Katixa Agirre

Plantilla:Infotaula personaKatixa Agirre
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Katixa Agirre Miguélez Modifica el valor a Wikidata
27 octubre 1981 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Vitòria (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaFeminisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat del País Basc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, guionista, periodista, guionista de cinema, professora d'universitat, traductora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat del País Basc Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis

Katixa Agirre Miguelez (Vitòria, 27 d'octubre de 1981) és una escriptora i professora universitària basca.

Doctorada en Comunicació Audiovisual va treballar com a columnista per a mitjans com el Diario de Noticias de Álaba i el Argia, entre d'altres, Katixa Agirre és una escriptora que escriu en basc. Exerceix la docència a la Universitat del País Basc. Durant la seva trajectòria, ha publicat les col·leccions de contes Sua falta zaigu (2007) i Habitat (2009). Aquesta darrera, va rebre el premi Igarta. També publicà els llibres infantils Paularen seigarren atzamarra, Ez naiz sirena bat, eta zer? i Patzikuren problemak. Ha estat columnista en el Diari de Notícies d'Àlaba, al Deia, Aizu! i en el Argia.

El 2015 va publicar la seva primera novel·la, Atertu art Itxaron (Elkar, 2015), "road novell" mereixedora del premi 111 Akademia, que fou traduïda més endavant a l'espanyol, a més d'altres idiomes com el danès i el búlgar.

El turisme és també el punt de partida de la novel·la Berriz zentauro (en català De nou centaure, La Segona Perifèria, 2022), una ficció especulativa ambientada en un París del futur on el viatge turístic ha desaparegut i comença l’auge del turisme virtual. El 2018 va veure la llum Amek ez dute.[1][2][3] i el 2020 es va publicar la traducció catalana Les mares no, una exploració cap a formes de maternitat que fugen del tòpic únic, de la maternitat com un moment idíl·lic, mancat de contradiccions),[4] publicada ja en dotze idiomes i amb adaptació al cinema com a Salve Maria (2024) de la mà de la cineasta Mar Coll. Ha participat en antologies de relat breu i assajos sobre cinema; per encàrrec del Festival de Cinema de Donostia va publicar al 2022 Zinema festa bat da, ficció-homenatge al festival amb Agnès Varda com a protagonista. El 2025 va publicar la seva quarta novel·la, Barne zerbitzuak (2025), una història d’espies a la postguerra civil.[5]

Obres

Narrativa

  • Sua falta zaigu, Elkar (2007).
  • Habitat, Elkar (2009).
  • Amaia Lapitz eta erregina gorriaren hilobia, Elkar, (2010).
  • Amaia Lapitz eta Kartagoko ermandade sekretua (Elkar, 2013).
  • Atertu arte itxaron, Elkar (2015).
  • Los turistas desganados, Pre-textos (2017).
  • Les mares no (2020), traducció de Pau Joan Hernàndez (Barcelona:Ara Llibres) ISBN 978-84-17918-30-9.
  • De nou centaure (2022), traducció de Pau Joan Hernàndez (Barcelona:La Segona Perifèria) ISBN 978-84-19059-09-3.
  • Barne zerbitzuak (2025), una història d’espies a la postguerra civil.[5]

Literatura infantil

  • Paularen seigarren atzamarra, Elkar (2007).
  • Ez naiz sirena bat, eta zer?, Elkar (2009).
  • Patzikuren problemak, Elkar (2010).

Referències

  1. ↑ «Katixa Agirre». Lecturalia [Consulta: 13 octubre 2020].
  2. ↑ «La larga marcha de Katixa Agirre». Euskal Irrati Telebista (EiTB), 08-05-2015 [Consulta: 13 octubre 2020].
  3. ↑ «Katixa Agirre». Bizkaiko Foru Aldundia - Diputació Foral de Biscaia. [Consulta: 13 octubre 2020].
  4. ↑ Serra, Montserrat «Katixa Agirre: ‘Cercar dins les pròpies contradiccions sempre és fèrtil’». VilaWeb, 13-10-2020 [Consulta: 13 octubre 2020].
  5. 1 2 «Katixa Agirre». CCCB (CCBYSA), 2025. [Consulta: 12 novembre 2025].