Katherine Philips

Plantilla:Infotaula personaKatherine Philips
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1632 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juny 1664 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortverola Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant Benet Sherehog Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, traductora, escriptora Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsElizabeth Salmon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaOrinda Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Musicbrainz: fb334e81-2428-4a79-b791-392b166298f7 Goodreads (autor): 1830909 Modifica el valor a Wikidata

Katherine Philips (Londres, 1 de gener de 1632 - Londres, 22 de juny de 1664), coneguda com la «incomparable Orinda» («the matchless Orinda»), fou una poeta i traductora anglogal·lesa, famosa sobretot pels seus poemes d'amor entre dones. El tractament que fa de l'amistat apassionada entre dones l'eleva a model literari en la tradició literària anglesa i universal, una dada significativa tenint en compte que la seua obra s'inscriu en la segona meitat del purità segle xvii. Alguns dels seus versos van ser musicats, com ara el poema "O Solitude", versionat per Henry Purcell.

Biografia

Filla del comerciant presbiterià de Bucklersbury (Londres) John Fowler, Katherine era una lectora empedreïda i sabia molts idiomes. Va estudiar en un internat, el College of Hackney, on va conéixer, entre d'altres, Mary Aubrey, la "Rosania" dels seus poemes.[1] El 1647, amb 16 anys es va casar amb el parlamentari gal·lès James Philips de Cardigan, huit anys major que ella, un dels ferms partidaris d'executar Carles I d'Anglaterra, amb qui va tenir dos fills. La seua casa, a Cardigan (Gal·les), es va convertir en una mena de cercle literari o acadèmia pastoral, la "Societat de l'amistat", els membres de la qual rebien de pastors, d'aquí el seu sobrenom, "Orinda", que anys després va fer servir com a pseudònim. Foren amics d'aquesta acadèmia: Sir Charles Cotterell, mestre de cerimònies de la cort després de la restauració de la monarquia; el poeta metafísic Henry Vaughan, o el poeta i dramaturg William Cartwright. Katherine va morir de verola el 1664.

Tot i ser considerada una apòstol de l'amistat femenina més casta, la realista descripció d'alguns dels seus poemes, més que un amor platònic revela un desig i una passió que podrien interpretar-se fins i tot com a sàfics, segons alguns estudis. Poeta aficionada i no professional, adapta la seua poesia a diferents gèneres (bucòlic, epistolar i dramàtics), on expressa una exigent espiritualitat que la va convertir en model d'excel·lència literària i moral per a les escriptores més conservadores de les generacions següents (Anne Killigrew, Anne Finch, Mary Lee Chudleigh, Mary Astell, Jane Barker, Elisabeth Singer Rowe i Mary Masters[2]), en contraposició a una altra poeta contemporània seua, Aphra Behn, la llibertat de costums i la vida disbauxada de la qual no encaixava en la moral de l'època, amb qui sovint va ser comparada.

Va fer algunes traduccions del francés, la més reeixida: La Mort de Pompée, de Pierre Corneille, que es va estrenar amb gran èxit a Dublín el 1663. Va ser la primera versió rimada d'una tragèdia francesa en anglés i la primera obra en anglés escrita per una dona representada en un escenari. Pòstumament, el 1967, el seu amic Sir Charles Cotterelles va publicar els seus poemes, una edició que inclou dues traduccions de Corneille: l'esmentada, i Horace, sobre la famosa llegenda romana del combat entre els germans Horacis i Curiacis.

Katherine va inspirar la figura de Orinda, una vídua anciana i hipersensible a les qüestions d'amor que s'enamora, platònicament, d'una altra dona, en la tragèdia en cinc actes de Girolamo Graziani Il Cromuele (1671), inspirada en la guerra civil de Cromwell.

Obres

Gravat amb l'efígie de Katherine Fowler Philips del seu llibre Poems

Epístoles i poesies

  • Letters by the Batega Celebrated Mrs. Katherine Philips, London, W. Onley for Samuel Briscoe, 1697.
  • Letters from Orinda to Poliarchus, London, Printed by W.B. for Bernard Lintott, 1705 (2nd ed. enlarged: London, Bernard Lintott, 1729).
  • Mutuall Affection between Orinda and Lucasia in: Henry Lawes, Second Book of Ayres, and Dialoguis,London, T. Harper for John Playford, 1655.
  • Poems. By the Incomparable Mrs. Katherine Philips, London, J.G. for Richard Marriott, 1664.
  • Poems by the Most Deservedly Admired Mrs. Katherine Philips, The Matchless Orinda, a cura de Sir Charles Cotterell, London, Herringman, 1667.
  • Poems. By the most deservedly Admired Mrs. Katherine Philips, the matchless Orinda. To which is added, Monsieur Corneille's Pompey & Horace, Tragedies. With several other Translations out of French, London, Henry Herringman, 1667.

Edicions modernes

  • Louise I. Guiney ed., The Orinda Booklets. No. 1. Cottingham, Near Hull, 1904.
  • Julie G. Longe, ed., Martha, Lady Gifford: Her Life and Correspondence (1664-1772): A Sequel to the Letters of Dorothy Osborne, London, George Allen, 1911.
  • Paul Elmen ed., “Some Manuscript Poems by the Matchless Orinda.”, in Philological Quarterly, numero 30 (January 1951), pagg. 53-57.
  • The Collected Works of Katherine Philips: The Matchless Orinda. Volume 1: "The Poems". A cura de Patrick Thomas, Stump Cross, Essex, 1990.
  • "A Song on a Ground, the Words by Madam Philips" in A Micellany of both songs and Personal notis Attributed to Purcell and Others, Washington D. C., The Folger's Library. Pàg. 110-111.
  • Obra poètica, A. García Calderón i J. D. Torralbo Caballero, Madrid, Càtedra, 2020.

Notes i referències

  1. ↑ Kamm, Josephine. Hope deferred : girls' education in English history. Abindgon, Oxon: Routledge, 2010. ISBN 978-0-203-85724-3. OCLC 1086490875.
  2. ↑ Ellen Moody, "Orinda, Rosania, Lucasia et aliae: Towards a New Edition of the Works of Katherine Philips", http://www.jimandellen.org/orinda.ordering.poems.html