Kazakovita

Kazakovita
Fórmula química	Na₆Mn²⁺Ti(Si₆O₁₈)
Epònim	Maria Kazakova
Localitat tipus	mont Karnasurt, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CJ.15a
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CJ.15
Dana	61.1.2a.2
Heys	14.9.5
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 10,17Å; c = 13,05Å;
Grup espacial	Grup espacial 166
Duresa (Mohs)	4
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,648 a 1,650 nε = 1,625 a 1,638
Birefringència	δ = 0,023
Impureses comunes	Al, Fe, Nb, Mg, Ca, K, P, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1973-061
Any d'aprovació	1974
Símbol	Kzk
Referències	[1]

La kazakovita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la lovozerita. Rep el nom en honor de Maria Efimovna Kazakova (1913 - 1982), químic analític de l'Institut de Mineralogia i Geoquímica dels elements rars, a Moscou. Kazakova va realitzar les anàlisis químiques de molts minerals russos nous.

La kazakovita és un silicat de fórmula química Na₆Mn²⁺Ti(Si₆O₁₈). Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kazakovita pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O₁₈]^12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Va ser descoberta al mont Karnasurt, situat al massís de Lovozero, a l'óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). També ha estat descrita en altres dues muntanyes del mateix massís: els monts Kedykverpakhk i Al·luaiv, així com als monts Koaixva i Rasvumtxorr, al proper massís de Khibini.