Katja Landau

Plantilla:Infotaula personaKatja Landau
Biografia
Naixement(de) Julie Lipschütz Modifica el valor a Wikidata
29 juny 1905 Modifica el valor a Wikidata
Viena Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XX Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaFrança
Mèxic Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berlín
Barcelona
París
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, militant de la resistència Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKurt Landau
Benjamín Balboa López Modifica el valor a Wikidata

Katja Landau[n. 1] (Viena, 29 juny de 1905 - ?) nascuda Katja Julia Lipschützt[1] va ser una activista política austríaca, publicista i militant del KPÖ i del POUM. Es va exiliar a Mèxic.[2]

Biografia

Nascuda en el si d'una família jueva ortodoxa, de la branca del Judaisme conservador (Masortí). Des del 1923 va mantenir una relació sentimental amb el polític comunista i també jueu Kurt Landau, amb el qual es va casar el 1927[3] [1] [4] Tots dos van militar al Partit Comunista d'Àustria (KPÖ) tot i que, aviat se'n van distanciar per l'adscripció ideològica del partit a l'estalinisme soviètic. El 1929 es van traslladar a Berlín,[4] on van col·laborar amb l'esquerra anti estalinista alemanya. El 1933 l'ascensió del nazisme al poder va desencadenar cruentes persecucions contra jueus i comunistes i es van refugiar a París.

El novembre de 1936, quatre mesos després de l'esclat de la Guerra civil espanyola, es van traslladar a Barcelona.[5] La parella va treballar pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM),[5] Kurt Landau com a traductor, propagandista i escriptor i Katja en el Secretariat Femení.[6] Després dels Fets de maig de 1937, les autoritats republicanes van il·legalitzar el POUM. El 17 juny 1937, Katja Landau va ser detinguda per agents estalinistes, enviada a les txeques i reclosa a la Presó de dones de les Corts.[6] Després de dos mesos sense saber de quins càrrecs l'acusaven i sense notícies del seu marit, va iniciar una vaga de fam, a la qual es van sumar centenars de preses [7][7] per forçar les autoritats republicanes a investigar els fets. Al cap de vuit dies, el ministre de justícia Manuel de Irujo Ollo li va confirmar personalment que el seu marit Kurt Landau, havia estat segrestat i assassinat per agents estalinistes.[8] El gener de 1938 va ser excarcerada i deportada a França,[9]on va iniciar una campanya de divulgació dels crims polítics comesos a l'Espanya Republicana contra els líders del POUM [10](Escrits que posteriorment han sigut recopilats en un llibre titulat Los verdugos de la revolución, editat en castellà el 2007)[10]

El 1941, en plena Segona Guerra Mundial, Landau va viatjar de Marsella a Casablanca acompanyada de Benjamín Balboa López, ex militar de l'Armada de la República Espanyola, que ajudat per la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols(JARE) va aconseguir embarcar cap a Mèxic. Sis mesos després, el va seguir Katja Landau. Es van casar el 1953. Balboa López va morir el 1976.[11][12]

Referències

  1. ↑ «LANDAU, Katia | SIDBRINT». [Consulta: 30 juliol 2024].
  2. ↑ «Katia Landau». [Consulta: 1r agost 2024].
  3. ↑ Colaboraciones, por Redacción y. «LANDAU, Kurt [Paolo Casciola]» (en castellà), 22-11-2018. [Consulta: 1r agost 2024].
  4. ↑ Schafranek, 1988, p. 16.
  5. ↑ Volodarsky, 2015, p. 273.
  6. ↑ «secretariado femenino». [Consulta: 30 juliol 2024].
  7. ↑ Ricart, Guixé, Hernández Holgado, Núria,Jordi, Fernando. Un Lugar inacabado: Espacio de memoria. Monumento Cárcel mujeres de las Corts (en castellà). València: Publicacions Universitat de València, 2022, p. 38-39. ISBN 978-84-1118-091-7.
  8. ↑ Preston, 2013, p. 555.
  9. ↑ Lugschitz, 2012, p. 96.
  10. ↑ Landau, Katia. Los verdugos de la revolución española. Madrid: Sepha, 2007. ISBN 9788496764118.
  11. ↑ Lustiger, 2002, p. 159.
  12. ↑ «Balboa López, Benjamín» (en castellà), 12-01-2021. [Consulta: 31 juliol 2024].

Bibliografia

  • Lugschitz, Renée. Spanienkämpferinnen: ausländische Frauen im spanischen Bürgerkrieg 1936-1939. Viena: Lit Verlag, 2012. 
  • Lustiger, Arno. Shalom libertad! Judíos en la guerra civil española. Flor del Viento Ediciones, 2002. 
  • Portmann, Werner; Wolf. "Ja, ich kämpfte". Von Revolutionsträumen, "Luftmenschen" und Kindern des Schtetls. Unrast, 2006. 
  • Preston, Paul. We saw Spain die. Londres: Constable & Robinson, 2008. 
  • Preston, Paul. El Holocausto Español. Odio y Exterminio en la Guerra Civil y después. Barcelona: Debolsillo, 2013. 
  • Schafranek, Hans. Das kurze Leben des Kurt Landau. Verlag für Gesellschaftskritik, 1988. 
  • Volodarsky, Boris. Stalin's Agent: The Life and Death of Alexander Orlov. Oxford University Press, 2015. 

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.