Klaus Groth

Plantilla:Infotaula personaKlaus Groth
Imatge
Retrat, per Christian Wilhelm Allers (1888) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 abril 1819 Modifica el valor a Wikidata
Heide Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juny 1899 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Kiel Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSüdfriedhof (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Professor honorari
1866 –
Professor
1839 – 1847 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaKiel (1866–)
Kiel (1853–)
Fehmarn (1847–1853) Modifica el valor a Wikidata
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
Formacióseminari de professors Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística diacrònica i filosofia del llenguatge Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Kiel (1853–)
Fehmarn (1847–1853) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor universitari (1866–), poeta, llibretista, germanista, historiador de la literatura, escriptor, traductor, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Christian Albrecht de Kiel Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeDoris Groth (1859–) Modifica el valor a Wikidata
FillsDetmar Groth, Albert Groth, Carl Groth, August Groth Modifica el valor a Wikidata
PareHartwig Groth Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
agost 1858esposalles Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 41e00313-472a-4268-93f8-17252186a6ea Discogs: 662930 IMSLP: Category:Groth,_Klaus Goodreads (autor): 1353774 Modifica el valor a Wikidata

Klaus Groth (Heide, 24 d'abril de 1819 - Kiel, 1 de juny de 1899) fou un poeta alemany del segle xix.

Bibliografia

Groth va néixer a Heide, a Ditmarschen, la part occidental del Ducat de Holstein. Era el fill gran d'Hartwig Groth, un moliner, i de la seva dona Anna Christina.[1] Va passar una infantesa idíl·lica a Heide, que va servir d'inspiració per a moltes de les seves obres poètiques posteriors. Després dels seus estudis al seminari de Tondern de 1838 a 1841, Klaus Groth va treballar com a professor en una escola femenina de la seva localitat natal.[1] i va dedicar el seu temps lliure a l'estudi de la filosofia, les matemàtiques i les ciències naturals. Es va interessar per les tradicions locals i va participar en diverses úniques a Dithmarschen. A Groth no li agradava ensenyar i sovint entrava en conflicte tant amb la junta de govern de l'escola com amb els pares dels seus alumnes.[2] El 1847, es va instal·lar a Kiel per créixer en la seva carrera professional, però va haver d'interrompre aquests estudis per problemes de salut, va patir una crisi nerviosa. Un amic i professor, Leonhard Selle, va convidar Groth a passar temps amb ell a l'illa de Fehmarn, al mar Bàltic. Es va quedar amb Selle durant sis anys, i va ser a Fehmarn on es va escriure la seva famosa recopilació de poesia en baix alemany Quickborn

La salut de Groth era sovint dolenta i això el va portar a fer un viatge a Roma el 1855 per recuperar-se, però només va arribar fins a Bonn. Mentre era allà, la Universitat de Bonn li va concedir un doctorat honoris causa pels seus serveis a la llengua alemanya.[3]

El 1856, va obtenir un grau de professor de filosofia a Bonn abans de consagrar-se com a conferenciant privat de literatura i llengües germàniques el 1858.

De tornada a Kiel després de dos anys de viatge, va cortejar a Doris Finke, la filla d'un ric comerciant de vins de Bremen, i s'hi va casar el 1859. La parella va tenir quatre fills. Per mantenir la seva família en creixement, Groth es va esforçar per aconseguir una posició com a professor de literatura a la Universitat de Kiel i, el 1866, va aconseguir el seu objectiu.[1] El mateix any, el seu fill gran va morir i la família es va traslladar a una casa pròpia al "Schwanenweg".[4] Groth va continuar vivint en aquesta casa fins a la seva mort.

Doris va organitzar moltes tertúlies i vetllades musicals a casa seva i a través d'aquestes la família Groth va establir importants contactes socials, fent-se amistat amb molts músics contemporanis com Clara Schumann. Johannes Brahms, especialment, es va convertir en un amic personal íntim de Groth.[5] També va conèixer molts pintors; és a través d'aquestes relacions que Klaus Groth es va convertir en el poeta més pintat del segle XIX.

Els anys següents van ser molt durs per a Groth; Doris va morir de tuberculosi el 1878 i el seu fill petit d'apendicitis el 1889.[6]

El seu vuitanta aniversari el 1899 va provocar grans celebracions, especialment a Kiel. Les ciutats de Kiel i Heide li van concedir la ciutadania honorífica.[7] Va morir l'1 de juny de 1899, poques setmanes després de complir els vuitanta anys. Es va celebrar un gran funeral a Kiel, al qual van assistir polítics, enviats del govern, poetes, músics i artistes.[8]

La publicació de Quickborn el 1852 va portar a Groth la fama als estats de parla alemanya, i ràpidament es va traslladar a Kiel i va començar a escriure més poemes, així com els seus primers intents de prosa, tots en baix alemany.[9]

Obra

  • 1853 Gedichtsammlung Quickborn
  • 1855–1859 Vertelln
  • 1858 Briefe über Hochdeutsch und Plattdeutsch
  • 1858 Vör de Görn („Für die Kinder“,)
  • 1862 Rothgeter Meister Lamp un sien Dochder
  • 1873 Über Mundarten und mundartliche Dichtung
  • 1876 Mien Jungsparadies

Referències

  1. 1 2 3 Chisholm, 1911.
  2. ↑ Bichel, Inge. Klaus Groth. Eine Bildbiographie, 1994, p. 10–11.
  3. ↑ Bichel, Inge. Klaus Groth. Eine Bildbiographie, 1994, p. 49.
  4. ↑ Bichel, Inge. Klaus Groth. Eine Bildbiographie, 1994, p. 108–109.
  5. ↑ Bichel, Inge. Klaus Groth. Eine Bildbiographie, 1994, p. 108.
  6. ↑ Bichel, Inge. Klaus Groth. Eine Bildbiographie, 1994, p. 147.
  7. ↑ Bichel, Inge. Klaus Groth. Eine Bildbiographie, 1994, p. 164.
  8. ↑ Bichel, Inge. Klaus Groth. Eine Bildbiographie, 1994, p. 166–167.
  9. ↑ Bichel, Inge. Klaus Groth. Eine Bildbiographie, 1994, p. 48–49.

Bibliografia

  • Bichel, Ingel, Bichel, Ulf, Hartig, Joachim, ed. (1994): Klaus Groth: Eine Bildbiographie, Heide 1994,ISBN 3-8042-0642-5 .
  • Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.

Enllaços externs

  • Lloc del Museu de l'escriptor Arxivat 2005-11-22 a Wayback Machine. (alemany)