Kàkapo

Infotaula d'ésser viuKàkapo
Strigops habroptila Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNen perill crític Modifica el valor a Wikidata
Dades
Locomocióbipedisme Modifica el valor a Wikidata
Esperança de vidac. 59 anys Modifica el valor a Wikidata
Cicle diürnnocturn Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePsittaciformes
FamíliaStrigopidae
GènereStrigops
EspècieStrigops habroptila Modifica el valor a Wikidata
G. R. Gray, 1845 Strigops habroptila Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Strigops habroptila
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de

El kàkapo[1][2] (Strigops habroptilus, del maori kākāpō, que significa lloro nocturn), és una espècie d'ocell de la família dels lloros de Nova Zelanda (Strigopidae), nocturn i endèmic de Nova Zelanda.[3] És famós per ser l'únic lloro del món no volador, el més pesat (±6 kg), i l'únic lloro que té un sistema de cria del tipus lek.[4] És també un dels ocells més longeus. És l'única espècie del gènere Strigops i subfamília Strigopinae.

Els kàkapos són perill crític d'extinció, el 1995, només en romanien cinquanta-ún. El programa reeixia a controlar els grossos predadors, però el problema major eren les rates. L'any 2019 va ser un bon any amb 76 pollets.[5] A poc a poc va recuperar i el 2021 eren gairebé dos-cents, tots classificats.[6]

En la prehistòria, l'antic kàkapo va migrar a les illes de Nova Zelanda, i a causa de l'absència de depredadors, va perdre la capacitat de volar. Amb la colonització polinèsia i europea, i la introducció de predadors com gats, rates i erminis, gairebé tots els kàkapos van ser exterminats. Els esforços de protecció i conservació van començar el 1890, però van mancar d'èxit fins a la implantació del Pla de recuperació del kàkapo el 1980. Tots els supervivents viuen guardats en dues illes lliures de depredadors, l'Illa Chalky al sud-oest de Fiordland i a l'Illa Codfish, prop de l'Illa Steward, on són controlats de prop.[3]

Referències

  1. ↑ Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo (Zoo de Barcelona); Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia
  2. ↑ «Kàkapo». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. 1 2 Montgommery, Sy [et al.].. «Kakapo». A: Encyclopædia Britannica.
  4. ↑ «kàkapo». Bioglossari. Universitat de València. [Consulta: 9 desembre 2025].
  5. ↑ «Una gran temporada de cria dóna esperança de supervivència als lloros més grossos del món». Món Planeta, 17-04-2019.
  6. ↑ «The history of kākāpō» (en New Zealand English). [Consulta: 9 desembre 2025].

Enllaços externs