Kaliborita
![]() | |
| Fórmula química | KHMg₂B₁₂O₁₆(OH)₁₀(H₂O)₄ |
| Epònim | potassi i bor |
| Localitat tipus | Schmidtmannshall, Aschersleben, dipòsit de potassa de Stassfurt, Saxònia-Anhalt, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.FB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.FB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/C.06 |
| Dana | 26.5.13.1 |
| Heys | 9.2.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 18,57Å; b = 8,46Å; c = 14,68Å; β = 100,02° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor, blanc, marró vermellós; incolor en llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta en {001} i {101}; bona en {100} |
| Duresa (Mohs) | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,05 a 2,109 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,508 nβ = 1,526 nγ = 1,550 |
| Birefringència | δ = 0,042 |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 82° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1889 |
| Símbol | Kbo |
| Referències | [1] |
La kaliborita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició, que conté potassi (en llatí, kalium) i sent un borat.
Característiques
La kaliborita és un borat de fórmula química KHMg₂B₁₂O₁₆(OH)₁₀(H₂O)₄.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kaliborita pertany a «06.FB - Ino-hexaborats» juntament amb l'aristarainita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a Schmidtmannshall, al dipòsit de potassa de Stassfurt, a Saxònia-Anhalt (Alemanya). També ha estat descrita a Leopoldshall, a prop de la seva localitat tipus, a la mina Sambuco, a la localitat de Calascibetta (Sicília, Itàlia), al poble de Doğanlar, a la regió de l'Egeu (Turquia), al Death Valley, (Califòrnia, Estats Units) i a diverses localitats del Kazakhstan. Als territoris de parla catalana ha estat descrita als dipòsits de sal de Sallent, al Bages.[3]
Referències
- ↑ «Kaliborite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 16 juliol 2025].
- ↑ Pardillo, F. «La caliborita de Sallent (Barcelona)». Estudios Geológicos [Barcelona], 7, 1947, p. 41-55 [Consulta: 25 gener 2024].
