Kierion
Κιέριον  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Dimos Theos |
| Protagonistes | |
| Producció | Dimos Theos i Giorgos Papalios |
| Guió | Dimos Theos i Kostas Sfikas |
| Fotografia | Iorgos Panusópulos i Syrakos Danalis (en)  |
| Muntatge | Dimos Theos |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Grècia |
| Estrena | 1974 |
| Durada | 92 min |
| Idioma original | grec |
| Rodatge | Grècia |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Grècia |
   | |
Kierion (grec: Κιέριον) és una pel·lícula grega dirigida per Dimos Theos i estrenada el 1974..[1][2]
La pel·lícula es va rodar el 1967, però a causa de la dictadura dels coronels, no es va poder estrenar fins al 1974.[3]
Argument
Encara que els noms han estat canviats, la pel·lícula està inspirada en l'assassinat de George Polk.
Un periodista estatunidenc, Morgan, investiga les accions d'un càrtel petrolier a Grècia. És assassinat. Les autoritats intenten carregar contra un periodista d'esquerres, Vagenas, amic de Morgan. Va ser detingut i torturat. Finalment és alliberat i la policia busca un altre culpable: un estudiant jueu, Zadik, que s'acaba suïcidant a la presó. Vagenas emprèn la seva pròpia investigació per descobrir la veritat, però tots els seus testimonis són assassinats.
Repartiment
- Anestis Vlachos
- Kostas Sfikas
- Eleni Theofilou
- Stávros Tornés
- Tónia Marketáki
- Costas Ferris
Critica
Després de la seva presentació a Venècia, Leo Pestelli de la Stampa va desestimar la pel·lícula com a “modesta” i va criticar la seva« qüestionable textura giallo», mentre apreciava les seves intencions.[4] A la seva Storia del cinema mondiale, Gian Piero Brunetta parla en canvi d'«una pel·lícula política interessant».[5]
Premis
- Millor pel·lícula d'art, millor primera pel·lícula i distinció honorífica al Festival de cinema grec de 1974 a Tessalònica
- Premi a la 29a Mostra Internacional de Cinema de Venècia 1968[6]
Referències
- ↑ Cecilia Ermini «La «lotta per il visibile» di Dimos Theos, cineasta contro il potere». Il manifesto, 1º novembre 2018.
- ↑ Vrasidas Karalis. A History of Greek Cinema. Bloomsbury, p. 122. ISBN 9781441112781.
- ↑ «La censura blocca un film». Stampa Sera, 5-6 settembre 1968.
- ↑ Leo Pestelli «Il poetico «Teorema» di Pasolini arduo film di un marxista cristiano». La Stampa, 06-09-1968.
- ↑ Gian Piero Brunetta. Storia del cinema mondiale. 3. Segrate: Einaudi, p. 1297. ISBN 9788806145286.
- ↑ «29ª Mostra internazionale d'arte cinematografica di Venezia - Concorso». Archivio storico delle arti contemporanee. Biennale di Venezia. Arxivat de l'original el 15 d'abril 2021. [Consulta: 12 febrer 2025].
Bibliografia
- (francès) Michel Demopoulos (dir.), Le Cinéma grec, Cinéma/Pluriel, Centre Georges Pompidou, 1995. ISBN 2858508135
- Karalis, Vrasidas. A History of Greek Cinema. New York et Londres: Continuum, 2012, p. 318. ISBN 978-1-4411-9447-3.
Enllaços externs
- Fitxa a la cinemateca grega Arxivat 2015-09-26 a Wayback Machine.