Kathleen Kenyon

Kathleen Kenyon

Biografia
Naixement	5 gener 1906 Londres
Mort	24 agost 1978 (72 anys) Wrexham (Gal·les)
Principal of St Hugh's College, Oxford (en)
1962 – 1973 ← Evelyn Procter (en) – Rachel Trickett →
Dades personals
Formació	Somerville College - llicenciatura (–1928) St Paul's Girls' School
Activitat
Camp de treball	Arqueologia i arqueologia bíblica
Ocupació	arqueòloga, director
Ocupador	St Hugh's College, Oxford (1962–1973) Institut d'Arqueologia de l'UCL (1948–1962) Universitat de Londres
Alumnes	Crystal Bennett
Obra
Estudiant doctoral	Claire Epstein
Família
Cònjuge	cap valor
Pares	Frederic George Kenyon   i Amy Hunt
Premis
(1973)  dama comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (1955)  Membre de l'Acadèmia Britànica  Membre de la Societat d'Antiquaris de Londres
Signatura

Dame Kathleen Mary Kenyon, DBE (Londres, 5 de gener de 1906 – Wrexham, Gal·les, 24 d'agost de 1978) va ser una arqueòloga anglesa especialista en les cultures neolítiques del Creixent Fèrtil.^[1] Assolí fama mundial arran de les seves troballes a Jericó,^[2] reputada la ciutat més antiga del món.

Era la filla gran de Sir Frederic Kenyon, estudiós de la Bíblia, màxima autoritat en les cultures de l'Antic Testament i que durant molts anys va ser director del Museu Britànic. El seu avi va ser l'advocat i Fellow de l'All Souls College, John Robert Kenyon, i el seu rebesavi va ser el polític i advocat Lloyd Kenyon.^[3] Ella va créixer a Bloomsbury (Londres), en una casa adjunta al British Museum, amb la seva mare, Amy Kenyon, i la seva germana Nora Kenyon. Coneguda per ser ferma de caràcter i tossuda, Kathleen va créixer com un gallimarsot,^[4] pescant, pujant als arbres i practicant una varietat d'esports.^[5]

Determinat perquè ella i la seva germana tinguessin una bona educació, el pare de Kathleen va fomentar la lectura àmplia i l'estudi independent. En anys posteriors, Kenyon comentaria que la posició del seu pare al British Museum va ser particularment útil per a la seva educació. Kathleen va ser una excel·lent estudiant, guanyant premis a l'escola i destacant particularment en història.^[6] Va estudiar primer a la St Paul's Girls' School, on va ser cap d'alumnes, abans de guanyar una beca per estudiar història al Somerville College d'Oxford.^[6] Mentre era a Oxford, Kenyon va guanyar un blau (guardó universitari) per la seva pràctica de l'hoquei i es va convertir en la primera dona presidenta de la Societat Arqueològica de la Universitat d'Oxford.^[6] Es va graduar el 1928 al Somerville College de la Universitat d'Oxford amb un títol de tercera classe i va començar una carrera en arqueologia l'any següent.^[6]

Inicià l'activitat professional l'any 1929 com a tècnica fotògrafa en les excavacions de Gertrude Caton-Thompson a la desapareguda ciutat de Gran Zimbabwe. L'any següent s'integrà en l'equip de Sir Mortimer Wheeler que investigava les ruïnes de Verulamium (l'actual St Albans), i fins al 1935 fou directora de les campanyes estivals d'excavació de l'amfiteatre romà d'aquesta ciutat. Desenvolupà el "mètode Wheeler-Kenyon" d'arqueologia, avui dia universalment acceptat, que es basa en la divisió cartesiana de l'espai d'excavació per a la ubicació i catalogació de les troballes.

Entre 1931 i 1934 va treballar a Samària, a Palestina, on aconseguí establir la seqüència estratigràfica des de l'edat del ferro fins a l'època romana, resultats que van esdevenir cabdals per a tots els treballs posteriors a l'Orient Mitjà. De 1935 a 1939 va dirigir les excavacions de les termes romanes de la ciutat de Leicester.

Durant la Segona Guerra Mundial fou oficial de la Creu Roja i alhora secretària-directora de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Londres. Acabat el conflicte, treballà en diversos llocs de la Gran Bretanya i de Líbia. L'any 1951 retornà a Palestina, on treballà fins al 1958 i hi aconseguí treure a la llum les ruïnes de Jericó, en la qual establí els set nivells successius d'ocupació. A continuació i fins al 1967 excavà a la ciutadella de David de la ciutat de Jerusalem.

El 1962, Kenyon va ser nomenada Directora (Principal) del St Hugh's College, Oxford.^[6] Es va retirar el 1973 a Erbistock i va ser nomenada Dame Commander of the Most Excellent Order of the British Empire (DBE).^[7] Kenyon mai es va casar.^[8] Des de 1974, Kenyon va ser la vicepresidenta honorària de la Societat Arqueològica de Chester.^[9]

Del 1956 fins a la seva jubilació el 1973 ocupà la càtedra d'arqueologia de la Universitat d'Oxford. Des del 1960 fins a la seva mort, fou president -la primera dona a ésser-ho- de la Reial Societat Arqueològica, també ubicada a Oxford.

Ella va ser elegida membre (fellow) de la British Academy (FBA) i de la Society of Antiquaries of London (FSA).^[10][11] Va ser nomenada Gran Oficial de l'Orde de la Independència pel Rei de Jordània el 1977.^[11]

L'any 2003 la British School of Archeology at Jerusalem, que havia absorbit el Council for British Research in the Levant, fou rebatejada Kenyon Institute en honor seu.^[8]

• 1942 The Buildings at Samaria, [Samaria-Sebaste I], London, 1942 (coautora amb Crowfoot, J.W. & Sukenik, E.L.)
• 1948 Excavations at the Jewry Wall Site, [Reports of the Research Committee of the Society of Antiquaries of London 15], Leicester, London: Society of Antiquaries, 1948.
• 1949 Guide to Wroxeter Roman City, London, 1949.
• 1951 "Some Notes on the History of Jericho in the Second Millennium B.C.", PEQ 83 (1951), 101–138.
• 1952 Beginning in Archaeology, London, 1952.
• 1952 "Early Jericho", Antiquity 26 (1952), 116–122.
• 1953 Beginning in Archaeology, second edition, London, 1953.
• 1954 Guide to Ancient Jericho, Jerusalem, 1954.
• 1957 Digging Up Jericho, London, 1957.
• 1957 The Objects from Samaria, [Samaria-Sebaste III], London, 1957 (coautora amb Crowfoot, J.W. & Crowfoot, G.M.
• 1958 "Some Notes on the Early and Middle Bronze Age Strata of Megiddo", Eretz Israel 5 (1958), p. 51–60.
• 1959 Excavations at Southwark, [Research Papers of Surrey Archaeological Society 5], 1959.
• 1960 Archaeology in the Holy Land, first edition, London, 1960.
• 1960 Excavations at Jericho – Volume I Tombs Excavated in 1952–4, London 1960.
• 1961 Beginning in Archaeology, revised edition, London, 1961.
• 1965 Archaeology in the Holy Land, second edition, London, 1965.
• 1965 Excavations at Jericho – Volume II Tombs Excavated in 1955–8, London, 1965.
• 1965, "British Archaeology Abroad – Jerusalem", Antiquity 39 (1965), 36–37.
• 1966 Amorites and Canaanites, (Schweich Lectures Series, 1963), London : Published for the British Academy by Oxford University Press, 1966.
• 1966 "Excavations in Jerusalem, 1965", PEQ (1966), 73–88.
• 1967 Jerusalem – Excavating 3000 Years of History, [New Aspects of Antiquity], London, 1967
• 1969 "Middle and Late Bronze Age Strata at Megiddo", Levant 1 (1969), p. 25–60.
• 1970 Archaeology in the Holy Land, third edition, 1970
• 1971 Royal Cities of the Old Testament, London, 1971.
• 1971 "An Essay on Archaeological Technique: the Publication of Results from the Excavation of a Tell", Harvard Theological Review 64 (1971), 271–279.
• 1974 Digging up Jerusalem, London : Benn, 1974.
• 1974 "Tombs of the Intermediate Early Bronze – Middle Bronze Age at Tel 'Ajjul", in Stewart, J.R. (ed.), Tell el Ajjul – the Middle Bronze Age Remains, [Ap. 2. Studies in Mediterranean Archaeology], Göteborg, 1974, 76–85.
• 1978 The Bible and recent archaeology, London : British Museum Publications Ltd, 1978.