June Christy
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 novembre 1925  Springfield (Illinois) | ||
| Mort | 21 juny 1990 (64 anys) Sherman Oaks (Califòrnia) | ||
| Causa de mort | insuficiència renal | ||
| Formació | Stephen Decatur High School (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, música, músic d'estudi, música de jazz, cantant de jazz | ||
| Període | Segle XX | ||
| Gènere | Jazz | ||
| Instrument | Veu | ||
| Segell discogràfic | Capitol Records | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Bob Cooper | ||
       | |||
June Christy (nascuda com a Shirley Luster, 20 de novembre de 1925 - 21 de juny de 1990)[1] va ser una cantant estatunidenca, coneguda pel seu treball en el gènere cool jazz i per la seva veu suau i sedosa. El seu èxit com a cantant va començar amb l'Orquestra d'Stan Kenton. Va seguir una carrera en solitari a partir de 1954 i és més coneguda pel seu àlbum debut Something Cool. Després de la seva mort, va ser aclamada com «una de les millors i més desateses cantants del seu temps».[2]
Biografia
Primers anys de vida
Shirley Luster va néixer a Springfield, Illinois, Estats Units.[1] Es va traslladar amb els seus pares a Decatur, Illinois, quan tenia tres anys. Va començar a cantar amb la Bill Oetzel Orchestra, amb seu a Decatur, als tretze anys. Mentre estudiava a l'institut de Decatur, va actuar amb Oetzel i la seva banda, la Ben Bradley Band i la Bill Madden's Band. El seu primer treball fora de Decatur va ser amb la Dick Cisne Orchestra, de Champaign, Illinois, actuant a llocs tan allunyats com Texas i Louisiana. Després de l'institut es va mudar a Chicago, va canviar el seu nom a Sharon Leslie i va cantar amb un grup dirigit per Boyd Raeburn. Més tard es va unir a la banda de Benny Strong. El 1944, la banda de Strong es va traslladar a la ciutat de Nova York al mateix temps que Christy estava en quarantena a Chicago amb escarlatina.[3]
Amb l'Orquestra de Stan Kenton
El 1945, després de sentir que Anita O'Day havia deixat l'Orquestra de Stan Kenton, va fer una audició i va ser escollida com a vocalista. Durant aquest temps, va tornar a canviar el seu nom, convertint-se en June Christy.[4]
La seva veu va produir èxits com ara «Shoo Fly Pie and Apple Pan Dowdy», el «Tampico», que va vendre milions de còpies el 1945, i «How High the Moon».[1] Quan l'orquestra de Kenton es va dissoldre temporalment el 1948, va cantar en discoteques durant un curt període i es va reunir amb la banda dos anys més tard.[5] Christy va aparèixer com a vocalista convidada en diversos àlbums de Kenton: Artistry in Rhythm (1947), A Presentation of Progressive Jazz (1948), Encores (1949), Innovations in Modern Music (1950), Stan Kenton Presents (1950), Stan Kenton Classics (1952) i The Kenton Era (1955).
A partir del 28 de setembre de 1959, Christy va iniciar una gira de cinc setmanes amb 38 actuacions anomenada Road Show. Els protagonistes principals: Stan Kenton i la seva orquestra, June Christy i The Four Freshmen. Capitol va gravar els millors moments el 10 d'octubre a la Universitat Purdue de Lafayette, Indiana, per a un LP de dos discs, reeditat en CD el 1988.[4]
Carrera en solitari
A partir del 1947 va començar a treballar en els seus propis discos, principalment amb l'arranjador i líder de la banda Pete Rugolo. El 1954 va publicar un LP de 10" titulat Something Cool, gravat amb Rugolo i la seva orquestra,[1] una reunió de notables músics de jazz de Los Angeles que incloïen el saxofonista alt Bud Shank i el marit de Christy, el multiinstrumentista Bob Cooper. Something Cool es va reeditar com a LP de 12" el 1955 amb seleccions addicionals, i després es va regravar completament en estèreo el 1960 amb personal una mica diferent. Christy diria més tard que l'àlbum era "l'única cosa que he gravat amb la qual no estic descontenta".[6] Something Cool també va ser important per llançar el moviment vocal cool dels anys cinquanta, i va arribar al Top 20 de les llistes d'èxits, igual que el seu tercer àlbum, The Misty Miss Christy (1956).[4]
A les dècades del 1950 i del 1960, Christy va aparèixer en diversos programes de televisió, com ara el programa efímer de la CBS Adventures in Jazz (1949), Eddie Condon's Floor Show (1949), The Jackie Gleason Show (1953), The Tonight Show (1955), The Nat King Cole Show (1957), Stars of Jazz (1958), The Steve Allen Show (1959), The Lively Ones (1963), Not Only But Also (Regne Unit 1965) i The Joey Bishop Show (1967). També va aparèixer al primer concert de jazz patrocinat per televisió, The Timex All-Star Jazz Show I (30 de desembre de 1957), en què també van participar Louis Armstrong, Carmen McRae, Duke Ellington i Gene Krupa.
Christy va tocar a Europa, Sud-àfrica, Austràlia i Japó, però les extenses gires van acabar afectant el seu matrimoni i va deixar de fer gires a la dècada de 1960.
Richard Cook i Brian Morton, escriptors de The Penguin Guide to Jazz Recordings, van apreciar l'obra de la cantant: «La veu sana però particularment sensual de Christy és menys un vehicle d'improvisació que un instrument per a línies llargues i controlades i l'ombrejat d'un vibrato fi. Els seus millors moments –la commovedora «Something Cool», «Midnight Sun», «I Should Care»– són tan a prop de crear interpretacions definitives com qualsevol cantant pot fer».
Vida personal
Christy es va casar amb Bob Cooper el 1947.[1] El 1954 va tenir una filla, Shay Christy Cooper.[6][7]
Darrers anys i mort
Christy es va retirar parcialment de la indústria musical el 1969,[8] en part a causa de la seva lluita contra l'alcoholisme.[9][10]
El 1972 va cantar al Newport Jazz Festival de Nova York, on es va reunir amb la Kenton Orchestra. També va actuar en un grapat de festivals de jazz a finals dels anys setanta i al llarg dels vuitanta, tocant amb una banda de músics de jazz de la Costa Oest liderada per Shorty Rogers, i també va participar en diverses gires mundials.[10]
Christy va tornar a l'estudi de gravació el 1977 per gravar el seu últim LP en solitari, Impromptu. Va gravar una entrevista el 1987 per a un àlbum produït per Paul Cacia anomenat «The Alumni Tribute to Stan Kenton» amb el segell Happy Hour, en el qual participaren antics alumnes de Kenton (Shorty Rogers, Lee Konitz, Jack Sheldon, entre altres). Va fer una última gira el 1988, de nou amb Shorty Rogers. La seva última actuació va ser compartint escenari amb Chet Baker.[11]
L'artista estatunidenca va morir a casa seva a Sherman Oaks, Califòrnia, d'insuficiència renal el 21 de juny de 1990, als 64 anys.[8]
Discografia
Àlbums
| Publicat | Àlbum | Etiqueta |
|---|---|---|
| 1950 | Day Dream (Conjunt d'àlbums de 4 discs de 10" i 78 rpm) | Capitol CC-126 (?) |
| 1953 | Get Happy With June Christy (7" 45 rpm EP) | Capitol EAP 1-448 |
| 1954 | Something Cool -amb Pete Rugolo & His Orchestra (10" LP, 7 cançons) | Capitol H-516 |
| 1955 | Duet -amb Stan Kenton (12" LP) | Capitol T-656 |
| 1955 | Something Cool -amb Pete Rugolo & His Orchestra (12" LP, 11 cançons) | Capitol T-516 |
| 1956 | The Misty Miss Christy (12" LP) | Capitol T-725; reissue: Discovery DS-919, 1985 |
| 1957 | Fair and Warmer![12] | Capitol T-833 |
| 1957 | Gone for the Day | Capitol T-902; reissue: Discovery DS-911, 1985 |
| 1958 | This Is June Christy! (compilació) | Capitol T-1006 |
| 1958 | June's Got Rhythm | Capitol ST-1076 |
| 1958 | The Song Is June! | Capitol ST-1114 |
| 1959 | June Christy Recalls Those Kenton Days | Capitol ST-1202; reissue: Pausa PR-9064, 1986 |
| 1959 | Ballads for Night People | Capitol ST-1308 |
| 1959 | Road Show -amb Stan Kenton i The Four Freshmen (Conjunt de 2 LP) | Capitol STBO-1327; reissues: Creative World ST-1019 (Vol. 1), ST-1020 (Vol. 2) |
| 1960 | The Cool School | Capitol ST-1398 |
| 1960 | Something Cool (versió "stereo") | Capitol SM-516 |
| 1960 | Off-Beat | Capitol ST-1498 |
| 1961 | Do-Re-Mi (A Modern Interpretation of the Hit Broadway Musical) -amb Bob Cooper | Capitol ST-1586 |
| 1961 | This Time of Year | Capitol ST-1605 |
| 1962 | The Best of June Christy (compilació) | Capitol T-1693 |
| 1962 | Big Band Specials | Capitol ST-1845; reissue: Pausa PR-9039, 1985 |
| 1963 | The Intimate Miss Christy | Capitol ST-1953 |
| 1963 | The Swinging Chicks (àlbum compartit amb Fran Warren; 5 cançons cadascuna) | Camay Records CA-3042 |
| 1965 | Something Broadway, Something Latin -amb Ernie Freeman's Music | Capitol ST-2410 |
| 1977 | Impromptu -amb Lou Levy Sextet | Interplay IP-7710; reissue: Discovery DS-836, 1981 |
| 1986 | A Lovely Way to Spend an Evening (transcripcions: 6 del programa de ràdio Stand By For Music, 1956; 8 del programa de ràdio The Navy Swings, 1966) | Jasmine JASM-2528 |
| 1986 | The Uncollected June Christy with The Kentones (de les sessions de transcripció de Capitol, 1946–1947) | Hindsight SR-219 |
| 1987 | The Uncollected June Christy, Vol. II (transcripcions: 12 del programa de ràdio del Cos de Marines dels Estats Units, 1956; 2 del programa de ràdio The Bob Crosby Show, 1956) | Hindsight SR-235 |
Recopilatoris
| Data de llançament | Àlbum | Etiqueta |
|---|---|---|
| 1994 | June Christy and the Stan Kenton Orchestra | Collectors' Choice Music CCM-001 |
| 1995 | Day Dreams (1947–1955) | Capitol |
| 1995 | Through the Years (1946/ 1957/1965) | Hindsight HCD-260 |
| 1995 | Spotlight On... June Christy | Capitol |
| 1997 | El millor de June Christy: The Jazz Sessions | Capitol |
| 1998 | A Friendly Session, vol. 1 (amb el quintet de Johnny Guarnieri) | Jasmine JASCD-341 |
| 1999 | A Friendly Session, vol. 2 (amb el quintet de Johnny Guarnieri) | Jasmine JASCD-349 |
| 1999 | Live at the Newport Jazz Festival, july 1972 (amb Stan Kenton i la seva Orquestra) | Jazz Band EBCD 2145-2 |
| 2000 | The Ballad Collection | Capitol |
| 2000 | A Friendly Session, vol. 3 (amb el quintet de Johnny Guarnieri) | Jasmine JASCD-369 |
| 2002 | Cool Christy(1945–1951) | Proper PVCD-112 [2-CD] |
| 2012 | 101 Essential June Christy: Something Cool | AP Music Ltd. |
| 2019 | The June Christy/Stan Kenton Collection 1945–1955 | Acrobat ADDCD-3290 [2 CD] |
Referències
- 1 2 3 4 5 Colin Larkin. The Virgin Encyclopedia of Popular Music. Concise. Virgin Books, 1997, p. 260. ISBN 1-85227-745-9.
- ↑ Cook, Richard. «Carrying a torch». New Statesman, 11-12-1998. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ , 10-12-1945.
- 1 2 3 Velasco, Jorge. «June Christy: La voz cálida del cool jazz de los años 50» (en castellà). Revista Métrica, 31-08-2024. [Consulta: 8 octubre 2025].
- ↑ «June Christy». Belten.freeserve.co.uk. Arxivat de l'original el 2013-07-18. [Consulta: 9 agost 2013].
- 1 2 «June Christy, Singer, 64, Is Dead; Gained Fame With Kenton's Band». , 24-06-1990.
- ↑ «California Birth Index, 1905-1995». FamilySearch. [Consulta: 23 maig 2015].
- 1 2 «Solid! – June Christy». Parabrisas.com. Arxivat de l'original el 2012-02-22. [Consulta: 9 agost 2013].
- ↑ Friedwald, Will. A Biographical Guide to the Great Jazz and Pop Singers. Pantheon Books, 2010. ISBN 9780375421495.
- 1 2 «Obituary: Bob Cooper». The Independent, 06-08-1993. [Consulta: 25 desembre 2014].
- ↑ Champlin, Charles. «Let's Hear It for High C-manship». Los Angeles Times, 26-03-1988. [Consulta: 12 setembre 2023].
- ↑ Scott Yanow. «Fair and Warmer! – June Christy | Songs, Reviews, Credits, Awards». AllMusic. [Consulta: 9 agost 2013].