Katherine Sheppard
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Catherine Wilson Malcolm  10 març 1847 Liverpool (Anglaterra) | ||
| Mort | 13 juliol 1934 (87 anys) Riccarton | ||
| Sepultura | cementeri d'Addington | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | activista pels drets de les dones, periodista, sufragista, feminista, editora, activista política, economista, política | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | William Sidney Smith (1925–) | ||
| Germans | Isabella May | ||
Signatura  | |||
 | |||
Katherine Sheppard (Liverpool, 10 de març de 1847 - Riccarton, 13 de juliol de 1934) va ser una política feminista neozelandesa, probablement la integrant més destacada del moviment sufragista del seu país. La seva influència va ser clau per a l'aprovació del sufragi femení a Nova Zelanda el 19 de setembre de 1893. A més a més, gràcies a l'impuls de Sheppard, Nova Zelanda fou el primer país en el qual s'aprovà la igualtat de condicions amb els homes perquè les dones poguessin ocupar càrrecs polítics el 1919.[1] La seva imatge apareix al bitllet de 10 dòlars neozelandesos des de 1991.[2][3]
Biografia
Educada a Escòcia, Katherine Sheppard es trasllada a Nova Zelanda durant la dècada de 1860. Com a jove feminista creia que les dones havien de participar en tots els aspectes socials i polítics del país. En una època en què les dones eren educades per ser "senyoretes", Sheppard promovia que les dones fessin activitat física com, per exemple, anar en bicicleta.
L'any 1885 s'uneix a la Woman's Christian Temperance Union (Unió Cristiana de Dones per la Temprança) i dos anys més tard es converteix en la líder de la campanya pel dret al sufragi femení. Durant els anys posteriors, va dedicar-se a organitzar reunions, publicar articles sobre el tema i fer peticions al Parlament, acompanyades de desenes de milers de signatures, que tot i així resultaven intents fallits.[4]
Al 1893 Sheppard va presentar una tercera petició per al sufragi, signada per 31.872 dones. Pocs diputats estaven disposats a votar-hi en contra, per por que les dones votessin en contra seu a les eleccions generals de finals d'aquell any i per això molts van optar per absentar-se de la cambra durant les votacions. Malgrat els diversos intents fracassats d'obstaculitzar l'aprovació, s'aprovava el 8 de setembre. i les dues cambres del Parlament la convertien en llei el 19 de setembre de 1893.[4][5]
Nova Zelanda esdevenia així, el primer país a legalitzar el sufragi femení. Era la primera victòria per la igualtat de gènere a nivell mundial i va suposar un impacte considerable sobre els moviments pel sufragi femení d'altres països.[1][3]
Tot i que les dones havien obtingut el vot, no eren elegibles per presentar-se a les eleccions parlamentàries. Va fer falta encara una llarga lluita del Consell Nacional de Dones de Nova Zelanda, establert l'abril de 1896 per diversos grups de dones de tot el país, i presidit per Sheppard. El Consell va promoure el dret de les dones a presentar-se al Parlament, la igualtat salarial i d'oportunitats, l'eliminació de les discapacitats legals que afecten les dones i la independència econòmica de les dones casades. Les dones van ser elegibles fins al 1919, i no va ser fins al 1933 que va ser elegida la primera dona al parlament neozelandès.[6][4][7]
Referències
- 1 2 «El sufragio femenino en Nueva Zelanda» (en castellà), 07-12-2018. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ «Kate Sheppard | NZHistory, New Zealand history online» (en anglès). [Consulta: 28 febrer 2018].
- 1 2 «Kate Sheppard» (en anglès). Encyclopadia Britannica. [Consulta: 23 febrer 2021].
- 1 2 3 Devaliant, Judith. Kate Sheppard, a Biography: The Fight for Women's Votes in New Zealand--the Life of the Woman who Led the Struggle. Penguin Books, 1992. ISBN 9780140176148.
- ↑ «Dones i història- Sapiens.cat». Arxivat de l'original el 2019-07-18. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ «The National Council of Women | NZ History» (en anglès). Women and the vote. Ministry for Culture and Heritage, actualitzat 10 desembre 2025. [Consulta: 20 agost 2026].
- ↑ Grimshaw, Patricia. Women's Suffrage in New Zealand. Chicago : Auckland University Press, 2013. ISBN 978-1-77558-243-4.