Keith Burkinshaw

Plantilla:Infotaula personaKeith Burkinshaw
Biografia
Naixement23 juny 1935 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Barnsley (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– Denaby United F.C.
1953–1957 Liverpool FC 1(0)
1957–1965 Workington A.F.C. 293(9)
1965–1968 Scunthorpe United 108(3)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– Gillingham F.C. Modifica el valor a Wikidata

Harry Keith Burkinshaw (nascut el 23 de juny de 1935) és un exfutbolista professional i entrenador de futbol anglès. És un dels entrenadors més reeixits del Tottenham Hotspur FC, guanyant tres trofeus importants per al club com a entrenador.

Carrera com a jugador

Burkinshaw va néixer a Higham, Barnsley, West Riding de Yorkshire. Va assistir a l'escola primària de Barnsley, en el mateix curs escolar que Michael Parkinson. Després de deixar l'escola, va començar la seva carrera futbolística amb l'equip Denaby United de la Midland League mentre treballava al Dodworth Colliery. Va tenir una breu etapa com a amateur amb el Wolverhampton Wanderers abans d'unir-se al Liverpool el novembre de 1953. Va passar un període a l'exèrcit britànic, servint al costat de Duncan Edwards a Gal·les.[1]

Burkinshaw només va jugar una vegada amb el Liverpool, contra el Port Vale l'abril de 1955, i va fitxar pel Workington el desembre de 1957 per 3.000 lliures. Va ser jugador-entrenador del Workington entre novembre de 1964 i març de 1965, i va marxar per unir-se al Scunthorpe United el maig de 1965, després d'haver jugat 293 partits de lliga amb el Workington. Va jugar 108 partits de lliga més amb el Scunthorpe i va tenir una breu etapa com a entrenador interí abans de retirar-se el maig de 1968.

Carrera d'entrenador i directiu

Poc després d'anunciar la seva retirada, Burkinshaw es va traslladar a Zàmbia, on va entrenar durant uns mesos abans de tornar a Anglaterra com a entrenador del primer equip del Newcastle United. Va ser acomiadat pel Newcastle l'1 de maig de 1975 i es va incorporar al Tottenham Hotspur FC com a entrenador un mes després. Va esdevenir entrenador després que Terry Neill deixés la direcció de l'Arsenal el 1976. Va ser entrenador del 14 de juliol de 1976 al 31 de maig de 1984, i va guanyar més competicions importants al club que tots els altres entrenadors dels Spurs excepte un (que va ser Bill Nicholson). Els Spurs van descendir el primer any de Burkinshaw al càrrec, però van remuntar immediatament per ascendir l'any següent. Va fitxar dues estrelles argentines de la Copa del Món, Osvaldo Ardiles i Ricardo Villa, el 1978. Es va considerar una decisió valenta, però Ardiles es convertiria en un dels grans dels Spurs i Villa marcaria un dels gols més grans mai vistos a Wembley a la repetició de la final de la FA Cup de 1981. Els Spurs de Burkinshaw, amb Ardiles, Villa i Glenn Hoddle, van guanyar dues FA Cup consecutives.

En el seu últim partit com a entrenador, els Spurs van guanyar la Copa de la UEFA per segona vegada després d'una tanda de penals després del partit de tornada a White Hart Lane. En fer-ho, van derrotar un equip de l'Anderlecht que incloïa el futur director esportiu dels Spurs, Frank Arnesen. En deixar White Hart Lane per última vegada, provocat per un desacord amb la junta directiva, es diu que va comentar: "Allà hi havia un club de futbol" (en realitat, una atribució errònia: va ser escrita pel periodista Ken Jones, que va esmentar a Burkinshaw, quan deixava el club, la cançó de Frank Sinatra " There Used to Be a Ballpark ", que es diu que tracta sobre la demolició d'Ebbets Field, i Burkinshaw va assentir amb el cap.)[2][3]

El juny de 1984 va ser nomenat entrenador de la selecció de Bahrain. Va deixar aquest càrrec el juliol de 1986.[4] Burkinshaw va dirigir més tard l'Sporting Clube de Portugal fins que va ser acomiadat el febrer de 1988.[5] L'octubre de 1988 va tornar a Anglaterra com a entrenador del Gillingham, però va dimitir l'abril de 1989 amb l'equip a punt de descendir a la Quarta Divisió.

Burkinshaw es va fer càrrec de l'equip estatal de Malàisia , el Pahang, que gastava molt, entre finals d'abril i juliol de 1991, i el va portar al capdamunt de la taula de la lliga abans de marxar cap al Swindon Town.[6]

Burkinshaw va ser més tard cap de scouts de Glenn Hoddle i Ossie Ardiles al Swindon Town FC i, el maig de 1992, va esdevenir assistent d'Ardiles al West Bromwich Albion. Quan Ardiles va passar a entrenar el Tottenham l'estiu de 1993, Burkinshaw va ser ascendit a entrenador de l'Albion.[7] La seva carrera com a entrenador de l'Albion només va durar una temporada (1993-94) i va ser acomiadat després que evitessin per poc el descens a la Segona Divisió.[8]

Més tard va ser director de futbol a l'Aberdeen[9] abans d'assumir breument el càrrec d'entrenador interí al Pittodrie quan Roy Aitken va ser acomiadat el 1997. Va marxar quan Alex Miller va ser nomenat nou entrenador del club.

El març del 2005, Burkinshaw va ser nomenat ajudant d'entrenador del Watford.[10] Va deixar aquest càrrec el desembre del 2007 a causa d'una greu malaltia familiar,[10] després d'haver ajudat el club a aconseguir l'ascens a la Premier League el 2006.

Palmarès

Com a entrenador

Tottenham Hotspur FC

Sporting CP

Referències

  1. ↑ Jackson, Jamie. «Workington raise funds reliving day they stunned Manchester United». The Guardian, 29 maig 2020. [Consulta: 28 novembre 2023].
  2. ↑ Jones, Ken «Ken Jones: Let's not forget: football is meant to be a game, not a business». The Independent, 2 abril 2003.
  3. ↑ Jones, Ken «In sport, history certainly gets distorted in the re-telling. Often what we have come to regard as fact turns out to be pure fiction». The Independent, 09-08-1995.
  4. ↑ «Bahrain release Burkinshaw». New Straits Times, 16-04-1986.
  5. ↑ «England is fired after seven years». The Herald, 04-02-1988.
  6. ↑ «Keith turns team of stars into title-contender». , 11-07-1991.
  7. ↑ «Ardiles lured back to manage Tottenham». , 20-06-1993.
  8. ↑ «Buckley in line after Burkinshaw sacking: West Brom dismiss manager». , 18-10-1994.
  9. ↑ , 31-05-1997.
  10. 1 2 «Burkinshaw gives up Watford job». BBC Sport, 17 desembre 2007.