Kalevi Aho

Plantilla:Infotaula personaKalevi Aho
Imatge
(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fi) Kalevi Ensio Aho Modifica el valor a Wikidata
9 març 1949 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Forssa (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Sibelius (1969–1971)
Forssa gymnasium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Hèlsinki
Lahti Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Hèlsinki Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, simfonia, música clàssica i música contemporània Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEinojuhani Rautavaara Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Company professionalMikko Heiniö
Pehr Henrik Nordgren Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
IMDB: nm1794192 Spotify: 2H8D4ju7R16n4IZD8TwUv9 Last.fm: Kalevi+Aho Musicbrainz: 2660777f-3722-44ab-84a2-acdefc31020e Lieder.net (compositor): 3145 Discogs: 1903986 Allmusic: mn0000053340 Modifica el valor a Wikidata

Kalevi Aho (Forssa, Finlàndia, 9 de març de 1949) és un compositor finlandès.[1]

Aho estudià composició a l'Acadèmia Sibelius amb Einojuhani Rautavaara, i rebé el diploma el 1971. Continuà els estudis durant un any a Berlín, amb Boris Blancher. Fou professor de teoria de la música en la Universitat de Hèlsinki de 1974 a 1988, i en la càtedra de l'Acadèmia Sibelius de 1988 a 1993.[2]

Es convertí en compositor resident de l'Orquestra Simfònica de Lahti el 1992. El director Osmo Vänska ha enregistrat moltes de les seves grans obres per a orquestra. També ha treballat com a compositor independent, amb una beca de l'Estat, des de 1993.

Conegut principalment com a compositor a gran escala, fins al dia d'avui Aho ha compost: 17 simfonies, 12 concerts, 4 òperes i algunes obres vocals. La seva música de cambra inclou diversos quintets, quartets, sonates i obres per a solo. Aho assolí la fama amb la seva primera simfonia (1969) i el segon quartet de corda (1970).

Les seves obres d'aquesta època (anys 70) mostren per exemple trets neoclàssics i una preocupació pel contrapunt (especialment les fuges), i representacions estilitzades en les formes majors, com el vals. Durant aquesta dècada, escriví en estils modernista i postmodernista. El seu ús de la ironia i juxtaposició d'estats d'ànim, contrasts i estils musicals i gèneres s'ha comparat a Gustav Mahler i Alfred Schnittke. La seva música també mostra la influència d'Einojuhani Rautavaara (sobretot quan evoca misterioses textures), i Dmitri Xostakóvitx.

La seva música ha estat enregistrada per BIS registres.

Actualment viu a Hèlsinki.

Obres

Òperes

  • Avain (La clau) (1978-79)
  • Hyönteiselämää (Vida d'insecte) (1975)
  • Ennen kuin me kaikki olemme hukkuneet (Abans que ens ofeguem tots) (1995-1999)
  • Salaisuuksien kirja (El llibre dels secrets) (1998)
  • Frida y Diego (Frida i Diego) (2012-13)[3]

Simfonies

  • Simfonia núm. 1 (1969)[4]
  • Simfonia núm. 2 (1970/1995)
  • Simfonia núm. 3, per a violí i orquestra (1971–73)
  • Simfonia núm. 4 (1972–73)
  • Simfonia núm. 5 (1975–76)
  • Simfonia núm. 6 (1979–80)
  • Simfonia núm. 7 Simfonia dels insectes (1988)
  • Simfonia núm. 8, per a orgue i orquestra (1993)
  • Simfonia núm. 9, per a trombó i orquestra (1993–94)
  • Simfonia núm. 10 (1996)
  • Simfonia núm. 11, per a sis percussionistes i orquestra (1997–98)
  • Simfonia núm. 12 Luosto, per a dues orquestres (2002–03)
  • Simfonia núm. 13 Caracteritzacions simfòniques (2003)
  • Simfonia núm. 14 Rituals, per a orquestra de cambra, darabuka, djembé, gongs i tam-tams (2007)[5]
  • Simfonia núm. 15 (2009–10)[6]
  • Simfonia núm. 16, per a mezzosoprano, gran orquestra de cordes i percussió (2013–14)[7]
  • Simfonia núm. 17 Frescos simfònics (2017)[8]
  • Simfonia núm. 18 (2024)

Simfonies de cambra

  • Simfonia de cambra núm. 1, per a 20 instruments de corda (1976)[9]
  • Simfonia de cambra núm. 2, per a 20 instruments de corda (1991–92)[10]
  • Simfonia de cambra núm. 3, per a saxòfon alt i 20 instruments de corda (1995–96)[11]

Referències

  1. ↑ «Kalevi Aho - Komponisten der Gegenwart (KDG)». [Consulta: 16 gener 2021].
  2. ↑ «Kalevi Aho» (en anglès). BBC Music. [Consulta: 5 desembre 2014].
  3. ↑ World Encyclopedia of Contemporary Theatre (en anglès). vol.1. Routledge, 2013, p. 263. ISBN 1136402896.
  4. ↑ «The Music of Kalevi Aho [DM MusicWeb International: Classical Music Reviews & Resources]». www.musicweb-international.com. [Consulta: 16 agost 2022].
  5. ↑ «BIS Records - Aho - Concert for Chamber Orchestra». bis.se. [Consulta: 16 agost 2022].
  6. ↑ «Kalevi Aho Symphony no. 15». AllMusic.
  7. ↑ «Music Finland: Symphony no. 16». Music Finland: Composers and Repertoire.
  8. ↑ «Aho, Kalevi (*1949): Fennica Gehrman - Finnish sheet music». www.fennicagehrman.fi. [Consulta: 16 agost 2022].
  9. ↑ Finland, Music, Chamber Symphony No. 1, <https://core.musicfinland.fi/works/kamarisinfonia-1b2bf007-b071-4765-ad6c-7350adbe48cf>. Consulta: 16 agost 2022
  10. ↑ Finland, Music, Chamber Symphony No. 2, <https://core.musicfinland.fi/works/kamarisinfonia-n-o-2-b7703bef-8eb5-4b26-a03d-01a341a802f5>. Consulta: 16 agost 2022
  11. ↑ Finland, Music, Chamber Symphony No. 3, <https://core.musicfinland.fi/works/kamarisinfonia-nro-3-fb3af9f0-3967-4f3b-b2f2-14c4db1b12f8>. Consulta: 16 agost 2022
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.