Kawanabe Kyosai
- En aquest nom japonès, el cognom és Kawanabe.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 maig 1831  Koga | ||
| Mort | 26 abril 1889 (57 anys) prefectura de Tòquio | ||
| Causa de mort | càncer d'estómac | ||
| Sepultura | Zuirinji Temple (en)  | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Art eròtic i Shunga | ||
| Ocupació | pintor, artista d'ukiyo-e, artista gràfic, artista | ||
| Professors | Utagawa Kuniyoshi i Kanō Eitoku (en) | ||
| Alumnes | Josiah Conder, Gyōtei Mano (en) , Hayakawa Shōzan (en) , Ikka Nagai (en) , Tsuchiya Kyōshun (en) , Kyōmu Tsuji (en) , Saitō Kyōbun (en) , Unno Bisei (en) , Matsushita Kyūkichi (en) , Hayashi Hōsen (en) , Yuharu Shimada (en) , Gakuō Ōe (en) , Kajima Seibei (en) , Hirokata Takimura (en) , Yamamoto Ryūdō (en) , Kobayashi Kiyochika, Ayabe Kyogetsu (en) , Yoshida Kyoho (en) i Kaho Miyake (en) | ||
| Família | |||
| Fills | Kawanabe Kyōun, Kawanabe Kyōsui | ||
| Parents | Suzuki Kiitsu, sogre Sakakibara Kenkichi, sogre | ||
Kawanabe Kyōsai[1] (河鍋暁斎, 1831–1889) va ser un artista japonès, en paraules d'un crític, "un individualista i un independent, potser l'últim virtuós de la pintura japonesa tradicional".[2]
En viure el pas del període Edo al període Meiji, Kyōsai va ser testimoni de la transformació que va patir el Japó des d'un país feudal a un estat modern. Nascut a Koga, era fill d'un samurai. Després d'un temps curt treballant de noi amb Utagawa Kuniyoshi, va rebre la seva formació artística a l'escola Kano, però aviat va abandonar les tradicions formals i es va llençar a la major llibertat de l'escola popular. Durant la commoció política que va produir i va seguir la revolució de 1867, Kyōsai es va guanyar una reputació com a caricaturista. El van arrestar tres vegades i les autoritats del shogunat el van empresonar. Poc després de l'assumpció del poder efectiu per part de l'emperador, es va celebrar un gran congrés de pintors i homes de lletres en el que Kyōsai era present. Va tornar a expressar la seva opinió del nou moviment en una caricatura, que va tenir un gran èxit de públic, però que també el va dur a mans de la policia, aquest cop de la part contrària.
S'ha de considerar a Kyōsai com el gran successor d'Hokusai (de qui, tanmateix, no era deixeble), i com el primer caricaturista polític del Japó. Tant la seva obra com la seva vida són una mica salvatges i indisciplinades, i de vegades afectades per les copes de sake. Però si no gaudia de la dignitat, el poder i la reticència d'Hokusai, ho substituïa amb una exuberant imaginació, que sempre li dona interès al seu nivell com a dibuixant de gran excel·lència tècnica.
A més de les seves caricatures, Kyōsai va pintar una gran quantitat de quadres i esbossos, sovint triant temes del folklore del seu país. Al Museu Britànic hi ha una bona col·lecció d'aquests treballs, i també n'hi ha bons exemples a la Biblioteca d'Art Nacional de South Kensington i al Museu Guimet de París. El Museu Memorial Kawanabe Kyosai Arxivat 2009-04-20 a Wayback Machine. es va fundar el 1977 a Warabi, Prefectura de Saitama, Japó.
Bibliografia
El treball més important sobre l'art i la vida de Kyōsai el va escriure ell mateix: Kyōsai Gadan (暁斎画談), o "Tractat de pintura de Kyōsai", meitat autobiografia, meitat manual de pintura. Un important treball contemporani referent a l'artista és Kawanabe Kyōsai-ō den (河鍋暁斎翁伝), o "Biografia del vell Kawanabe Kyōsai", d'Iijima Kyoshin (飯島虚心). El treball es va acabar el 1899, però no es va publicar fins al 1984.
Molts occidentals van anar a visitar Kyōsai, i els seus records de l'artista són valuosos. Els dos més importants, i rars, són:
- Émile Étienne Guimet, Promenades japonaises, París, 1880
- Josiah Conder, Paintings and Studies by Kawanabe Kyōsai, Tòquio, 1911. Conder era un seriós estudiós de l'art japonès; després d'uns rebuigs inicials, va ser acceptat com a deixeble de Kyōsai, i el va acompanyar fins a la mort del mestre.
La referència a la vida i obra de Kyōsai més actualitzada i fàcilment disponible en anglès és:
- Timothy Clark, Demon of painting: the art of Kawanabe Kyōsai, Londres: Publicat per la British Museum Press el 1993 per als membres del consell del Museu Britànic.
Notes
- ↑ Va canviar el primer caràcter del seu nom 狂 (salvatge, boig) pel de 暁 (albada, il·luminació), després d'una de les seves diverses sortides de la presó. 暁 té dues lectures, "kyō" i "gyō", essent l'última la més coneguda (molts diccionaris proporcionen només aquesta lectura), de manera que el nom de l'artista també es romanitza incorrectament com a Kawanabe Gyōsai.
- ↑ Clark, p.16
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.