyeria civil a l'Escola Tècnica de Copenhaguen. Va donar classes a diversos instituts de Copenhaguen, mentre estudiava matemàtiques a la universitat.[3] El 1871 es va doctorar. De 1871 a 1886 va ser professor a la Universitat Tècnica i el 1877 va ser nomenat professor de la Universitat de Copenhaguen. Es va dedicar a a docència fins el 1909, quan una malaltia e va obligar a retirar-se. Va morir l'any següent després d'una llarga hospitalització.

Petersen és conegut en teoria de grafs, en primer lloc pel avui conegut com a graf de Petersen i, en segon lloc, per un teorema que porta el seu nom i que diu que tot graf trirregular connectat amb un mínim de dues arestes conté un 1-factor, el que resulta ser un contra-exemple d'un "teorema" de Tait sobre el problema dels quatre colors.[4] El seu article de 1891, publicat a Acta Mathematica amb el títol de Die Theorie der regulären graphs, és considerat com l'origen remot de la teoria de grafs.[5]
Al final de la seva vida també es va interessar pels problemes de xifrat i criptologia.[6]
A través dels seus llibres de text, concisos i ben escrits, Petersen va exercir una forta influència en l'educació matemàtica a Dinamarca. Diversos dels seus llibres van ser traduïts a altres idiomes.[7]
Referències
- ↑ Kærgård, 1995, p. 89.
- ↑ Lützen, Sabidussi i Toft, 1992, p. 12.
- ↑ Lützen, Sabidussi i Toft, 1992, p. 13.
- ↑ Mulder, 1992, p. 157.
- ↑ Mulder, 1992, p. 158.
- ↑ Buonafalce, 2006, p. 353-360.
- ↑ Jessen, 2008, p. Dict.
Bibliografia
- Buonafalce, Augusto «Julius Petersen - Danish Mathematician and Cryptologist» (en anglès). Cryptologia, Vol. 30, Num. 4, 2006, p. 353-360. DOI: 10.1080/01611190600920969. ISSN: 0161-1194.
- Kærgård, Niels. «Cooperation not opposition: Marginalism and socialism in Denmark 1871-1924». A: Ian Steedman (ed.). Socialism & Marginalism in Economics 1870 - 1930 (en anglès). Routledge, 1995, p. 87-101. ISBN 0-415-13079-4.
- Lützen, Jesper; Sabidussi, Gert; Toft, Bjarne «Julius Petersen 1839–1910 a biography» (en anglès). Discrete Mathematics, Vol. 100, Num. 1-3, 1992, p. 9-82. DOI: 10.1016/0012-365X(92)90636-T. ISSN: 0012-365X.
- Mulder, Henry Martyn «Julius Petersen's theory of regular graphs» (en anglès). Discrete Mathematics, Vol. 100, Num. 1-3, 1992, p. 157-175. DOI: 10.1016/0012-365X(92)90639-W. ISSN: 0012-365X.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Julius Petersen» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Jessen, Borge. «Petersen, Julius» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 juliol 2017].
