Junça diforme

Infotaula d'ésser viuJunça diforme
Cyperus difformis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnúcula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaCyperaceae
TribuCypereae
GènereCyperus
EspècieCyperus difformis Modifica el valor a Wikidata
L., 1756 Cyperus difformis Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

La bova, cabeçuda, castanyola, jonça, jonca diforme, junça bova, junça diforme, tinya, jóncera o junça-bova[1] (Cyperus difformis) és una espècie adscrita al gènere Cyperus. Aquesta planta és originària del sud d'Europa, gran part d'Àfrica[2][3][4][5] i Àsia[6][7] i Austràlia, i està naturalitzada en altres zones del món, incloent grans parts d'Amèrica.[8][9][10][11]

C. difformis és una planta d'hàbitats aquàtics i humits. És tractada com una mala herba als arrossars, però en general no és problemàtica. Aquesta és una herba anual amb una o diverses tiges erectes fines i suaus que poden atènyer els 30 centímetres d'alçada. Generalment és formada per unes quantes fulles llargues i tènues que envolten la base de la planta. La inflorescència és una espiga arrodonida d'un a tres centímetres d'amplada, que conté fins a 120 espiguetes, cadascuna d'aquestes llargues i cobertes parcialment o totalment de fins a 30 flors bràcteades. Les flors són de color marró clar amb zones de color marró més fosc i de vegades un to groguenc o porpra.[12][13]

C. difformis es pot diferenciar de la majoria d'espècies que s'hi assemblen visualment per la mida petita de les glumes, de 0,5-0,7 x 0,5 mm, semblants a petites perles romes lleugerament allargades.[14]

Notes

  1. ↑ «Cyperus difformis». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑ Figueiredo, E., Paiva, J., Stévart, T., Oliveira, F. & Smith, G.F. (2011). Annotated catalogue of the flowering plants of São Tomé and Príncipe. Bothalia 41: 41-82.
  3. ↑ Figueiredo, E. & Smith, G.F. (2008). Plants of Angola. Strelitzia 22: 1-279. National Botanical Institute, Pretoria
  4. ↑ Miller, A.G. & Morris, M. (2004). Ethnoflora of Soqotra Archipelago: 1-759. The Royal Botanic Garden, Edinburgh.
  5. ↑ Sita, P. & Moutsambote, J.-M. (2005). Catalogue des plantes vasculaires du Congo , ed. sept. 2005: 1-158. ORSTOM, Centre de Brazzaville.
  6. ↑ Tanaka, N., Koyama, T. & Murata, J. (2005). The flowering plants of Mt. Popa, central Myanmar - Results of Myanmar-Japanese joint expeditions, 2000-2004. Makinoa 5: 1-102.
  7. ↑ Sosef, M.S.M. & al. (2006). Check-list des plantes vasculaires du Gabon. Scripta Botanica Belgica 35: 1-438.
  8. ↑ Kew World Checklist of Selected Plant Families
  9. ↑ Altervista Flora Italiana, Zigolo delle risaie, Cyperus difformis L. inclou fotos i mapes d'abast d'Europa i Amèrica del Nord
  10. ↑ Acevedo-Rodríguez, P. & Strong, M.T. (2005). Monocotyledons and Gymnosperms of Puerto Rico and the Virgin Islands. Contributions from the United States National Herbarium 52: 1-415.
  11. ↑ Hoenselaar, K., Verdcourt, B. & Beentje, H. (2010). Cyperaceae. Flora of Tropical East Africa: 1-466.
  12. ↑ Flora of China, Vol. 23 Page 226, 异型莎草 yi xing suo cao, Cyperus difformis Linnaeus, Cent. Pl. 2: 6. 1756.
  13. ↑ Flora of North America, Vol. 23 Page 156, Cyperus difformis Linnaeus, Cent. Pl. II. 6. 1756.
  14. ↑ Tutin. Flora Europaea, 1964.

Enllaços externs