Kaatialaïta
![]() | |
| Fórmula química | Fe(H₂AsO₄)₃·5H₂O |
| Epònim | pedrera de Kaatiala |
| Localitat tipus | pegmatita Kaatiala, Kuortane, Finlàndia Occidental, Finlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CC.10 |
| Dana | 39.3.9.1 |
| Heys | 20.9.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | gris clar, groc clar, blanc, blau clar, blau verdós |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,573 nβ = 1,574 nγ = 1,636 |
| Birefringència | δ = 0,063 |
| Angle 2V | mesurat: 15°, calculat: 16° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-021 |
| Any d'aprovació | 1984 |
| Símbol | Kaa |
| Referències | [1] |
La kaatialaïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom de la pegmatita Kaatiala, a Finlàndia, on va ser descoberta l'any 1984.
Característiques
La kaatialaïta és un fosfat de fórmula química Fe(H₂AsO₄)₃·5H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1984. Cristal·litza en el sistema monoclínic. A la seva localitat tipus acostuma a trobar-se en forma d'agregats aciculars, i com a pols recobrint lollingita. Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats al museu mineralògic i geològic de la Universitat d'Oslo, a Noruega, i al Museu d'Història Natural de Londres (Anglaterra).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kaatialaïta pertany a «08.CC - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O = 1:1,5» juntament amb els següents minerals: garyansel·lita, kryzhanovskita, landesita, fosfoferrita, reddingita i leogangita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la pegmatita Kaatiala, que es troba a la localitat de Kuortane, a la regió de Finlàndia Occidental (Finlàndia), on sol trobar-se associada a altres minerals com la löllingita, el guix, la calcita i l'arsenolita.
Referències
- ↑ «Kaatialaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2017].
