Klemens Maria Hofbauer
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Jan Dvorák Hofbauer, Johannes Hofbauer 26 desembre 1751  Tasovice | ||
| Mort | 15 març 1820 (68 anys) Viena | ||
| Sepultura | Maria in Gestade (Viena) | ||
| Capellà | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic (1785–) | ||
| Orde religiós | Congregació del Santíssim Redemptor | ||
| prevere i confessor | |||
| |||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||
| Festivitat | 15 de març | ||
| Iconografia | Com a prevere | ||
| Patró de | Viena | ||
Klemens Maria Hofbauer (Tasovice, districte de Znojmo, Moràvia, 26 de desembre de 1751 - Viena, 15 de març de 1820) fou un prevere austríac, cec, de la Congregació del Santíssim Redemptor, impulsor de la difusió d'aquest orde a Àustria i Polònia. És venerat com a sant per l'Església Catòlica Romana.[1]
Biografia
Nascut a Tasovice (llavors Tasswitz) en 1751, fou batejat com a Jan Dvorak Hofbauer.[2] Era el novè dels dotze fills de Maria Steer i Paul Hofbauer (realment, Pavel Dvorák, que va canviar el seu cognom morau per l'equivalent alemany Hofbauer). De jove es va fer eremita i adoptà el nom de Climent Maria. Admirador de l'espiritualitat i els escrits de sant Alfons Maria de Liguori, ingressà a l'orde redemptorista.
El 1782, després d'un pelegrinatge a Roma, Clement-Mary Hofbauer va trobar el camí a Tivoli, a Itàlia. Va reprendre la vida d'ermità, al proper santuari de Nostra Senyora de Quintiliolo. Això va ser sota el patrocini del bisbe local, Bernabé Chiaramonte (més tard Papa Pius VII), que el va vestir amb l'hàbit religiós d'ermità. Va ser llavors quan Hofbauer va prendre el nom de Climent Maria: Climent, probablement en honor del Sant Climent de Roma, i Maria en honor de la Mare de Déu.[3]
Viu a Varsòvia durant vint anys, aconseguint difondre l'orde, en la que ingressen nombrosos postulants, mitjançant la fundació de noves comunitats, especialment a Polònia, i les missions populars. Exercí una profunda influència en la vida religiosa de l'època, com a representant de la reacció religiosa romàntica que es donà en el primer terç del segle xix, com a resposta a l'anticlericalisme anterior. Contribuí al fet que el josefisme, moviment polític a l'Imperi d'Àustria que volia sotmetre l'Església al poder polític, no s'imposés definitivament.
En 1806, Napoleó I l'expulsa i en dispersa la congregació. Des de la seva residència de Viena, continuarà com a guia espiritual, tant de religiosos com d'intel·lectuals i artistes, ja que, com a Varsòvia, a Viena es va saber envoltar dels millors artistes i músics per a la litúrgia. Hi mor el març de 1820; un mes més tard, a instància del papa Pius VII, l'emperador Francesc I d'Àustria signa el decret autoritzant de nou l'activitat dels redemptoristes.
Gravat de P. Rinn
Pintura amb el sant (St. Andreas Babenhausen)
Escultura al cenotafi del sant, per Josef Gasser
Veneració
Fou beatificat per Lleó XIII el 29 de gener del 1888; el 20 de maig de 1909 fou canonitzat per Pius X, que en 1914 el proclamà sant patró de la ciutat de Viena.
Casa natal a Taßwitz
Església de Maria am Gestade (Viena), lloc del seu enterrament
Altar amb el reliquiari i l'escultura del cenotafi
Referències
- ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Blessed Clement Mary Hofbauer». [Consulta: 8 març 2026].
- ↑ «St. Clement Hofbauer | Redemptorist Saints | Who We Are | Redemptorists» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-01-08. [Consulta: 8 març 2026].
- ↑ «New Catholic Dictionary – Saint Clement Mary Hofbauer».