Karl von Staudt
Karl von Staudt (Rothenburg ob der Tauber, 24 de gener de 1798 - Erlangen, 1 de juny de 1867) fou un matemàtic alemany conegut pels seu treball en geometria.
Vida i obra
La família de von Staudt pertanyia a la noblesa de la ciutat lliure de Rothenburg (no es va incorporar a Baviera fins al 1802) en la que sempre havien exercit càrrecs administratius i polítics. Malgrat que els seus pares volien que fes carrera en lleis o en el comerç, el jove von Staudt se sentia inclinat per les matemàtiques. Després de cursar els seus estudis secundaris a Ansbach va romandre en aquesta ciutat un temps prenent classes de matemàtiques.
El 1819 va ingressar a la universitat de Göttingen on va rebre classes de Gauss. El 1822 va rebre el doctorat a la universitat d'Erlangen pels treballs astronòmics que havia fet sota la direcció de Gauss.[1]
Després de haver estat treballant com a professor de secundària a instituts de Würzburg i Nuremberg, el 1832 va ser nomenat professor de la universitat d'Erlangen, càrrec que mantingué fins a la seva mort.[2]
Tot i que és recordat per un teorema en teoria de nombres[3] (el teorema de von Staudt-Clausen sobre els denominadors dels nombres de Bernoulli)[4] els seus treballs més notables van ser en geometria. De fet, se'l considera el primer matemàtic en voler separar les propietats mètriques de les figures de les seves propietats descriptives.[5] En el seu llibre Geometrie der Lage (Geometria de posició) (Nuremberg, 1847) explica la seva teoria de forma summament estricta.[6] Von Staudt entenia que la geometria de posició era una geometria projectiva pura, molt més fonamental que altres formes de geometria en estar lliure de qualsevol consideració mètrica o de mesura.[7] Entre 1856 i 1860 es van publicar els tres volums de la seva ampliació: Beiträge zur Geometrie der Lage (Contribucions a la Geometria de Posició).[8]
Referències
- ↑ Reich, 2005, p. 441.
- ↑ Smith, 2000, p. 406.
- ↑ Clarke, 1989, p. 594.
- ↑ Araci, Acikgoz i Sen, 2014, p. 780.
- ↑ Dorce Polo, 2014, p. 369.
- ↑ Reich, 2005, p. 442.
- ↑ Reich, 2005, p. 443 i ss.
- ↑ Fritsch, 2004, p. 7 i 30.
Bibliografia
- Araci, Serkan; Acikgoz, Mehmet; Sen, Erdogan «On the von Staudt–Clausen's theorem associated with q-Genocchi numbers» (en anglès). Applied Mathematics and Computation, Vol. 247, 2014, p. 780-785. DOI: 10.1016/j.amc.2014.09.053. ISSN: 0096-3003.
- Clarke, Francis «The universal von Staudt theorems» (en anglès). Transactions of the American Mathematical Society, Vol. 315, Num. 2, 1989, p. 591-603. DOI: 10.1090/S0002-9947-1989-0986687-3. ISSN: 0002-9947.
- Dorce Polo, Carlos. Història de la matemàtica. Des del segle xvii fins a l'inici de l'època contemporània. Edicions Universitat de Barcelona, 2014. ISBN 9788447538195.
- Reich, Karin. «Karl Georg Christian Von Staudt, Book on Projective Geometry (1847)». A: Ivor Grattan-Guinness (ed.). Landmark Writings in Western Mathematics 1640-1940 (en anglès). Elsevier, 2005, p. 441-447. ISBN 0-444-50871-6.
- Smith, James T. Methods of Geometry (en anglès). John Wiley & Sons, 2000. ISBN 9781118031032.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Karl von Staudt» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Burau, Werner. «Staudt, Karl Georg Christian von» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 juliol 2016].
- Fritsch, Rudolf. «Karl Georg Christian von Staudt –Mathematische und biographische Notizen» (en alemany). Universitat de Munic, 2004. [Consulta: 10 juny 2025].