Karl Hass

Plantilla:Infotaula personaKarl Hass
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Elmschenhagen (Alemanya) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 2004 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Castel Gandolfo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial, criminal de guerra Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1937–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarSchutzstaffel Modifica el valor a Wikidata
Grau militarSturmbannführer Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat percrim contra la humanitat Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 8668494Modifica el valor a Wikidata

Karl Hass (Elmschenhagen, 5 d'octubre de 1912 - Castel Gandolfo, 21 d'abril de 2004) va ser un Sturmbannführer de les SS alemanyes que va participar en la deportació més de 1.000 jueus italians a Auschwitz, i un dels executors de la massacre de les Fosses Ardeatines de Roma. Després de la guerra va ser reclutat com agent de la Contra-intel.ligència dels USA. El 1998 Va ser extradit, jutjat i condemnat a Itàlia.Va passar la resta e la seva vida sota arrest domiciliari limitat.[1][2][3]

Biografia

Karl Hass va néixer a Kiel. El 1934, es va unir al Sicherheitsdienst (SD), servei d'intel·ligència de les SS, on la seva crueltat li va valer un ascens. El 1943, després de la caiguda de Benito Mussolini i l'ocupació d'Itàlia per l'Alemanya nazi, va ser enviat a Roma per establir una xarxa d'operadors de ràdio i organitzar sabotejadors darrere de les línies aliades invasores. Mentre era a Roma, servint a les ordres del comandant de l'SS- Obersturmbannführer Herbert Kappler, va participar en la detenció i deportació de més de 1.000 jueus a Auschwitz.[4][3][5]

Hass també va atraure la princesa Mafalda de Savoia, filla del rei Vittorio Emanuele III d'Itàlia,[6] al seu quarter general, suggerint-li que li havia de comunicar un missatge del seu marit, el princep filonazi Felip Hessel-Kassel, caigut en desgràcia i detingut a Berlín. En arribar al comandament alemany, la va fer arrestar i la va enviar a Munic per ser interrogada. Posteriorment va ser enviada a Berlín i després al camp de concentració de Buchenwald, on va ser ferida durant un bombardeig aliat.[7] Tot i rebre atenció mèdica al camp, va morir desagnada, després d'una operació per amputar-li el braç infectat.[3][8]

Massacre de les Fosses Ardeatines

Després d'un atemptat amb bomba al regiment de la policia nazi Bozen, el 23 de març de 1944, a la Via Rasella, per part de combatents de la resistència italiana, que es va saldar amb la mort de 33 soldats, 2 civils i diversos ferits, el mateix Hitler va ordenar al General Albert Kesselring, la execució de 10 italians per cada soldat alemany.[9] El cap de la Gestapo Herbert Kappler, el capità Erich Priebke i els seus soldats, es van encarregar de seleccionar i portar a terme la matança. Van treure 335 italians de diverses presons i, l'endemà, els van transportar a les Fosses ardeatines, als afores de Roma. Kappler, Hass i Priebke van coordinar l'acció i les víctimes van ser executades, en grups de cinc, amb un tret al clatell. La Massacre Ardeatina va durar hores; després van dinamitar la entrada de les caves per dificultar el reconeixement de les vícitmes.[10] Aquest fet va ser un dels més impactants de la història d'Itàlia, durant la Segona Guerra Mundial.[3]

Postguerra

Un cop acabada la guerra, Hass va caure presoner dels aliats, però en comptes de jutjar-lo pels seus crims de guerra, va ser contractat pel Cos de la Contraintel·ligència de l'Exèrcit dels Estats Units (CIC) per espiar la Unió Soviètica.[11] El 1953, el CIC va prescindir dels seus serveis, sospitant que era un agent doble que treballava per al Kominform, la xarxa d'intel·ligència soviètica. Durant molts anys va residir a Suïssa.[12]

En algun moment de la dècada del 1960, Hass va tornar a Itàlia. Segons el periodista Mario Tedeschini Lalli, Hass va treballar com a extra en diverses pel·lícules italianes, com ara The damned (La caduta degli dei) de Luchino Visconti i Massacre in Rome (Represàlia),[13] una pel·lícula que justament explicava la Massacre de les fosses Ardeatines, contractat pels cineastes com a assessor tècnic.[14][15]

El 1994, Erich Priebke, que havia fugit i viscut en el més complet anonimat a Argentina, va ser descobert i entrevistat per un equip de la televisió americana.[16] Arran del rebombori que aquest fet va generar a Itàlia, finalment va ser extradit per a ser jutjat. Va ser condemnat a cadena perpètua,[17] però tenint en compte la seva edat i el seu estat de salut, va viure en arrest domiciliari fins a la seva mort als 100 anys.[18] Hass també va tornar a Itàlia, des de Suïssa, per declarar contra Priebke, però arribat el moment, s'hi va repensar i va intentar fugir de l'hotel, baixant per un balcó exterior, tot i que, va caure i es va ferir greument; Va ser traslladat a l'hospital, va declarar davant dels funcionaris judicials i va admetre la seva participació en l'execució de dos civils, però es va defensar al·legant que només estava seguint ordres, una excusa que havia sigut declarada no vàlida des dels judicis de Nuremberg.[3][19]

Hass també va ser condemnat a cadena perpètua, però, considerant la seva edat avançada i la mala salut, va ser posat en llibertat i va complir condemna, sota arrest domiciliari limitat, fins que va morir el 2004 en una residència de Castelgandolfo.[20][21]

Referències

  1. ↑ «Sentenza della Corte militare d'Appelo, Roma 7-3-1988» (en italià). Reppublica italiana- Corte d'Appello. Milano, 07-03-1998. [Consulta: 3 maig 2026].
  2. ↑ «Fallece a los 92 años Kart Hass, el oficial nazi responsable de la masacre de 335 italianos» (en castellà). El País [Madrid], 21-04-2004. ISSN: 1134-6582.
  3. 1 2 3 4 5 «Karl Hass» (en anglès). Jewish Virtual Library. Arxivat de l'original el 12 August 2018. [Consulta: 12 agost 2018].
  4. ↑ Clarín, Redacción. «La increíble historia de un oficial de las SS» (en castellà), 22-01-1997. [Consulta: 2 maig 2026].
  5. ↑ «16 ottobre 1943: Rastrellamento degli ebrei di Roma - COMUNITÀ DI SANT'EGIDIO» (en italià). [Consulta: 3 maig 2026].
  6. ↑ «Archives : Umberto et Mafalda d’Italie – Noblesse & Royautés» (en francès), 05-08-2018. [Consulta: 2 maig 2026].
  7. ↑ Genova, Facundo Di. «La cruel muerte de Mafalda de Saboya, la princesa que se casó con un nazi y murió en un campo de concentración» (en castellà), 15-07-2021. [Consulta: 3 maig 2026].
  8. ↑ «Vita e morte di Mafalda di Savoia, principessa vittima di Hitler (e del Destino) | Storia in Rete». [Consulta: 2 maig 2026].
  9. ↑ «23 Marzo 1944 Via Rasella e Fosse Ardeatine» (en italià). Portale storico della Presidenza della Reppublica, 23-03-2010. [Consulta: 3 maig 2026].
  10. ↑ «Mausoleo de las Fosas Ardeatinas, Roma» (en castellà). [Consulta: 3 maig 2026].
  11. ↑ en, Por Gabriela EsquivadaSeguir. «Philippe Sands: “Sabíamos que los aliados reclutaban a científicos, lo que no sabíamos era que también reclutaban a asesinos de masas”» (en castellà), 07-08-2021. [Consulta: 2 maig 2026].
  12. ↑ Sands, Phillippe. The Ratline|The Ratline: The Exalted Life and Mysterious Death of a Nazi Fugitive (en anglès). New York: Alfred A. Knopf, 2020, p. 266, 392. ISBN 978-0525520962.
  13. ↑ «l’incredibile storia dei tre ufficiali nazisti che si riciclarono come attori a cinecitta'» (en italià), 2021-08-0216:29:00.007200. [Consulta: 3 maig 2026].
  14. ↑ Tedeschini Lalli, Mario. Nazisti a Cinecittà. Nutrimenti, 14 April 2022. ISBN 978-886-5948-92-7.
  15. ↑ Vecchio, Gianni Del. «A Cinecittà nascondevano i nazisti facendoli recitare da nazisti (di G. Del Vecchio)» (en italià), 31-07-2021. [Consulta: 2 maig 2026].
  16. ↑ «[nfobae.com/sociedad/2024/07/30/la-investigacion-que-descubrio-la-historia-oculta-del-nazi-priebke-y-lo-llevo-a-admitir-sus-crimenes/ La investigación que descubrió la historia oculta del nazi Priebke y lo llevó a admitir sus criimenes.]» (en castellà). Infobae, 30-07-2024. [Consulta: 3 maig 2026].
  17. ↑ en, Por Daniel CecchiniSeguir. «El criminal nazi que vivió impune en la Patagonia, fue un prestigioso vecino en Bariloche y nunca pidió perdón» (en castellà), 29-07-2022. [Consulta: 3 maig 2026].
  18. ↑ «Erich Priebke, el criminal nazi que cumple 100 años y sigue sin pedir perdón» (en castellà), 29-07-2013. [Consulta: 2 maig 2026].
  19. ↑ «Cadena perpetua para dos antiguos jefes nazis». [Consulta: 2 maig 2026].
  20. ↑ «Corriere della Sera - E' morto Hass, l'SS delle Fosse Ardeatine». [Consulta: 2 maig 2026].
  21. ↑ Redacción. «Falleció ex nazi alemán condenado a los 92 años» (en castellà), 22-04-2004. [Consulta: 3 maig 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.