Julivert d'isard

Infotaula d'ésser viuJulivert d'isard
Xatardia scabra Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreApiales
FamíliaApiaceae
GènereXatardia
EspècieXatardia scabra Modifica el valor a Wikidata
Meisn., 1838 Xatardia scabra Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
BasiònimSelinum scabrum Modifica el valor a Wikidata
EpònimBarthélemy Xatart Modifica el valor a Wikidata

El julivert d'isard (Xatardia scabra) és una espècie de planta dins la família apiàcia. És l'única espècie del gènere monotípic Xatardia. És un endemisme del Pirineu oriental a Catalunya, França i Andorra.[1] Viu entre els 1.900 i els 2.800 m d'altitud, en tarteres i pedrusques calcàries i més rarament esquistoses als estatges subalpí i alpí.[2]

El julivert d'isard és un endemisme antic, que té major afinitat amb les espècies de la flora tropical que vivia als Pirineus durant l'era terciària. És una d'aquelles poques espècies que hi viuen des d'abans que les glaciacions del quaternari alteressin profundament el clima de la serralada.[3]

Descripció

És una planta herbàcia perenne, de 10 a 40 cm d'alt, erecta, glabra, de rel axonomorfa gruixuda i molt llarga; tija robusta, d'1-1,5 cm de diàmetre, fistulosa (buida per dins); fulles en roseta basal, triangulars; umbel·les (la inflorescència típica de les apiàcies) de 12-35 radis molt desiguals. El fruit típic de les apiàcies consta de dues meitats anomenades mericarpis, les característiques dels quals solen ser importants per a la correcta determinació de les espècies. A Xatardia són ovoides, fan 6-7 mm i tenen cinc costelles molt marcades. Floreix de juliol a setembre.[2]

Un estudi fet sobre l'estructura dels fruits del julivert d'isard va concloure que el fet de tenir el mericarpi amb cinc costelles, l'epicarpi llis i els eixos vasculars petits, permetia afirmar que és una espècie amb caràcters certament primitius dins de les Umbel·líferes, fet que concorda amb el fet que es pensa que és un paleo endemisme del Terciari.[4]

Una tartera amb pedres mòbils pot semblar un lloc on viure molt dolent. De fet, requereix adquirir algunes especialitzacions necessàries per poder suportar aquestes condicions tan inestables. Però cal saber que, sota el caos de pedres existent, pot haver una capa de sòl prou abundant i protegit de les inclemències del temps per les mateixes pedres de la tartera. El julivert d'isard té un aparell subterrani molt més potent que la petita planta que veiem a la superfície: una arrel gruixuda i molt llarga penetra en el sòl de sota de la tartera on hi ha els nutrients i la humitat necessària. La planta apareix aquí i allà, potser metres més avall d'on va arrelar inicialment.[3]

Hàbitat i distribució

Aquesta espècie viu en tarteres i pedrusques calcàries i més rarament esquistoses als estatges subalpí i alpí del Pirineu Oriental. Es va descobrir a l'Alta Cerdanya però després s'ha trobat a Andorra[5] i a les comarques del Ripollès, Berguedà i Cerdanya (dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró). També al Solsonès[6] i, més recentment, en un nucli prou aïllat de la resta, en unes tarteres de l'Alta Ribagorça, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.[7]

El julivert d'isard no és un tàxon protegit a Catalunya. Si que figura a la llista vermella de França, sota la categoria d'espècie gairebé amenaçada.[8] Tot i això, les tarteres calcàries poc mòbils, amb Xatardia scabra o Cirsium glabrum formen part d'un habitat catalogat com a prioritari per la Unió Europea (Annex I de la directiva 97/62/UE).[9]

Malgrat que se'l mengin els isards, no sembla que aquest fet afecti significativament a les poblacions de Xatardia.[10]

Taxonomia

Aquesta espècie va ser descrita originalment, el 1813, pel botànic occità Felip Isidor Picot de La Peirosa que la va batejar, dins del gènere Selinum, amb el nom de Selinum scabrum. Poc després, el 1829, va canviar de gènere: Angelica scabra Petit. Fins que el 1838 Carl Meissner, un botànic suís, va crear el gènere Xatardia per situar aquesta espècie que ell veia prou diferent per haver de compartir un altre gènere.[1] Aquest nom el va posar en honor de Bartomeu Xatart i Boix[11] (1774-1846), un farmacèutic, naturalista i polític del Vallespir, nascut a Prats de Molló, a qui algunes fonts atribueixen la troballa del julivert d'isard a la vall d'Eina, que més tard anomenaria en La Peirosa a la seva obra "Histoire abrégée des plantes des Pyrénées", on li agraïa el seu treball de recerca i recol·lecció al Pirineu Oriental, anomenant-lo Xatard.[12]

Referències

  1. 1 2 «Xatardia scabra (Lapeyr.) Meisn.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 2 febrer 2026].
  2. 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.431-432. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).
  3. 1 2 Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició), pàg.48,55,288-289. ISBN 9788492583249.
  4. ↑ Sanz de Rivas, C.  «Notas sobre Xatardia scabra (Lapeyr.) Meissn.» (en castellà). Anales del instituto botánico A.J.Cavanilles, Tomo XXXIII, 34 (1), 1977, p. 133-138.
  5. ↑ A. Baudiere & L. Serve «Sur la présence de Xatardia scabra (Lapeyr.) Meissn. dans les montagnes d'Andorre» (en francès). Bulletin de la Société Botanique de France. Lettres Botaniques,, 127:1, 1980, p. 71-79. DOI: 10.1080/01811797.1980.10824430. ISSN: 0181-1797.
  6. ↑ Cuyàs J., Soriano, I. «Xatardia scabra al Port del Comte». Butlletí de l'ICHN, 66, 1988, p. 87-88.
  7. ↑ Moisès Guardiola, Albert Petit i Josep Maria Ninot «Seguiments de les poblacionss de Xatardia scabra (julivert d’isard), Potentilla gr. pensylvanica iWoodsia alpina al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici». Moisès Guardiola, Albert Petit i Josep Maria Ninot, VIII, 2009, p. 89-100.
  8. ↑ «Xatardia scabra» (en francès). Tela botanica. [Consulta: 16 febrer 2026].
  9. ↑ «Tarteres calcàries, amb Xatardia scabra (julivert d'isard) o Cirsium glabrum». gencat.cat (habitats). [Consulta: 16 febrer 2026].
  10. ↑ Aymerich, Pere; J. García Petit «Mountain ungulates and the conservation of scarce plant speciesthe cases of "Delphinium montanum" and "Xatardia scabra"» (en anglès). Pirineos [Jaca], 157, 2002, p. 227-230. ISSN: 0373-2568.
  11. ↑ «Enciclopèdia.cat». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 13 febrer 2026].
  12. ↑ «Histoire abrégée des plantes des Pyrénées et Itinéraire des botanistes dans ces montagnes (1813)» (en francès). Tolosana, la bibliothèque numérique patrimoniale des universités toulousaines. [Consulta: 13 febrer 2026].

Enllaços externs

  • Imatges detallades de l'espècie a herbario digital Xavier de Arizaga (castellà)