Karen Bass
Karen Ruth Bass (Los Angeles, Califòrnia, 3 d'octubre de 1953) és una política estatunidenca que ha estat la 43a alcaldessa de Los Angeles des del 2022. Membre del Partit Demòcrata, Bass va ser membre de la Cambra de Representants dels Estats Units del 2011 al 2022 i de l'Assemblea Estatal de Califòrnia del 2004 al 2010, i va ser presidenta durant el seu últim mandat a l'Assemblea.
Després d'assistir a la Universitat Estatal de San Diego i a la Universitat Estatal de Califòrnia, Dominguez Hills, Bass va treballar com a assistent mèdica i organitzadora comunitària, abans de ser elegida per representar el 47è districte de l'Assemblea Estatal de Califòrnia el 2004. El 2008 va ser elegida com la 67a presidenta de l'Assemblea Estatal de Califòrnia, convertint-se en la primera dona afroamericana de la història dels Estats Units a exercir com a presidenta d'un òrgan legislatiu estatal.[1][2]
Bass va ser elegida per primera vegada a la Cambra de Representants dels Estats Units el 2010. Va representar el 33è districte congressional de Califòrnia durant el seu primer mandat; la redistribució de districtes la va traslladar al 37è districte el 2012. Va presidir el Caucus Negre durant el 116è Congrés.[3][4][5] Després de guanyar les eleccions a l'alcaldia de Los Angeles del 2022,[6] Bass es va convertir en la primera dona a exercir com a alcaldessa de Los Angeles.
Primers anys i formació
Bass és filla de Wilhelmina (de soltera Duckett) i DeWitt Talmadge Bass.[7] El seu pare era carter i la seva mare mestressa de casa. Va créixer als barris de Venice i Fairfax de Los Angeles i es va graduar a l'institut Alexander Hamilton el 1971.[8]
Presenciar de petita el moviment pels drets civils a la televisió va despertar el seu interès per l'activisme comunitari. Mentre era a l'escola secundària, Bass va començar a fer de voluntària per a la campanya presidencial de Robert Kennedy.[9] A mitjans dels anys setanta va ser organitzadora de la Brigada Venceremos, un grup pro-Revolució Cubana que organitzava viatges d'estatunidencs a Cuba. Va visitar Cuba vuit vegades a la dècada del 1970.[10][11]
Bass va estudiar filosofia a la Universitat Estatal de San Diego del 1971 al 1973 i es va graduar a la Keck School of Medicine del programa d'assistent mèdica de la USC el 1982. Després va obtenir una llicenciatura en Ciències de la salut a la Universitat Estatal de Califòrnia, Dominguez Hills, el 1990.[12]
A la dècada del 1980, va treballar com a assistent mèdica de medicina d'emergències i instructora clínica a la Keck School of Medicine de la Universitat del Sud de Califòrnia. A finals dels anys vuitanta, Bass i altres organitzadors comunitaris locals van fundar Community Coalition, una organització de base del sud de Los Angeles.[13] També va obtenir el màster en treball social a l'Escola de Treball Social Suzanne Dworak-Peck de la Universitat del Sud de Califòrnia el 2015.[14]
Assemblea Estatal de Califòrnia
El 2004, Bass va ser elegida per representar el 47è districte de l'Assemblea de Califòrnia, única dona afroamericana que servia a la legislatura estatal.[15] Va ser reelegida el 2006 i el 2008.[16]
Va ser membre de l'Assemblea de l'Estat de Califòrnia entre 2004 i 2010 per al 47è districte i presidenta d'aquesta assemblea entre 2008 i 2010. Durant el seu mandat, Bass va ser vicepresidenta del Caucus Legislatiu Negre i, com a tal, va encarregar el primer informe sobre "l'estat de la Califòrnia negra".[17][18][19]
Presidenta
Núñez va deixar l'Assemblea al final de la sessió 2007-08 i, esprés de consolidar el suport de la majoria de legisladors, inclosos alguns que anteriorment havien planejat presentar-se a la presidència, Bass va ser elegitda presidenta el 28 de febrer de 2008 i va jurar el càrrec el 13 de maig de 2008.
Va promoure lleis per millorar el sistema de benestar infantil de l'estat, va impulsar l'ampliació de la cobertura d'assegurança de les famílies, i va treballar per eliminar els impediments burocràtics per a la certificació de petites empreses. També va ajudar a revitalitzar l'històric Vision Theater de Los Angeles i el districte escolar unificat de Los Angeles.[20][21]
Crisi pressupostària de Califòrnia (2008–2010)
Bass es va convertir en presidenta de la Cambra en un període de greus turbulències econòmiques.[22] Les negociacions sobre un pla de despeses per abordar un dèficit pressupostari multimilionari van començar el dia que Bass va prendre possessió del càrrec.[22] Ella va formar part de les negociacions que van resultar en un acord complet per tancar la major part d'un dèficit de 42.000 milions de dòlars.[23]
Cambra de Representants dels EUA
Bass va exercir com a segona vicepresidenta del Caucus Negre durant el 115è Congrés. En va ser elegida presidenta el 28 de novembre de 2018, i va exercir aquest càrrec del 2019 al 2021.[24]
Especulacions sobre la vicepresidència i l'administració Biden
El juliol de 2020 es va parlar de Bass com a possible companya de candidatura del presumpte candidat presidencial demòcrata Joe Biden.[25][26][27] Segons que sembla, Biden va reduir el camp de possibles eleccions a la vicepresidència a unes quantes dones, i Bass "va guanyar força en la fase final de la cerca", tot i que finalment seria Kamala Harris.[27]
Alcaldessa de Los Angeles
Eleccions de 2022
El 27 de setembre de 2021, Bass va anunciar la seva candidatura a l'alcaldia de Los Angeles per a les eleccions de 2022.[28][29] La seva campanya es va centrar a abordar les causes del problema de les persones sense llar a Los Angeles i acabar amb els campaments de persones sense llar al voltant de les escoles primàries, els parcs públics i les platges. Durant la seva campanya per a l'alcaldia, Bass va dir que donava suport a més habitatges a Los Angeles, però que s'oposava a canviar les regulacions de zonificació per tal que es permetés una major densitat d'habitatges als barris que exigeixen habitatges unifamiliars. En aquell moment, tres quartes parts de tot el terreny residencial de Los Angeles estava destinat exclusivament a habitatges unifamiliars.[30]
Bass va ser la que va obtenir més vots a les primàries del 7 de juny i es va enfrontar a Rick Caruso a la segona volta de novembre.[31] Va ser declarada alcaldessa electa el 16 de novembre.[32]
Mandat
Bass va prendre possessió oficial del càrrec el 10 de desembre de 2022, succeint Eric Garcetti, i el va assumir oficialment el 12 de desembre.[6] És la primera dona i la segona persona negra, després de Tom Bradley, que exerceix com a alcaldessa de Los Angeles.[33][34]
Habitatge
Complint una promesa de campanya, Bass va declarar l'estat d'emergència a la ciutat per la manca d'habitatge com a primer acte com a alcaldessa.[35] Al final del seu primer any al càrrec, l'administració Bass va informar que més de 21.000 persones sense llar havien pogut disposar de casa on viure.[36]
El juny de 2023, Bass va signar una ordre per accelerar la tramitació de promocions d'habitatge assequible a Los Angeles. Més tard aquell mateix any, va introduir un canvi a l'ordre, que feia que els projectes d'habitatge assequible en barris unifamiliars no fossin elegibles per a la tramitació accelerada. Segons una estimació, aquest canvi de rumb va deixar 1.443 possibles unitats d'habitatge social en un llimb legal.[37] El juliol de 2024, va imposar més restriccions a l'habitatge assequible, fent-lo inelegible per a la tramitació accelerada en "districtes històrics" i en parcel·les que ja tenen apartaments amb lloguer controlat.[38]
El setembre de 2023, Karen Bass va expressar el seu suport a l'enderroc de l'autopista Marina i la seva substitució per habitatges,[39] però a l'octubre de 2023 ja s'havia fet enrere i havia expressat la seva oposició a l'enderroc de l'autopista.[40]
El juliol de 2024, els defensors de l'habitatge social van demandar la ciutat de Los Angeles per bloquejar la construcció de 140 unitats d'habitatge assequible a Venice. Els defensors de l'habitatge van criticar Bass per permetre que els funcionaris locals bloquegessin els habitatges en lloc d'ordenar als funcionaris municipals que fessin avançar el projecte.[41] Un dels antics empleats de Bass va dir que els superiors els van ordenar que deixessin de fer avançar aquest projecte a través de la burocràcia de la ciutat.[42] El consell editorial de Los Angeles Times va criticar Bass pel seu paper en el bloqueig de la promoció immobiliària.[43]
Incendis forestals del gener de 2025
A l'inici dels incendis forestals del sud de Califòrnia del gener de 2025, Bass assistia a la presa de possessió de John Mahama com a president de Ghana, tot i haver promès no viatjar a l'estranger durant el seu mandat com a alcaldessa.[44][45] El viatge de Bass va rebre crítiques importants de tot l'espectre polític.[46][47]
Bass va ser criticada per haver retallat el pressupost anual al departament de bombers, que havia reduït les capacitats de resposta a emergències del departament contra esdeveniments com incendis forestals.[48][49][50]
Posicions polítiques
El 2018, el «Los Angeles Stonewall Democratic Club» va nomenar Bass Funcionària Pública de l'Any.[51] El 2019, va votar a favor de la Llei d'Igualtat, que prohibiria la discriminació contra les persones LGBTQ en l'habitatge, l'ocupació, l'educació, el crèdit i el finançament, entre altres coses.[52] Bass va votar a favor del primer i segon impeachment de Donald Trump.[53]
Disturbis el 2025
L'any 2025 ha hagut de gestionar els disturbis ocasionats per la població als carrers, en protesta per les batudes migratòries del Servei de Control d'Immigració i Duanes i el desplegament de milers de militars a la ciutat. Després de dies de saquejos i desordres nocturns, l'11 de juny l'alcaldessa va declarar l'estat d'emergència i el toc de queda.[54]
Vida personal
De 1980 a 1986, Bass va estar casada amb Jesús Lechuga. Després del seu divorci, Bass i Lechuga van criar conjuntament la seva filla i els seus germans, els quatre fillastres de Bass.[14]
Referències
- ↑ Vogel, Nancy. «L.A. woman to follow Nunez» (en anglès americà), 28-02-2008. [Consulta: 11 juny 2025].
- ↑ Simmonds, Yussuf J. «African American Speakers of the California» (en anglès). Los Angeles Sentinel, 29-04-2010. [Consulta: 11 juny 2025].
- ↑ «Largest-Ever Congressional Black Caucus Sworn In». Diverse, 03-01-2019.
- ↑ «Congressional Black Caucus Chair Cedric Richmond Says Goodbye to Seat as he Prepares to Pass "Chair" to Rep. Karen Bass», 02-01-2019.
- ↑ «The Blue Wave Of Black Politicians Gets Sworn In», 03-01-2019.
- 1 2 Wick, Julia. «Karen Bass Sworn in as Los Angeles Mayor, the First Woman to Hold the Office». Los Angeles Times, 11-12-2022. [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ «Biography» (en anglès). Congresswoman Karen Bass, 11-12-2012. Arxivat de l'original el 2022-12-09.
- ↑ Ho, Catherine. «After budget battle, Bass has news for her old school». Los Angeles Times, 21-02-2009. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Karen Bass: Madame Speaker». Los Angeles Times, 27-06-2009. [Consulta: 4 desembre 2019].
- ↑ «Alcaldesa de Los Angeles Karen Bass y sus vínculos con la dictadura cubana preocupan a la ciudadanía angelina» (en castellà). Cubitanow. [Consulta: 11 juny 2025].
- ↑ «Karen Bass, alcaldesa de Los Ángeles, y su conexión con la Brigada Venceremos respaldada por Castro» (en castellà). ADN Cuba. [Consulta: 11 juny 2025].
- ↑ «About Karen». KarenBass.com. Arxivat de l'original el December 2, 2010. [Consulta: 4 desembre 2010].
- ↑ «About Us». Community Coalition. Arxivat de l'original el February 22, 2014. [Consulta: 15 febrer 2014].
- 1 2 «Karen Bass Makes United States History as the first African American Woman to be named to Speaker of» (en anglès). BlackVoiceNews.com, 06-03-2008. Arxivat de l'original el 2013-10-04. [Consulta: 11 juny 2025].
- ↑ «Congressional Caucus on Foster Youth Profile Series: Representative Karen Bass -», 27-02-2018. [Consulta: 4 desembre 2019].
- ↑ «A Conversation With The Honorable Karen Bass». www.international.ucla.edu. [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ Samad, Anthony Asadullah. «Between the lines». The Black Commentator, 08-02-2007. [Consulta: 11 setembre 2012].
- ↑ Bass, Karen. «The State of Black California». California Democratic Caucus, 01-02-2007. Arxivat de l'original el October 5, 2013. [Consulta: 11 setembre 2012].
- ↑ Yi, Matthew «L.A. lawmaker first African American woman to lead state Assembly». San Francisco Chronicle, 29-02-2008.
- ↑ Brown-Hinds, Paulette. «Karen Bass Makes United States History as the first African American Woman to be named to Speaker of». Black Voice News, 06-03-2008. [Consulta: 4 desembre 2019].
- ↑ Sonenshein, Raphael J. «Q&A with Karen Bass: Life in the Hot Seat». Jewish Journal, 03-06-2009. [Consulta: 4 desembre 2019].
- 1 2 Vogel, Nancy. «Assembly speaker sworn in». Los Angeles Times, 14-05-2008. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Karen Bass, David Cogdill, Darrell Steinberg, and Michael Villines». JFK Library. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «'I'm Ready': Rep. Karen Bass Planning a Run for LA Mayor» (en anglès). NBC4 Los Angeles, 27-09-2021. [Consulta: 11 juny 2025].
- ↑ Thomas, Ken. «Biden Considers Karen Bass, Lawmaker Known as Team Player, in Running-Mate Search». The Wall Street Journal, 31-07-2020. [Consulta: 1r agost 2020].
- ↑ Ronayne, Kathleen. «'Building bridges': How Bass became a leading VP contender». Associated Press, 31-07-2020. [Consulta: 1r agost 2020].
- 1 2 Lee, MJ. «Joe Biden narrows down his VP list, with Karen Bass emerging as one of several key contenders». CNN, 31-07-2020.
- ↑ Lloyd, Jonathan. «'I'm Ready': Rep. Karen Bass Planning a Run for LA Mayor». NBCLosAngeles.com, 27-09-2021.
- ↑ Grisales, Claudia. «Rep. Karen Bass Launches Campaign To Be The Next Mayor Of Los Angeles». NPR, 27-09-2021.
- ↑ Dillon, Liam. «To fix overcrowding in L.A., build more housing, mayoral candidates say» (en anglès americà). Los Angeles Times, 01-11-2022.
- ↑ «Election Results». results.lavote.gov. [Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ «LA elects US Rep Karen Bass mayor, first Black woman in post» (en anglès), 17-11-2022. [Consulta: 11 juny 2025].
- ↑ Wick, Julia «Karen Bass elected, becoming L.A.'s first woman mayor». Los Angeles Times, 16-11-2022.
- ↑ «LA elects US Rep Karen Bass mayor, first Black woman in post». , 16-11-2022.
- ↑ Scott, Anna. «Los Angeles mayor declares a state of emergency over the homelessness crisis». NPR, 14-12-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-07.
- ↑ Zahniser, David «Bass says L.A. has put 21,000 homeless people into interim housing. Here's what that means». Los Angeles Times, 07-12-2023.
- ↑ «LA Mayor Promised To Fast-Track Affordable Housing. But Plans Near Single-Family Homes Have Stalled» (en anglès). LAist, 06-12-2023.
- ↑ «Mayor Karen Bass further restricts where affordable housing can be streamlined in LA» (en anglès). LAist, 03-07-2024.
- ↑ «This L.A. freeway is the butt of many jokes. Can it have new life as parks and housing?» (en anglès americà). Los Angeles Times, 23-09-2023.
- ↑ «Los Angeles Mayor Takes Stand Against Marina 90 Freeway Removal as Dispute Intensifies». Hoodline, 2023.
- ↑ «L.A. officials continue to stall homeless housing project in Venice, new lawsuit claims» (en anglès americà). Los Angeles Times, 12-07-2024.
- ↑ «Venice homeless housing development continues in limbo as councilmember declares the project dead» (en anglès americà). Los Angeles Times, 13-12-2024.
- ↑ «Editorial: Mayor Bass has no more excuses for delaying Venice Dell homeless housing» (en anglès americà). Los Angeles Times, 03-06-2024.
- ↑ «Before Taking Office, L.A.'s Mayor Said She Would Not Go Abroad». The New York Times, 10-01-2025.
- ↑ Riccardi, Nicholas. «LA Mayor Karen Bass faces critical leadership test as questions emerge about wildfire response». AP News, 10-01-2025. [Consulta: 10 gener 2025].
- ↑ «Mayor's Absence Is Considered a Sign L.A. Underestimated Fire Risks». The New York Times, 12-01-2025.
- ↑ Martichoux, Alix. «Why was Mayor Karen Bass in Africa during L.A. fires?» (en anglès). KTLA, 08-01-2025. [Consulta: 9 gener 2025].
- ↑ Leonard, Eric. «LA Fire Chief warned last month that budget cuts would affect response to large-scale emergencies» (en anglès americà). NBC Los Angeles, 08-01-2025. [Consulta: 9 gener 2025].
- ↑ Nieves, Alex. «With Bass abroad, even Democrats are slamming LA mayor over wildfires» (en anglès). POLITICO, 08-01-2025. [Consulta: 9 gener 2025].
- ↑ «Did Budget Cuts Affect Emergency Response To L.A. Wildfires? What To Know About Funding To City's Fire Department.». Forbes, 11-01-2025.
- ↑ www.grandpixels.com. «42nd Annual Stoney Awards». Suzanne Westenhoefer, 23-03-2018. Arxivat de l'original el November 8, 2019. [Consulta: 4 desembre 2019].
- ↑ «Biography». Congresswoman Karen Bass, 11-12-2012. Arxivat de l'original el October 8, 2020. [Consulta: 4 agost 2020].
- ↑ Almukhtar, Sarah. «'No Choice' or 'a Sham': Where Every House Member Stands on Impeachment». The New York Times, 13-12-2019. [Consulta: 13 desembre 2019].
- ↑ Barrera, Duvan. «La alcaldesa de Los Ángeles declara el toque de queda ante la tensión por las redadas y protestas» (en castellà). EFE, 11-06-2025. [Consulta: 11 juny 2025].