Karl Filtsch
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 maig 1830  Sebeș (Romania) | ||
| Mort | 11 maig 1845 (14 anys) Venècia (Itàlia) | ||
| Causa de mort | tuberculosi | ||
| Sepultura | Cementiri de San Michele | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, pianista | ||
| Professors | Frédéric Chopin, Franz Liszt i Friedrich Wieck | ||
| Instrument | Piano | ||
| Família | |||
| Pare | Joseph Filtsch | ||
| Germans | Josef Filtsch | ||
  | |||
Carl Filtsch (Mühlbach, Imperi Austríac, 28 de maig de 1830 – Venècia, Imperi Austríac, 11 de maig de 1845) fou un pianista i compositor de Transsilvània, pertanyent a la comunitat dels saxons de Transsilvània. Infant prodigi, és considerat el deixeble predilecte de Frédéric Chopin.[1]
Biografia
Infantesa i formació a Viena
Rebé les primeres lliçons de piano del seu pare, Joseph Filtsch, pastor luterà i poeta de Mühlbach, quan tot just tenia tres anys. En la seva formació inicial hi tingué un paper destacat el seu germà gran Josef (1813-1894), també pianista, que l'acompanyà en totes les etapes de la seva breu carrera.[2]
El 1837 fou portat a Viena per continuar els estudis, sota la protecció de la comtessa Jeannette von Bánffy. Hi tingué com a mestres Friedrich Wieck, August Mittag i Simon Sechter. Introduït a la cort, fou company de jocs i de música del futur emperador Francesc Josep, de la seva mateixa edat.[1] Debutà públicament el 7 de febrer de 1841 a la sala de la Gesellschaft der Musikfreunde, on la crítica en destacà la maduresa i el domini del so, del fraseig i de l'expressió.[1]
París i Chopin
El novembre de 1841 arribà a París amb el seu germà Josef, proveït d'una carta de presentació de la pianista Friederike Streicher, nascuda Müller, deixebla de Chopin. Tot i que Chopin gairebé mai no ensenyava a infants i solia concedir una sola lliçó setmanal, acceptà de rebre'l tres vegades per setmana; les classes foren costejades pels Bánffy.[3]
L'estiu de 1842 féu una breu estada a Brussel·les, on tocà a la cort i conegué el musicòleg François-Joseph Fétis i la pianista Marie Pleyel.[2]
Franz Liszt, que l'instruí durant un temps en substitució de Chopin, comentà en to de broma:
| « | Quan aquest noi comenci a córrer pel món, hauré de tancar el meu establiment. | » |
| — Franz Liszt[4] | ||
El seu primer concert públic parisenc, previst per al 15 de març de 1843, s'hagué d'ajornar per una malaltia febril, i finalment tingué lloc l'abril al Conservatori de París. El 24 d'abril interpretà el Concert per a piano en mi menor de Chopin amb acompanyament orquestral, ocasió en què el mestre polonès hauria exclamat que ningú no l'havia entès mai com aquell infant.[2]
Anglaterra i darrers anys
El 21 de maig de 1843 viatjà a Anglaterra, on fou presentat a Ignaz Moscheles. El 5 de juliol tocà a Londres davant la reina Victòria, amb un repertori format per una fantasia de Liszt i nocturns, impromptus i valsos de Chopin. La premsa musical de Viena, París i Londres li dedicà crítiques excel·lents.[2] Més enllà de l'èxit personal, l'estada anglesa contribuí a difondre entre el públic britànic la música de Chopin, fins aleshores poc coneguda.[2]
Després de la gira anglesa passà per Wiesbaden i Baden-Baden, on compongué el Konzertstück per a piano i orquestra, i tornà a Viena, on tocà de nou davant la parella imperial. Pel mateix temps aparegueren a la premsa vienesa les primeres crítiques desfavorables, que retreien les seves interpretacions beethovenianes i algunes imprecisions tècniques.[2] Les gires previstes per Sant Petersburg, Praga, Berlín, Zuric i Nàpols s'hagueren de cancel·lar arran d'una greu malaltia pulmonar. Els metges li receptaren banys de mar a Venècia, on s'estigué per primera vegada la primavera de 1844; després d'una millora aparent i d'un darrer estiu a Transsilvània, hi tornà definitivament l'octubre de 1844.[2]
Morí a Venècia l'11 de maig de 1845, disset dies abans de complir quinze anys, de tuberculosi. Fou enterrat al recinte no catòlic del cementiri de San Michele, on se li erigí un monument de marbre amb un epitafi en alemany.[1]
La seva música coneguda se situa en la línia de Chopin, amb influències evidents de Liszt, Thalberg i Schubert, i mostra una predilecció per les tonalitats fosques i un caràcter expressiu de notable gravetat i intensitat.[2]
Reconeixement
Des del 1995 se celebra anualment a Sibiu, a Romania, el Concurs i Festival Internacional d'Interpretació Pianística i Composició «Carl Filtsch».[5]
Referències
- 1 2 3 4 Karl Teutsch. «Filtsch». A: Lexikon der Siebenbürger Sachsen. Thaur bei Innsbruck, 1993, p. 125-126.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Peter Szaunig. Carl Filtsch (1830-1845). Heilbronn: Johannis Reeg Verlag, 2008. ISBN 978-3-937320-36-6
- ↑ Tad Szulc. Chopin in Paris. The Life and Times of the Romantic Composer. Nova York: Da Capo Press, 1999, p. 301. ISBN 0-306-80933-8
- ↑ Wilhelm von Lenz. Die großen Pianoforte-Virtuosen unserer Zeit aus persönlicher Bekanntschaft. Berlín: Behr, 1872, p. 36.
- ↑ Lloc oficial del concurs. [Consulta: 30 juliol 2026].
Bibliografia
- Peter Szaunig. Carl Filtsch (1830-1845). Heilbronn: Johannis Reeg Verlag, 2008. ISBN 978-3-937320-36-6
- Enciclopèdia Espasa, volum núm. 23, pàg. 1503. ISBN 84-239-4523-5